El Tribunal Suprem denega als presos polítics la llibertat provisional fins a la sentència

El Tribunal Suprem espanyol ha denegat als presos polítics la petició de quedar en llibertat provisional des d’ara, amb el judici acabat, fins que no es faci pública la sentència. Manuel Marchena i els altres sis magistrats han decidit que també que no veuen cap impediment al trasllat de tots ells en presos catalanes fins a la sentència, tal com havien demanat les defenses. Ahir fonts del Suprem ja van fer córrer que no s’hi oposarien, i que pròximament serien traslladats a Catalunya.

Els magistrats diuen que la decisió de Pablo Llarena d’haver-los mantingut en presó preventiva durant la instrucció estava ben fonamentada, i que no veuen pas que hi hagi ‘raons sobrevingudes’ per a aixecar la mesura cautelar un cop acabat el judici. Afegeixen que cal ‘preservar la finalitat del procés, que es troba en l’últim tram i amb la deliberació que en definirà el desenllaç iniciada’.

Atac contra el dictamen de l’ONU

Tampoc fan cas de la resolució del grup de treball de l’ONU contra detencions arbitràries, que exigia a l’estat espanyol que deixés en llibertat immediatament i indemnitzés els presos polítics. El tribunal fa seus els arguments de la fiscalia i de l’advocacia de l’estat per a oposar-s’hi, bo i afirmant que les seves decisions no són vinculants i que ‘és un grup purament auxiliar i informatiu’ sobre posicionaments futurs del Consell dels Drets Humans de les Nacions Unides. I afegeixen, a més, que l’advocacia de l’estat, depenent ara mateix del govern de Pedro Sánchez, ha impugnat el dictamen ‘per manca d’imparcialitat i objectivitat dels membres del Grup de Treball’, i fa èmfasi en aquest sentit a la ‘filtració e l’informe per part de l’advocat de Cuixart, Sànchez i Junqueras’, que en aquest procediment fou Ben Emmerson. El tribunal assenyala els demandants en la filtració prèvia a la publicació oficial de l’informe, quan hi ha indicis que assenyalen el govern espanyol com l’autor de la filtració, perquè per procediment del Grup de Treball és la part que en disposa en primera instància, abans i tot e la publicació.

Pel que fa al contingut de l’informe, el Suprem diu que el grup de treball ‘oblida’ que el referèndum de l’1-O havia estat ‘expressat prohibit’ pel Tribunal Constitucional i per la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que el dictamen conté ‘inassumibles valoracions probatòries sobre la concurrència de violència com a element típic del principal delicte pel que s’ha formulat l’acusació’, la rebel·lió, amb una ‘valoració a cegues d’elements probatoris la veritable realitat dels quals no ha pogut ser apreciada pels redactors de l’informe’.