28.07.2021 - 21:50
“Tots som estat”, va proclamar José Luis Rodríguez Zapatero quan era president espanyol, just després de la primera reunió de l’anomenada “conferència de presidents”. Era el 28 d’octubre de 2004 i la fotografia històrica de tots els presidents autonòmics reunits en una mateixa taula pretenia encarnar la imatge de l’Espanya “real”, enmig d’un debat agitat sobre el model d’estat, pròleg de l’onada de reformes estatutàries. Allò era un reflex de la pluralitat que defensava Zapatero. Però també un gest d’equiparació territorial que situava Catalunya i el País Basc al mateix nivell polític que Andalusia o Ceuta i Melilla. Era el reflex de “diverses identitats” però “igualtat de drets”, segons Zapatero, que va poder exhibir aquell triomf malgrat l’intent d’oposició fèrria del PP, que no va aconseguir que els seus barons descafeïnessin la gesta. Manuel Fraga n’estava encantat i reivindicava que havia estat ell el primer de proposar, el 1992, una conferència com aquella, tot i que no se n’havia fet mai cap fins llavors.
Demà Pedro Sánchez no aconseguirà la seva fotografia completa de la conferència de presidents a Salamanca perquè Pere Aragonès no hi anirà. La Generalitat hi veu tan sols una voluntat d’escenificació i critica que no hi hagi hagut una feina de fons per a preparar la reunió. En aquestes conferències, que han tingut una periodicitat irregular i han perdut la força política de la primera, no es pot delegar l’assistència a cap altre membre del govern que no sigui el president. I l’absència d’Aragonès no permetrà a la Moncloa d’obtenir la imatge simbòlica d’un suposat retrobament autonòmic, que hauria arribat poc després de la concessió dels indults als presoners polítics, després d’una reunió reeixida del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), a la qual sí que ha assistit el conseller Jaume Giró, i abans de la reunió de la bilateral de dilluns i de l’esperada taula de diàleg del setembre. Sánchez ha pogut salvar, això, sí, la presència d’última hora d’Iñigo Urkullu. En compensació, el president basc ha esgarrapat una reunió de la comissió mixta del concert econòmic per a concretar avenços fiscals.
La pugna per la presència en òrgans multilaterals com aquest i la bilateralitat tan reivindicada en les relacions entre els governs del País Basc i Catalunya han estat constants. Aquesta vegada el govern català ha explicat la decisió de determinar la seva presència en els òrgans multilaterals segons si són tan sols una escenificació o bé tenen al darrere una negociació real. CPFF, sí. Conferència de presidents, no. En canvi, tant el govern espanyol com el PSC han insistit en la importància de la reunió de demà, perquè s’hi abordarà la situació de la pandèmia i l’aplicació del pla de recuperació espanyol.
Si Urkullu ara ha fet valer la seva cadira, també ho va fer el 2004 Juan José Ibarretxe, la presa política més valuosa d’aquells anys en què Pasqual Maragall presidia la Generalitat catalana, Francisco Camps la valenciana i Jaume Matas el govern balear. Pocs dies abans de la primera reunió històrica, que es va fer al senat espanyol, Zapatero havia anunciat que impulsaria la despenalització dels referèndums. És a dir, que derogaria els articles que havia aprovat el PP l’any abans. Uns articles redactats a mida per a aturar el projecte d’Ibarretxe o, si més no, poder-lo castigar penalment si calia. I així es va concretar un gest després d’un altre gest.
Per acabar de completar aquella visualització col·lectiva del repartiment de cafè per a tothom, els reis espanyols, Juan Carlos i Sofía, van acompanyar els presidents en un dinar a la reunió al Palau Reial. De llavors ençà, la presència del monarca ha estat habitual en aquestes reunions que, com han remarcat aquests dies els representants del País Basc, no són regulades per “l’entramat jurídico-institucional de l’estat”, i es regeixen per un reglament propi acordat el 2009. Felipe VI també serà a la reunió de demà. Això evidencia encara més que, al capdavall, la fotografia és una benedicció col·lectiva del model d’estat autonòmic o, si més no, una constatació de normalitat en les relacions institucionals.
La conferència de presidents s’ha reunit set vegades presencialment del 2004 fins avui i es va convocar setze vegades telemàticament durant la pandèmia. El president Quim Torra hi acostumava a assistir per la cooperació necessària en la lluita contra el coronavirus, però el caràcter virtual evitava la càrrega simbòlica de la fotografia. El 2017, per exemple, el president Carles Puigdemont no hi va anar i Urkullu tampoc.
El govern d’Aragonès ha mirat de llevar-hi importància política per a centrar tots els focus en la reunió de la comissió bilateral de dilluns. No va ser fàcil d’arrencar la data a la nova ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, malgrat que la decisió de reunir-la havia estat un acord de Sánchez i Aragonès a la Moncloa. El govern espanyol volia prioritzar la conferència de presidents i, fos com fos, veia clar que la bilateral no es podia reunir abans de la cita de Salamanca. A més, els dos governs no han tancat encara l’ordre del dia de dilluns i l’estira-i-arronsa ha tornat a la palestra. Segons fonts de la Generalitat, després d’haver tingut més d’una conversa telefònica amb la ministra, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha passat a exigir públicament al govern espanyol que hi hagi concrecions.
Hi ha cinquanta-sis traspassos pendents de l’estatut i la llista catalana és encapçalada pel traspàs de l’ingrés mínim vital per a reforçar la renda garantida de ciutadania, l’augment de recursos per a la llei de la dependència, el reforç de les inversions en Rodalia, la gestió aeroportuària, el compliment de la disposició addicional tercera i la introducció de canvis en el projecte de llei de l’audiovisual espanyol, que només preveu la protecció del castellà respecte de l’anglès en les grans plataformes audiovisuals i bandeja el català. La Generalitat tampoc no ha arrencat a Madrid un calendari concret perquè les comissions que depenen de la bilateral es posin a treballar després. I si una cosa tenen clara al Palau de la Generalitat és que la bilateral no es pot quedar, aquesta vegada, en una altra fotografia buida. Passen els anys i es repeteixen els patrons.
