El TS espanyol confirma vuit anys de presó per als tres germans de Badalona condemnats per captació i adoctrinament gihadista

El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la condemna de vuit anys de presó que va imposar l’audiència espanyola per delicte d’integració en organització criminal a tres germans que van conformar una cèl·lula d’adoctrinament jihadista a Badalona.

Els condemnats van captar un veí de la seva ciutat, Mohamed K., perquè viatgés a Síria a combatre, on va acabar morint en un bombardament el 2016. Segons els fets provats ara confirmats pel Suprem espanyol, els tres germans formaven part d’una cèl·lula pertanyent al grup islamista radical Hizb Ut tahrir a l’Islami (Partit de l’Alliberament Islàmic), localitzada Badalona, que procurava la captació i l’adoctrinament de persones en aquesta ciutat i altres municipis propers per a enviar-los a zones de conflicte.

Segons la sentència, els acusats feien la seva feina de captació i adoctrinament a través de reunions en domicilis i llocs públics de Badalona, com ara el Parc del Sol o el passatge de Peius Gener, i disposaven de material de contingut jihadista radical.

En el recurs davant l’alt tribunal, els tres condemnats plantejaven la vulneració del seu dret de defensa per la decisió de l’audiència espanyola d’atorgar l’estatut de testimoni protegit durant la instrucció de la causa a una persona que va denunciar els fets que van encetar la investigació. En la sentència, la sala penal explica que la gravetat de les penes i el fet que es tracti d’un delicte de terrorisme en la modalitat d’integració en organització terrorista justifica el temor fundat de greu risc per a la integritat física del testimoni. Això “fa perfectament entenedora la decisió de protegir un testimoni que, arran de la mort de Mohamed K. a Síria durant un bombardeig, va prendre la decisió de comparèixer a dependències policials i donar la seva versió sobre la tasca d’adoctrinament que estaven desenvolupant els tres acusats a Badalona”, segons els magistrats.

El tribunal descarta que les mesures de protecció al testimoni impliquessin un menyspreu del dret de defensa dels tres processats, i rebutja també la possible existència de raons d’animadversió a la declaració del testimoni. La sentència es basa en la declaració d’una testimoni protegida, que és qui havia denunciat els fets per evitar nous episodis com el del veí que havia mort lluitant a Síria. També en vigilàncies policials sobre les reunions que mantenien,dades dels aparells informàtics que els va decomissar la policia i en una agenda manuscrita del veí de Badalona mort a Síria.