11.07.2017 - 19:15
Rebutja el recurs d’un home absolt pel doble crim de Calicanto del que havia sigut acusat per la Fiscalia
MADRID, 11 (EUROPA PRESS)
La Sala Primera del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació interposat per un home absolt per un doble assassinat, que va portar als tribunals a un periòdic i els seus redactors, per la publicació d’un article en el qual s’arreplegava la informació de la seua absolució (sense esmentar el seu nom i cognoms), acompanyada d’una fotografia d’este.
La sala dicta que preval la llibertat d’informació i rebutja l’al·legació del demandant sobre el dret a l’oblit perquè considera que la informació va ser lícitament publicada i es van ometre dades personals de l’acusat.
El demandant demanava que es retirara la informació litigiosa, incloent la seua imatge, de tots els arxius informàtics que la pogueren allotjar, també en cercadors i xarxes socials. Si bé, la sala precisa que la pretensió formulada no té encaix en els supòsits examinats per la recent jurisprudència pel que fa a l’anomenat “dret a l’oblit digital”.
En concret, el TS entén que l’entitat editora del periòdic i responsable de l’hemeroteca digital contra la qual s’ha dirigit la demanda, va respectar les exigències de la normativa sobre tractament de dades personals en la informació continguda en la seua pàgina web, doncs va ometre l’ús del nom i cognoms i d’altres dades personals per a referir-se al demandant.
“El dret a l’oblit digital no pot suposar una censura retrospectiva de les informacions correctament publicades en el seu moment”, subratlla la sentència, al mateix temps que destaca que tampoc concorre el requisit de la desaparició de l’interés públic exigit per la jurisprudència, ja que la informació publicada venia referida a l’enjudiciament d’uns fets “d’extraordinària gravetat” que seguia tenint “una notòria actualitat” en eixe moment.
Destaca, així mateix, que les hemeroteques digitals gaudixen de la protecció de la llibertat d’informació, en satisfer un interés públic d’accés a la informació i que, en conseqüència, el dret a l’oblit no empara l’alteració del contingut de la informació original lícitament publicada.
D’altra banda, el TS dicta que preval la llibertat d’informació sobre el dret a l’honor i la imatge sempre que “la informació que es divulgue siga veraç, es referisca a assumptes d’interés general o rellevància pública, i no se sobrepasse la fi informativa perquè se li dóna un matís injuriós, denigrant o desproporcionat”.
EL JUÍ I L’ABSOLUCIÓ
Els fets es remunten al 28 de maig de 2012 quan es va celebrar en l’Audiència Provincial de València un juí oral contra el demandant, acusat per la fiscalia de dos delictes d’assassinat, un de robatori amb força i un altre de lesions, per uns fets ocorreguts en 1997 consistents en la mort violenta de dos ciutadans alemanys atribuïda a dos homes de nacionalitat russa, ocorreguda en un xalet de la localitat valenciana de Calicanto, que van passar a ser coneguts com ‘els crims de Calicanto’.
Segons arreplega la sentència, l’endemà, el diari Levante-EMV va publicar un article en el qual relatava l’ocorregut en el juí oral baix el titular: ‘Absolt un acusat d’un doble crim després de destruir l’Audiència les proves’; i el subtítol: ‘La fiscalia mostra la seua convicció en la culpabilitat de l’acusat, per al qual demanava 50 anys de presó i lamenta la manca d’evidències al no aparéixer tampoc un testimoni de càrrec. El TSJ resta importància a la destrucció de les peces de convicció’.
El 31 de maig de 2012, tres dies després del juí, la Secció 3 de l’Audiència Provincial de València va dictar sentència que absolia l’acusat de tots els delictes.
Per este motiu i després de les informacions publicades, el demandant va apel·lar als drets a l’honor i a la pròpia imatge i sol·licitava la condemna dels demandats a indemnitzar el dany moral amb la suma de 122.000 euros, i a retirar tals arxius de mitjans informàtics com a buscadors i xarxes socials.
La sentència dictada per la Secció 11 de l’Audiència Provincial de València va desestimar el recurs d’apel·lació, formulat pel demandant enfront de la sentència del Jutjat de Primera Instància 17 de València desestimatòria de la demanda, per considerar que no va existir intromissió en els drets fonamentals a l’honor i a la pròpia imatge de l’apel·lant, amb prevalença de la llibertat d’informació.
VERAÇ, D’INTERÉS PÚBLIC I SENSE EXPRESSIONS OFENSIVES
En la mateixa línia, el Tribunal Suprem considera que no existix intromissió il·legítima en el dret a l’honor del demandant, i que l’actuació dels demandats està legitimada per l’exercici de la llibertat d’informació, puix que la informació publicada va ser “veraç” ja que “el periodista es va limitar a oferir meres dades objectives del que havia sigut la investigació policial i judicial”, va versar sobre “una qüestió d’interés públic” i “no es van emprar expressions innecessàriament ofensives per al demandant”.
A més, la sala assenyala que “la naturalesa del delicte, la seua gravetat i transcendència social poden emparar, fins i tot, que s’expressen les dades personals dels detinguts, imputats o acusats en lloc de les simples lletres inicials del seu nom i cognoms”.
Així mateix, la sala conclou que no existix vulneració il·legítima del dret a la pròpia imatge per la publicació d’una fotografia del demandant en l’acte del juí, en haver actuat els demandats dins dels paràmetres constitucionals de la legitimació de l’exercici de la llibertat d’informació, doncs la informació gràfica és “veraç”, va ser captada “amb autorització del president del tribunal” i versa sobre fets d’interés públic.
