23.07.2019 - 19:09
El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha avalat l’adequació del topònim de la ciutat de València al català, després de desestimar el recurs interposat pel grup municipal del PP, i ha atorgat legitimitat a l’ús històric i propi del nom de la ciutat.
Així ho ha informat avui, al sortir de la reunió del patronat de Fira València, el batlle de València, Joan Ribó, per a qui aquesta decisió avala, ‘com no podia ser d’una altra manera’, que el nom d’aquesta ciutat ‘també es pugui dir en valencià’.
La resolució dictamina d’aquesta manera en contra del recurs que havia interposat el PP, contrari a que el topònim de la ciutat fos en català. ‘Ara els tribunals ens diuen que aquest topònim, el de València, té tota la legitimitat, i que l’ajuntament ha complert escrupolosament la llei a l’hora d’adequar el nom de la ciutat al valencià’, ha expressat Ribó en un comunicat.
El batlle ha assenyalat que la decisió adoptada en el seu moment pel consistori compleix l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, que ‘diu que tenim dues llengües oficials, el castellà i el valencià, i que hem de cuidar especialment del valencià per ser la llengua pròpia i la més feble’.
‘En segon lloc, estem complint amb l’acord plenari de l’ajuntament que, per unanimitat, va aprovar el Reglament d’ús i normalització del valencià’, ha afegit.
Segons ha sostingut, ‘tots els grups polítics van arribar a un consens el 1996 que ara el PP volia trencar’, i ‘en aquest reglament ja s’indicava que la toponímia en valencià és la històrica i pròpia d’aquesta ciutat’.
‘De fet, el 2009 tots els grups polítics de l’ajuntament van aprovar que el logotip de l’Ajuntament seria en valencià, com a mostra d’orgull de la nostra singularitat’, ha agregat.
De la mateixa manera, ha destacat: ‘També estem complint amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, òrgan inclòs en l’Estatut d’Autonomia, ja que estem seguint els seus informes’.
Per a Joan Ribó, tenim dues llengües que són ‘igual d’oficials i igual de respectables”, el valencià i el castellà, i “que tothom té dret a usar en igualtat de condicions’. ‘Una d’aquestes llengües, el valencià, és un patrimoni que ens fa únics al món i, per això, tal com marquen les lleis, hem de tenir cura del valencià i ho fem gustosament, perquè continua sent una llengua viva. I les mateixes normes de les que, per consens de tots els grups polítics, ens hem dotat diuen que la forma històrica i pròpia del nostre topònim és València ‘, ha tancat.
La sentència recull que l’expedient d’alteració del nom del municipi de València va ser iniciat ‘mitjançant acord de l’Ajuntament en Ple, adoptat amb informe de Secretària i amb el quòrum exigit en l’article 47.2 de la llei 7/85 i en la instrucció de l’expedient’, segons les fonts.
A més, la sentència judicial apunta que hi ha informes que ‘justifiquen raonadament’ el canvi de nom que es proposa, amb exposició al públic per termini d’un mes i amb resolució de les reclamacions presentades, també amb els corresponents informes i amb el quòrum exigit legalment .
Per això, el TSJ desestima el recurs dels deu regidors que integraven el grup municipal del PP el passat mandat, interposat contra el decret 16/2017 del Consell (i contra l’Acord del Consell que va desestimar el recurs de reposició contra l’esmentat Decret), i el condemna en costes.
