22.06.2016 - 18:46
|
Actualització: 23.06.2016 - 02:48
Estableix que l’Estat és l’hereu universal de la seva obra
BARCELONA, 22 (EUROPA PRESS)
La Sala del Civil del Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat el recurs de cassació de la Fundació Gala-Salvador Dalí en què sol·licitava que es declarés la intromissió il·legítima en els drets d’imatge de l’artista, una desestimació amb la qual el tribunal ha establert que la fundació no té legitimació per protegir el dret d’imatge del pintor.
Segons ha informat el TS en un comunicat, la sentència confirma la decisió de l’Audiència de Barcelona que va estimar la falta de legitimació de la fundació, per la falta de designació de la fundació per exercir la tutela, i també perquè la protecció que pretén no és la memòria del difunt sinó “interessos de caràcter estrictament patrimonial”.
Salvador Dalí, en el seu testament, atorgat el 20 de setembre del 1982, va nomenar l’Estat hereu universal i lliure de tots els seus béns, drets i creacions artístiques, per conservar, divulgar i protegir les seves obres d’art.
Un any més tard, l’artista va signar l’escriptura pública de constitució de la Fundació Gala-Salvador Dalí per protegir i defensar la seva obra artística, cultural i intel·lectual, els seus béns i drets de qualsevol naturalesa, la seva memòria i el reconeixement universal de la seva aportació a les belles arts, la cultura i el pensament contemporani.
Després de la seva mort, el 23 de gener del 1989, l’Estat va acceptar el testament i en data posterior va autoritzar el Ministeri de Cultura per atorgar temporalment de manera directa i amb caràcter exclusiu l’administració i explotació dels drets de propietat intel·lectual, propietat immaterial, d’imatge, industrial, marques, patents i altres drets derivats de l’obra artística de Salvador Dalí.
UNA EXPOSICIÓ
El conflicte va sorgir quan la Fundació i Demart Pro Art i Visual Entitat de Gestió d’Artistes Plàstics van demandar Juan Javier Bofill Pellicer i Faber Gotic per vulneració dels drets de marques, de propietat intel·lectual, d’imatge i conducta deslleial per haver utilitzat el nom i la imatge de Salvador Dalí amb fins publicitaris i comercials, en una exposició dedicada a l’artista, organitzada al Reial Cercle Artístic de Barcelona, on s’exposaven obres escultòriques integrants de l’anomenada Col·lecció Clot.
El jutjat Mercantil va considerar vulnerats els drets de marca i de propietat intel·lectual, i, a més, que es van fer actes de competència deslleial per part de la demandada, tot i que va absoldre Juan Javier Bofill Pellicer.
Tot i això, va entendre que no s’havia vulnerat el dret a la imatge que, en aquest cas, quedava tutelat pel reconeixement dels drets d’explotació vinculats a la propietat intel·lectual i per les conductes de deslleialtat imputades a Faber Gotic; per part seva, l’Audiència Provincial de Barcelona va condemnar la societat i Juan Javier Bofill Pellicer.
Respecte al dret a la pròpia imatge, també va desestimar aquesta petició amb l’argument que el fet que l’Estat, com a hereu universal, hagués cedit tots els seus drets a la fundació no en justificava la legitimació activa per exercir l’acció de tutela del dret d’imatge de l’artista difunt.
D’acord amb la sentència recorreguda, la Sala civil resol sobre aquest últim dret que Salvador Dalí “va nomenar l’Estat hereu universal, però no va designar en el mateix testament cap persona que ostentés la legitimació per a la seva tutela”.
Alhora, afegeix que l’escriptura de constitució de la fundació i el nomenament d’un hereu universal no equival a la designació específica.
