13.10.2016 - 12:51
La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià ha obert una causa a l’ex-regidor de l’Ajuntament de València i diputat del PP a les Corts Miguel Domínguez per un presumpte delicte d’emblanquiment de capitals. Segons que ha informat el TSJ a través d’una nota de premsa, la sala, de conformitat amb el criteri de la Fiscalia, es declara competent per investigar Domínguez en el marc del ‘cas Imelsa’. El TSJ investigarà els fets descrits pel jutge instructor del jutjat número 18 de València, en la seva exposició raonada del passat maig, en la qual relacionava els indicis existents contra Domínguez en la peça separada en la qual s’investiga un presumpte delicte d’emblanquiment de capitals en el grup popular de l’Ajuntament de València. El emblanquiment consistiria en donacions de 1.000 euros efectuades per regidors i assessors, quantitat que presumptament els era retornada pel partit en dos bitllets de 500 euros per blanquejar diners en efectiu de suposada procedència il·lícita.
La magistrada de la sala, Pia Calderon, recorda en la resolució que obre causa contra Domínguez que el Suprem ha assumit recentment la competència per investigar a l’exalcaldessa i senadora Rita Barberá pels mateixos fets. La sala només es declara competent per investigar a Domínguez i no a la resta d’imputats que no gaudeixen d’aforament, seguint la doctrina del Suprem, que estableix la conveniència que als no aforats els investigui un jutjat d’instrucció ordinari.
El TSJ investigarà l’exregidor i diputat només pels fets relatats en l’exposició raonada, és a dir, pel delicte d’emblanquiment de capitals, malgrat que l’instructor del ‘cas Imelsa’ amb posterioritat a la remissió al TSJ de la part de la causa que afectada a Domínguez, va enviar a l’alt tribunal l’acte pel qual va ampliar a delicte electoral els fets investigats en aquesta peça separada.
Referent a això, el TSJ subratlla que ‘només es pot admetre la competència de la sala per continuar la investigació sobre els fets a què es contreu la present exposició, concretament sobre la participació en ells de don Miguel Domínguez Pérez en tant que persona aforada davant aquest Tribunal Superior de Justícia per la seva condició de diputat a les Corts Valencianes. Uns fets que, ha de recordar, han estat inicialment qualificats com a possible delicte d’emblanquiment de capitals previst i penat en els articles 301 i següents del Codi Penal ‘.
Els indicis contra Domínguez
La causa té el seu origen en l’exposició raonada que el jutge del Cas Imelsa va elevar al TSJ el passat mes de maig. El titular d’Instrucció 18 de València va entendre que havent reconegut l’exregidor que va realitzar el donatiu de 1.000 euros pel qual estan imputats i han estat interrogats tots els regidors, exregidors, assessors i exassessors que també van efectuar el pagament en vigílies de les eleccions de 2015 , seria ‘incoherent’ no elevar exposició al TSJCV, per ser l’únic tribunal competent per investigar i, si escau, jutjar al parlamentari autonòmic. L’argument exposat per l’instructor era idèntic al que va utilitzar per elevar al Tribunal Suprem la part de la investigació que afecta l’exalcaldessa.
En la seva exposició, el magistrat instructor assenyalava que ‘els testimonis de càrrec, dos d’ells de persones investigades, són múltiples i detallats, sense revelar elements de contradicció i incoherència interna’. Afegia que ‘indiquen una operativa general en relació amb persones afins al grup municipal a l’Ajuntament respecte de la qual aquesta instrucció no ha revelat, fins al moment, fets, circumstàncies o explicacions que permetin valorar amb caràcter excloent, en aquesta fase, cap tipus de discriminació, en atenció a la persona o càrrec, pel que fa a proposta o oferiment de devolució de diners ‘.
Assenyalava el jutge, però, que ni les dues investigades que han reconegut que els diners lliurat els va ser retornat, ni els quatre testimonis que diuen haver-se negat a fer la aportació, han realitzat una imputació concreta que fa a la participació de Domínguez en els fets objecte d’investigació.
Domínguez, com va fer Barberà, va refusar la invitació d’Instrucció 18 per declarar voluntàriament però va presentar un escrit d’al·legacions en el qual reconeixia l’aportació, negava qualsevol reintegrament i es desvinculava de l’organització de la campanya i de l’activitat política diària en tant que el seu oficina no estava a l’Ajuntament sinó en un edifici diferent, seu de la delegació de Seguretat Ciutadana.
Segons el jutge, les explicacions ofertes pel aforat ‘poden ser certes i tenir sentit’ però són insuficients per excloure la seva possible implicació en els fets investigats. En aquest sentit apuntava que aquestes al·legacions ‘no introdueixen en el seu relat fets que, en relació i contrast amb el resultat del instruït, permetin atribuir als mateixos una rellevància excloent de la seva possible implicació’.
L’instructor subratllava el fet que l’aforat, en el seu escrit, ‘no aclareix res pel que fa a la persona, lloc i circumstàncies’ en què li va ser comunicada la necessitat de realitzar el donatiu de 1.000 euros. Respecte a aquest extrem, el jutge explicava que les diligències practicades fins a la data no han permès establir, amb claredat, l’origen d’aquesta decisió adoptada en l’àmbit de l’anomenat ‘comitè de campanya’.
La investigació per delicte electoral i emblanquiment de capitals a l’Ajuntament de València és una peça separada del ‘Cas Imelsa’, en el qual s’investiguen contractes a canvi de comissions il·legals a la Diputació de València, Ajuntament de València i Generalitat Valenciana. La causa, que va néixer a l’abril de 2015, està oberta per malversació, frau en la contractació pública, suborn, tràfic d’influències i emblanquiment.
