28.01.2020 - 11:14
|
Actualització: 28.01.2020 - 14:25
El Tribunal de Comptes espanyol reclama 4.146.000 euros als vint-i-nou demandats per la suposada despesa del referèndum de l’1-O, entre ells el president Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras i els consellers i càrrecs del seu govern. La fiança que se’ls fixarà encara està per concretar i, en cas de no pagar-la, hi haurà embargament de béns. La xifra de quatre milions d’euros és provisional i s’ha de confirmar en el judici. Els representants legals dels demandats tenen fins les 11.30 per a estudiar l’acta de liquidació i presentar al·legacions, el que podria fer variar la quantitat. Avui el tribunal havia citat a declarar tots els consellers del govern Puigdemont i alts càrrecs de l’executiu i hi han assistit els representants dels serveis jurídics de la Generalitat i els advocats. La Caixa de Solidaritat ha demanat aportacions econòmiques de la ciutadania per a fer front a la quantitat.
https://twitter.com/DeSolidaritat/status/1222098305989124097
La magistrada Margarita Mariscal de Gante va descartar que els pogués ser imputada la despesa de l‘operació Copèrnic, que es va calcular que fou de 87 milions, tal com demanaven Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes por la Constitución.
A banda de Puigdemont i Junqueras els demandats són els consellers Joaquim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret; els ex-consellers Santi Vila i Neus Munté; i els càrrecs i ex-càrrecs del govern Amadeu Altafaj, Natàlia Garriga, Ignasi Genovès, Jaume Mestre, Antoni Molons, Joaquim Nin, Eva Maria Pardo, Teresa Prohias, Albert Royo, Jordi Serra, Francesc Sutrias, Josep Vidal, Rosa Vidal i Aleix Villatoro.
El Tribunal de Cuentas ens demana una fiança de 4,1 milions d’euros als qui vam fer possible el Referèndum de l’1Oct. Tenim 15 dies per evitar que ens embarguin els nostres béns.
Si vas votar l’1 d’Octubre, et necessitem. https://t.co/pzvcHQfGRN
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) January 28, 2020
La causa oberta al Tribunal de Comptes arriba pràcticament un any després d’haver començat el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. Junqueras, Rull, Romeva, Turull, Forn i Bassa ja compleixen penes de presó per una presumpta malversació, mentre que als exiliats els acusen també del mateix delicte, a més de sedició. Així mateix, la majoria de càrrecs del govern investigats ja són processats al jutjat 13 de Barcelona i pendents de judici.
Ara aquest polèmic tribunal pretén fer-los pagar unes suposades despeses de l’1-O que la Generalitat sempre ha al·legat que no existeixen, perquè no van destinar-se diners públics a l’organització del referèndum. El Tribunal de Comptes ja va condemnar l’ex-president Artur Mas, els ex-consellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs a pagar 4,94 milions d’euros per l’organització del 9-N. Tots quatre ja havien estat condemnats i inhabilitats per desobediència, però el Tribunal de Comptes va fer-los pagar les despeses del 9-N, la major part de la qual era la compra dels ordinadors utilitzats durant la consulta que després es van reutilitzar a les escoles públiques.
La investigació del Tribunal de Comptes se centra en presumptes despeses vinculades al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per a la creació de pàgines web, aplicacions, plataformes i programes informàtics, a més de l’ús de 2.259 locals habilitats com a punts de votació; o bé publicitat institucional, com la campanya anomenada ‘Civisme’. També s’analitzarà si es van destinar fons públics al subministrament de butlletes de vot, cens electoral, cartells i cartes certificades, confiscats a les naus de l’empresa Unipost, juntament amb l’acció exterior desenvolupada per la Generalitat en favor del procés independentista.
