El Tribunal Suprem tomba la demanda d’un pare que reclamava ensenyament bilingüe a Roses

El Tribunal Suprem (TS) ha tombat la demanda d’un pare que reclamava ensenyament bilingüe català-castellà en una escola de Roses (Alt Empordà). L’home sostenia que el model educatiu de Catalunya vulnerava els drets a la igualtat i a l’ensenyament establerts a la Constitució Espanyola. L’alt tribunal, però, li desestima el recurs perquè, deixant de banda quina ha de ser la proporció de les dues llengües a les aules, no veu que s’hagi lesionat cap dret fonamental. Aquest no és el primer revers judicial que s’enduu el demandant, perquè l’any 2014 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) també va fallar a favor del Departament d’Ensenyament. La consellera Meritxell Ruiz creu que la sentència avala i reforça la immersió lingüística i augura que servirà per aturar nous processos judicials per augmentar l’ús del castellà a les aules.

El cas que ara ha sentenciat el Suprem es remunta a l’estiu del 2012. El pare té dos fills que estudiaven al CEIP Montserrat Vayreda de Roses. Aquell juliol, l’home va presentar dues sol·licituds al Departament d’Ensenyament, instant la Generalitat a adaptar el sistema educatiu per garantir que no només els seus fills, sinó també tots els alumnes de l’escola, rebessin ensenyament bilingüe castellà-català.

L’home s’emparava en la sentència del Constitucional del 2010, que establia que el castellà també era llengua vehicular a les aules. El Departament, però, va tombar-li la pretensió assegurant que l’actual model és plenament respectuós amb el règim de cooficialitat.

Aleshores, el pare va portar l’afer als jutjats. Va presentar un recurs davant del TSJC, assegurant que la decisió vulnerava els principis d’igualtat i d’ensenyament recollits a la Constitució Espanyola. A més d’insistir en la petició perquè català i castellà tinguessin el mateix pes a les aules, l’home reclamava una indemnització de 12.000 euros a la Generalitat en concepte de danys i perjudicis.

L’alt tribunal català ja li va donar un primer revers al juliol del 2014, quan li va tombar el recurs. Llavors, el pare gironí va elevar el cas al Suprem, que ara ha tancat el cercle. Davant el TS, el pare insistia en la vulneració dels drets recollits a la Constitució. A més, sostenia que la incorporació d’una llengua que no sigui l’habitual, en referència al català, s’ha de fer sota el supòsit que els ciutadans hagin arribat a dominar-la.

Ni lesió a un dret ni a l’altre
La sentència del TS, de la qual ha estat ponent la magistrada Celsa Picó, rebutja la demanda del pare i conclou que el Departament no ha vulnerat cap dels drets (ni el de la igualtat ni el de l’ensenyament) que fixa la Constitució.

Pel que fa al primer, recollit a l’article 14 de la Carta Magna, l’alt tribunal ja subratlla d’entrada que el demandant ha estat inconsistent, perquè enlloc ha precisat “com i per què” el sistema educatiu a Catalunya vulnera el principi d’igualtat de la Constitució. A més, remetent-se a la jurisprudència, el TS també subratlla que no es pot comparar implícitament la situació dels fills del demandant amb els nens espanyols residents en altres comunitats autònomes sense cap llengua oficial diferent al castellà.

En relació al dret a l’ensenyament, fixat a l’article 27 de la Constitució, la sentència també renya el pare per “al·legar de manera genèrica la lesió d’un dret fonamental” sense precisar-ne el com. Més enllà d’això, a l’hora de rebutjar la pretensió del demandant, el Suprem també tira de resolucions anteriors. Recorda que el sistema educatiu a Catalunya ha de garantir que el català i el castellà siguin llengües vehiculars, però que correspon a la Generalitat adaptar-ne els percentatges d’ús.

Per tot plegat, el TS tomba el recurs del pare. A més, la sentència també l’obliga a pagar les despeses del procés, que el Suprem fixa en un màxim de 3.000 euros.

Sentència pionera
La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha valorat positivament el pronunciament judicial del Suprem. ‘Per primera vegada tenim una sentència que diu que el model d’immersió lingüística recollit a la nostra llei no vulnera cap dels drets fonamentals dels alumnes i les famílies, que en aquest cas són la igualtat i l’ensenyament’, ha afirmat en declaracions a l’ACN.

A parer seu, la sentència de l’alt tribunal espanyol avala i reforça el sistema d’immersió defensat pel Govern. ‘El Suprem ens ve a donar la raó en dir que és aquest un bon model i que és la Generalitat qui ha de decidir quin percentatge de català es dóna a les aules’, ha afegit. Alhora ha constatat que el sistema educatiu català garanteix que els alumnes tinguin un domini òptim tant del català com del castellà, així com d’una primera llengua estrangera.

La titular d’Ensenyament ha augurat que la sentència servirà per aturar nous processos judicials per reclamar un increment de les hores lectives del castellà. Actualment, hi ha 22 demandes en tràmit en aquest sentit i ja s’han dictat cinc sentències fermes, segons dades del Departament. Aquest, però, és el primer cas en què una família addueix vulneració de drets fonamentals.

Ruiz ha lamentat que el govern espanyol hagi volgut crear un problema amb la qüestió de la llengua allà on no hi és, i que algunes famílies amb posicionaments carregats d’ideologia hagin intentat per totes les vies canviar el rumb del sistema educatiu català, que és un model d’èxit, ha insistit.