08.06.2017 - 15:09
|
Actualització: 08.06.2017 - 15:29
El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià ha admès a tràmit el recurs de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) contra el decret que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials a l’administració de la Generalitat Valenciana. Segons que ha informat el sindicat a través d’un comunicat, el tribunal ha remès diligències al govern valencià perquè, en el termini de deu dies, ‘exposi el que estimi sobre la suspensió cautelar’ sol•licitada. CSIF va interposar un recurs esgrimint que el decret ‘no va ser negociat amb els representants dels treballadors, com resulta obligat de conformitat amb el que disposa l’article 37 de la Llei 7/2007 per la qual s’aprova l’estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) ‘. El sindicat assenyala que aquesta negociació preceptiva no va tenir lloc tot i afectar el decret a les condicions de treball.
La Central Sindical Independent i de Funcionaris va sol•licitar així mateix la suspensió cautelar i, entre els seus arguments, defensa que ‘com la jurisprudència ha declarat, quan el dany no és susceptible de valoració econòmica perquè l’avaluació ofereix grans dificultats, es considera de reparació impossible o almenys difícil, i es donarà el supòsit previst per suspendre l’execució’. A través d’un comunicat, el sindicat explica que el TSJ ha confirmat la ‘corresponent peça separada de suspensió’ i insta el govern valencià a què ‘exposi el que estimi convenient’.
El català, en posició de prevalença, vulnerant la constitució espanyola
CSIF afegeix al seu recurs que establir el català com a llengua destacada en el decret ‘la situa en posició de prevalença que vulnera el que estableix l’article 3 de la Constitució espanyola, l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia així com l’article 7 de la Llei 4/1983 que el mateix decret impugnat desenvolupa’. Considera el sindicat que col•loca el català en un pla diferent del castellà malgrat ser les dues llengües oficials i situar-se al mateix nivell.
La central sindical apuntava que aquest decret atemptaria contra els articles 20 i 23 de la Constitució espanyola, que defensen el dret a la llibertat d’expressió i l’accés a càrrecs i funcions en igualtat de condicions. Assenyala també que l’administració ha de garantir el dret dels empleats públics a utilitzar la llengua que lliurement escullin, d’entre les oficials, en parlar i escriure en l’exercici de les seves funcions. Segons la seva opinió, la normativa aprovada pel Consell atemptaria contra aquesta llibertat d’expressió lingüística del treballador.
