El Tribunal d’Estrasburg rebutja la demanda de Pablo Hasel contra Espanya i en justifica la condemna

El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha rebutjat la demanda que el raper Pablo Hasel va presentar contra l’estat espanyol per vulneració de drets fonamentals per la condemna a presó pels delictes d’enaltiment del terrorisme i d’injúries a la corona. El tribunal considera que la pena per enaltiment del terrorisme no és desproporcionada, i que si va entrar a la presó va ser per les condemnes anteriors.

Entre els arguments del TEDH per a rebutjar la demanda, n’hi ha de formals i de fons. Els formals tenen a veure amb el fet que el Tribunal Constitucional (TC) espanyol li havia desestimat la demanda d’empara perquè no havia justificat prou la transcendència constitucional del recurs contra la condemna. I quan el motiu del rebuig al TC és aquest, es considera que no s’ha exhaurit la via interna a l’estat de recurs, condició imprescindible per a poder portar la causa a Estrasburg. 

Dit això, els magistrats entren en el fons de la demanda, en la qual Hasel va denunciar que li havien vulnerat uns quants drets: el de llibertat de pensament, consciència i religió (de l’article 9 del Conveni Europeu dels Drets Humans); el de la llibertat d’expressió (article 10), el dret d’un recurs efectiu davant la llei (article 13) i la limitació abusiva dels drets del demandant (article 18). El tribunal els ha desestimat tots, perquè considera que la condemna ha estat ben aplicada i no ha vulnerat cap dret de Hasel.

Diu que “no es tractava pas d’un càstig penal pel simple desacord amb la ideologia política, sinó que, per la forma en què es va expressar i es va difondre la discrepància [política], es va tractar d’una condemna per incitació, provocació i pel risc que tercers, enardits per les declaracions [en les cançons], poguessin perpetrar violència real contra institucions i grups concrets”. I afegeix que els missatges de Hasel eren potencialment a disposició de molta gent, “jovent inclòs”.

Hasel fou condemnat, primer, a dos anys de presó i, després, en apel·lació, la sentència fou rebaixada a nou mesos. Això és important, segons el tribunal, perquè destaca que amb aquesta condemna per si sola no hauria entrat a la presó, però el fet que ja hagués estat condemnat a presó per glorificació del terrorisme va fer que la pena impliqués l’empresonament. “El tribunal considera que la condemna contra el demandant no és desproporcionada.” 

A més, el tribunal justifica la condemna per injúries a la corona i a altres institucions de l’estat, i diu que no és pas desproporcionada, atès que “tan sols” se li va imposar una multa, no pas cap pena de presó. Compara el seu cas amb el d’Otegi, que fou condemnat a un any de presó per haver dit que Juan Carlos era el cap dels torturadors. En aquell cas, el TEDH va donar la raó a Otegi i va condemnar Espanya. En aquest, el tribunal diu que Hasel no és pas un representant polític, que les lletres de les seves cançons, on hi ha acusacions “molt greus” envers la monarquia i la policia espanyola (de qui va dir que eren nazis i torturadors), són premeditades, i no pas fonamentades més enllà de la seva opinió.

La condemna

Malgrat que, d’entrada, l’Audiència espanyola va condemnar el raper a dos anys de presó, la sala d’apel·lació va rebaixar la pena a nou mesos, i va dir que els piulets de Hasel no encaixaven dins la llibertat d’expressió o creació artística perquè traspuaven violència i banalitzaven el terrorisme.

Quant als delictes d’injúries i calúmnies contra les institucions de l’estat espanyol i la corona, l’Audiència va argumentar que Hasel barrejava fets històrics amb uns altres de no acreditats amb la intenció de justificar termes exclusivament vexatoris i injuriosos.