El TSJ retalla el decret que prioritza l’ús del català a l’administració del País Valencià

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha retallat el decret de la Generalitat que regula l’ús del català en l’administració. Deixa sense efecte onze articles que li donaven prioritat en les notificacions, la retolació dels edificis i les comunicacions entre treballadors públics i ciutadans. El tribunal ha acceptat parcialment el recurs presentat per dos diputats del grup popular i ha conclòs que el decret ‘ignora la realitat plurilingüe’ del País Valencià.

Considera contrari al dret l’article que estableix que el personal de la Generalitat que atén la ciutadania té l’obligació de començar la conversa amb particulars en català. ‘Essent les dues llengües oficials –diu– imposar de manera general i en tota circumstància i sense justificació coneguda l’ús d’una contravé l’Estatut d’Autonomia, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i la doctrina del Tribunal Constitucional.’

A més, els magistrats creuen que els documents o expedients emesos per la Generalitat en català només tenen validesa dins del País Valencià, i que perquè tinguin eficàcia en més comunitats autònomes han de ser traduïts al castellà. I afegeix que fins i tot s’han de traduir tot els adreçats Catalunya i a les Illes, per més que formin part, tal com diu el tribunal, ‘del mateix àmbit lingüístic’.

Els magistrats diuen això: ‘Amb independència de la naturalesa, concepte o consideració que es pugui mantenir sobre el valencià o català, fins i tot en la tesi que una i altra llengua cooficials a les comunitats autònomes de Catalunya, Balears i València formen part del mateix sistema lingüístic, que conformen una comunitat lingüística i àmbit lingüístic, que  del punt de mira de la filologia el valencià i el català siguin la mateixa llengua, o fins i tot encara que s’admetés sense matisos que científicament són la mateix cosa i no unes llengües similars –aquesta sala no es defineix en aquest punt– es jutja que el decret impugnat contravé el sistema de fonts determinat en la constitució, a més de no respectar el principi de jerarquia dins el subsistema normatiu autonòmic valencià.’

Reaccions de rebuig a la sentència
El portaveu de Compromís a les Corts, Fran Ferri, ha recordat que la sentència del TSJ no és ferma, i ha declarat que el català ‘ha de tenir un ús destacat en l’administració i estar al mateix nivell que el castellà’. Ha lamentat que ara mateix ‘els valencians són discriminats davant l’administració.’

Acció Cultural del País Valencià ha declarat que s’oposa ‘frontalment’ a la posició del TSJ, perquè ‘es posiciona juntament amb el PP en la decisió d’impedir la dignificació del valencià com a llengua pròpia del poble valencià i pretén mantenir-la en l’estatus de llengua secundària’. També recorden que ‘el decret no havia causat cap problema ni conflicte més enllà del recurs polític i partidista del PP, que cerca, com sempre, de crear un conflicte artificial i divisions i enfrontaments dins la societat’.

I acaba dient que veu amb alarma ‘la pretensió d’un sector significatiu del poder judicial de qüestionar la sobirania popular representada per les Corts Valencianes i el Consell i de corregir les seues decisions legítimes i democràtiques alterant el fràgil equilibri de la divisió de poder que caracteritza una democràcia avançada’.