28.06.2022 - 10:34
|
Actualització: 28.06.2022 - 16:44
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat l’estat espanyol per la filtració que va publicar La Razón el 2014, en què apareixien dades personals de trenta-tres jutges catalans. Aquella publicació, que procedia d’uns informes elaborats per la policia espanyola, va posar en el punt de mira uns magistrats que havien signat un manifest en favor del dret de decidir de Catalunya.
El tribunal, en una decisió unànime, considera que l’elaboració d’informes policíacs sobre aquestes jutges sense cap pretext, inspirats únicament per les seves opinions polítiques, vulnera el seu dret d’intimitat, recollit a l’article 8 de la convenció europea dels drets humans.
Diu que no hi ha cap disposició legal a l’estat espanyol que autoritzi aquesta mena d’informes si no tenen relació amb un delicte. A més, remarca que alguns d’aquests informes contenien les opinions polítiques dels magistrats. “És inqüestionable que les fotografies i alguna altra informació s’havia extret de les bases de dades d’identificació de la policia”, diu el text.
En la sentència, el tribunal també considera que la investigació va tenir mancances, perquè els tribunals espanyols no van fer declarar una persona “crucial” en la investigació: el cap superior de la policia de Barcelona.
El tribunal no considera que se’ls vulnerés el dret a la llibertat d’expressió, tal com demanaven els demandants, perquè, segons que argumenta, tots ells van poder continuar la seva carrera professional sense que els perjudiqués el fet d’haver signat el manifest. El TEDH ha condemnat Espanya a pagar 4.200 al demandant per danys i 3.993 euros en concepte de costes i despeses.
La denúncia va ser desestimada en primera instància pel jutjat d’instrucció 15 de Madrid. El tribunal considerava que la filtració constituïa un delicte penal, però que no hi havia prou motius per a atribuir-lo a una persona concreta. El comissari d’informació de la policia espanyola a Catalunya, Pedro Esteban, va confirmar que havia fet informes sobre jutges favorables al dret de decidir, però va assegurar que no havia participat en la filtració a la Razón.
Vint jutges dels trenta-tres van recórrer contra la decisió a l’Audiència Provincial de Madrid, que l’abril del 2016 també va desestimar la denúncia.
Noves revelacions
Fa poc, uns àudios publicats pel diari El País van demostrar que la policia espanyola havia fet mans i mànigues per eliminar qualsevol rastre que l’impliqués en la investigació secreta contra els jutges. Aquests àudios procedeixen de l’ex-comissari Villarejo i s’hi pot sentir Eugenio Pino, cap de la policia patriòtica, expressant la seva preocupació perquè la filtració d’informació i de fotografies dels jutges assenyalava directament la base de dades dels DNI que gestiona la policia espanyola.
