El Tribunal Pemanent dels Pobles jutja Turquia per crims contra els kurds

Amb el nom de Tribunal Internacional sobre Crims de Guerra, el 1966-1967 es va instruir un ‘judici d’opinió’ per a investigar i avaluar la política exterior i la intervenció militar dels Estats Units al Vietnam. Anomenat també Tribunal Russell-Sartre, perquè va ser creat pel filòsof britànic i premi Nobel de literatura Bertrand Russell i presidit pel filòsof i dramaturg francès Jean-Paul Sartre, es va tornar a convocar del 1973 al 1976 per tractar conflictes de l’Amèrica Llatina en què es considerava que la justícia local no era imparcial i en què cap altre tribunal internacional no intervenia.

Arran d’aquella experiència, el 1979 es va constituir a Bolonya el Tribunal Pemanent dels Pobles (PPT), que n’ha continuat la tasca i s’ha anat convocant periòdicament per causes ben diverses. Dijous i divendres ho tornarà a fer, a la Bourse du Travail de París, per analitzar els atacs de Turquia contra la població kurda i les seves organitzacions. Rere la convocatòria hi ha la International Association of Democratic Lawyers (IADL), l’European Association of Lawyers for Democracy & World Human Rights (ELDH), l’Association for Democracy and International Law (MAF-DAD) i el Kurdish Institute de Brussel·les.

Durant dos dies, un tribunal format per set jutges independents (Teresa Almeida Cravo, Majid Benchikh, Luciana Castellina, Domenico Gallo, Denis J. Halliday, Norman Peach i Philippe Texier) analitzarà suposats crims de guerra de Turquia al Kurdistan del nord, com també el presumpte terrorisme d’estat practicat pel govern turc amb l’assassinat extrajudicial d’activistes a Europa perpetrats suposadament pels seus serveis secrets.

En el primer cas, es posarà el focus en els crims comesos durant les quedes del 2015 i el 2016 en unes quantes ciutats kurdes, durant les quals la policia i l’exèrcit turcs van arrasar barris sencers amb un nombre indeterminat de víctimes civils i milers de desplaçats. En el segon cas, s’analitzarà especialment l’assassinat de tres militants kurdes a París el 2013 (Sakina Canzis, Fidan Dogan i Leyla Soylemez), a partir de proves clares que el MIT va ser darrere de l’atac. La mort del presumpte assassí a la presó va impedir de demostrar els lligams amb els serveis secrets turcs.

Aquest Tribunal Permanent dels Pobles es convoca enmig d’una intensificació de les mesures repressives de Turquia tant al Kurdistan septentrional com a l’occidental, a Rojava, on fa setmanes que hi ha atacs militars aeris i terrestres sobre el cantó d’Afrin. A més a més, els estats de la Unió Europea cada vegada recorren més a les anomenades legislacions antiterroristes per a perseguir els activistes i mitjans kurds als seus països.

Mitjançant l’examen jurídic de tots aquests casos, el tribunal vol difondre la dramàtica situació que es viu ara mateix en aquesta part del Kurdistan i demostrar que no són accions policíaques per a lluitar contra l’anomenat terrorisme, com al·lega Turquia, sinó un veritable conflicte armat intern en el qual s’hauria d’aplicar el dret humanitari internacional.

És previst que després de les dues sessions del judici, que es poden seguir en directe, el tribunal emeti un veredicte en un màxim de dos mesos, al Col·legi d’Advocats de París i al Parlament Europeu a Brussel·les.