06.02.2018 - 22:00
El magistrat andorrà Josep Casadevall (Girona, 1946) ha estat jutge i vice-president del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) entre el 1996 i el 2015. Casadevall ha viscut vint anys a Estrasburg i coneix perfectament el funcionament del TEDH, el tribunal on poden acabar els casos oberts contra els dirigents independentistes catalans. Va formar part del tribunal que va sentenciar contra la doctrina Parot i va signar la sentència que condemnava l’estat espanyol per haver vulnerat la llibertat d’expressió d’Arnaldo Otegi.
Davant les decisions dels tribunals espanyols contra els líders independentistes, la possibilitat de recórrer a la justícia europea per possibles vulneracions de drets fonamentals ha agafat força les últimes setmanes. En aquest context, conversem amb Casadevall per saber més a fons com funciona el TEDH i fins a quin punt pot obligar a rectificar sentències de la justícia espanyola.
—Una sentència del TEDH és d’obligat compliment?
—En efecte, en mèrits de l’article 46 del conveni europeu, els estats membres s’obliguen a conformar-se a les sentències definitives del TEDH. L’òrgan que té la competència de supervisar i controlar-ne l’execució és el Comitè de Ministres del Consell d’Europa, representats pels seus delegats. És un òrgan polític. Amb més dificultats o menys, depenen de les circumstàncies de cada cas; a la pràctica els estats es conformen i executen les sentències del tribunal.
—Vau ser president de la secció tercera del TEDH que va condemnar Espanya per la doctrina Parot. En aquella ocasió, l’estat espanyol va haver d’acatar la sentència i alliberar presos d’ETA.
—Aquest és un cas model d’execució espontània i immediata. Les autoritats judicials espanyoles van fer seva tot seguit la sentència d’Estrasburg. En un parell de dies, en van extreure les conseqüències sense necessitat de cap requeriment d’execució i la van fer extensiva a tots els casos pendents que presentaven el mateix problema.
—Per què és tan lent el Tribunal d’Estrasburg? Hi ha processos que tarden anys a resoldre’s.
—Tot i tractar-se d’una instància internacional, a voltes la durada d’un procediment davant el TEDH pot ser més ràpida que en un sistema intern. Depèn de l’estat afectat, del nombre de demandes que hi ha pendents en relació amb aquell estat i del sistema de prioritats establert pel tribunal en funció de la gravetat de les queixes formulades. Els afers relatius al dret a la vida, tortures o tractament inhumans o detencions il·legals o arbitràries (articles 2, 3, 4, 5), per exemple, són tractats amb prioritat respecte d’altres tipus de violacions que es consideren de menys gravetat.
—Que primer s’hagi d’esgotar la via interna no va en detriment dels encausats, si es vulneren drets fonamentals?
—Pot ser, però ningú no pot acudir a un tribunal internacional si no ha esgotat prèviament tots els recursos interns; en el cas el TEDH, si no ha donat abans la possibilitat a les autoritats nacionals de redreçar la situació o la presumpta violació de drets fonamentals de la qual se l’acusa. És un principi general de dret internacional.
—El TEDH pot revisar una sentència per rebel·lió i sedició o només valora si el judici ha estat just? És a dir, entra a valorar si s’ha comès el delicte?
—Pot entrar-hi. Cal tenir present que els estats són lliures i sobirans per a legislar com ho entenguin i, en el camp del dret penal, imposar les sancions que estimin ajustades. Evidentment, el TEDH verificarà si el demandant ha tingut un judici equitatiu, però també pot verificar, i ho fa en la pràctica, la correcta aplicació del dret intern, la jurisprudència nacional, la previsibilitat, el just equilibri i la proporcionalitat entre els fins legítims perseguits i els mitjans emprats, tot plegat a la llum del conveni i de la jurisprudència europea.
—Segons la jurisprudència, quines condicions s’han de donar per a un judici just?
—Totes aquelles garanties previstes per a salvaguardar el dret a un judici equitatiu anunciades a l’article 6 del Conveni Europeu, garanties que es retroben gairebé sempre en les disposicions constitucionals dels estats membres. Per exemple, la durada raonable del judici, que el faci un tribunal independent i imparcial establert per la llei, que es garanteixi el dret a la defensa, que se’n faci publicitat… Hi ha una multitud de sentències del TEDH en aquesta matèria i l’article 6 és un dels més invocats.
—I si conclou que no hi ha hagut les condicions per a un judici just, en quina situació deixa una sentència emesa a partir d’un judici sense garanties?
—En aquest cas, el TEDH constatarà una violació de l’article 6 i atorgarà una compensació econòmica pel dany moral i l’estat condemnat n’haurà d’extreure les conseqüències a efectes de reparar la violació i en funció de les previsions del dret nacional. Molts estats ja tenen previst i legislat un procediment a tal efecte. El demandant podrà demanar la reobertura del procediment intern o la revisió del judici.
—El TEDH és format per jutges proposats pels governs de cada estat. Quines garanties d’independència té el tribunal?
—Efectivament, els jutges són proposats pels executius en una llista de tres, subsegüent a un concurs intern, però són elegits per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Una volta elegits, gaudeixen d’absoluta independència i ningú, menys encara l’estat del qual són nacionals, pot interferir en les seves decisions. Llevat que es demostri la contrària, se’n presumeix la independència i imparcialitat.
—Un jutge espanyol té alguna mena d’influència en un cas que afecti un ciutadà de l’estat que hagi recorregut a la justícia europea?
—Tal com fou concebut el sistema europeu de protecció el 1950, el Conveni Europeu preveu que el jutge nacional participi com a membre de ple dret en la sala que judica un afer contra el seu país. Això representa un vot sobre set si es tracta d’una formació de sala, o d’un vot sobre disset si es tracta d’una gran sala. El jutge nacional, que és jutge i no pas l’advocat de l’estat demandat, vota segons la seva consciència i molt sovint contra el seu propi estat. Cal fer notar que el jutge nacional, quan actua en formació de jutge únic, no pot decidir declarar inadmissibles demandes contra l’estat del qual ell n’és nacional.
—El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) també jutja possibles vulneracions de drets fonamentals?
—El TJUE, quan s’ha de decidir sobre vulneració de drets i llibertats fonamentals, aplica la seva Carta de Drets Fonamentals (Carta de Niça) per bé que ho fa a la llum de la jurisprudència del TEDH. Les competències i els procediments d’aquests dos tribunals són diferents, tot i que en determinades situacions es poden trepitjar. Per clarificar les competències, es va redactar un projecte que consistiria en el fet que la Unió Europea, com si fos un estat més, ratifiqués el Conveni Europeu, però fins ara no hi ha hagut acord.
—En aquest cas, les sentències són més ràpides i d’obligat compliment?
—No puc confirmar que siguin més ràpides, pot ser que sí; en tot cas, sí que són d’obligat compliment.
