El tribunal de Slesvig-Holstein no fa cas dels atacs del Suprem espanyol

El tribunal de Slesvig-Holstein descarta de valorar els ‘comentaris’ del Tribunal Suprem espanyol sobre la decisió de no lliurar per rebel·lió el president Carles Puigdemont i alliberar-lo. Ho han manifestat a l’ACN fonts del jutjat d’aquest land alemany. ‘No comentem les nostres decisions ni ens manifestem respecte dels comentaris d’altri sobre les nostres decisions’, diuen aquestes fonts. Al tribunal de Slesvig-Holstein avisen que encara no s’ha confirmat que el Tribunal Suprem espanyol afegeixi el delicte de sedició a l’euroordre i que, si fos el cas, després caldria que la fiscalia general del land alemany ‘requerís l’admissió de l’extradició per aquest delicte’. En aquest cas, a Slesvig-Holstein haurien d’analitzar ‘si una extradició per aquest motiu és procedent’. ‘Això s’hauria de veure’, afegeixen.

El Tribunal Suprem espanyol va emetre ahir una interlocutòria en què criticava el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein per la decisió de descartar el delicte de rebel·lió que la justícia espanyola imputa a Carles Puigdemont. A més, la sala segona del Suprem insistia en el relat de la violència i afirmava que a Catalunya hi hauria hagut una ‘massacre’ si haguessin actuat més agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.

El Suprem va aprofitar la resposta a un recurs de la defensa de Jordi Sànchez –en què li tornava a denegar la llibertat– per blasmar la justícia alemanya. Criticà que el tribunal alemany comparés el procés cap a la independència amb les protestes a l’aeroport de Frankfurt per a descartar la violència i, en conseqüència, el delicte de rebel·lió. I va dir que aquesta comparança no era ‘raonable’.

Concretament, deia: ‘En el nostre cas no es tractava d’ampliar o no una de les pistes de l’aeroport del Prat de Llobregat, i que això generés la protesta de milers de manifestants per impedir-ho. El que aquí realment succeïa era que després de més de dos anys dedicats a laminar l’ordenament jurídic estatal i autonòmic, i d’oposar-se frontalment al compliment de sentències bàsiques del Tribunal Constitucional, es culminava el procés secessionista dins d’un país de la Unió Europea, amb una democràcia assentada, posant les masses al carrer perquè votessin en un referèndum inconstitucional oposant-se a la força legítima de l’estat per protegir uns suposats col·legis electorals.’

Segons el Suprem, no es tractava d’una rebel·lió ‘d’una gentada organitzada contra l’estat per prendre el centre de poder’. Així doncs, pel tribunal la rebel·lió no l’exercia la ciutadania, sinó els governants. Finalment, afegia que si els fets que van produir-se a Catalunya haguessin succeït en un estat federat alemany no hi hauria hagut una ‘sentència simbòlica’. També insistí que en el cas que no es constatés prou la violència, la conducta dels encausats podria qualificar-se de sedició.