El Tribunal de Comptes ordena l’embargament immediat dels represaliats per l’acció exterior

El Tribunal de Comptes espanyol ha rebutjat l’aval de l’Institut Català de Finances a la fiança de 5,4 milions d’euros imposats a una trentena d’ex-alts càrrecs per l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. Entre els vint-i-vuit que es van acollir al fons de compensació creat pel govern, hi ha Carles Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Andreu Mas-Colell i Albert Royo. La delegada instructora del Tribunal de Comptes, Esperanza García, no accepta aquesta fórmula perquè diu que implicaria un frau de llei perquè la legislació no preveu de cobrir suposades actuacions irregulars de responsables públics que actuessin amb “dol o negligència greu i amb ple coneixement de la improcedència de la despesa”.

La decisió arriba després d’uns mesos en què la delegada instructora va provar de traslladar la decisió al govern espanyol, tot demanant en una decisió sense precedents a l’advocacia de l’estat que fes un informe sobre la legalitat d’aquest aval de l’ICF. L’advocacia no es va voler mullar i ara finalment el Tribunal de Comptes s’ha pronunciat.

Els qui van presentar l’aval de l’ICF per a la fiança que els exigien tenen l’opció de presentar un recurs a la sala de justícia del tribunal, integrada per tres consellers: el president, José Manuel Suárez Robledano –proposat pel PP–, i María Antonia Lozano i Felipe García –aquests dos proposats pel PSOE. Però l’opció d’aquest recurs, que es pot presentar en un termini de cinc dies, no atura pas els embargaments, que el Tribunal de Comptes ha ordenat que siguin immediats. “Havent vençut en excés el termini atorgat per a dipositar o fiançar les presumptes responsabilitats comptables, procedeix l’embargament dels béns i els drets de les persones que, havent estat declarades presumptes responsables comptables, van aportar aquests avals”, diu Esperanza García en la seva resolució.

Per a evitar-los, els represaliats disposaven d’un pla B per a presentar els avals, que passa en part per posar-hi el patrimoni. És el cas d’Artur Mas, Francesc Homs i Jordi Vilajoana, a qui ja havien embargat béns en la causa pel 9-N al Tribunal de Comptes, van trobar la manera d’alliberar finalment els pisos que tenien blocats per a poder-los posar d’aval en aquesta nova causa. Aquests pisos van servir per a avalar, al començament de la causa contra el 9-N en aquest tribunal mateix, la meitat de la fiança de més de 5 milions que els exigien fins que la Caixa de Solidaritat va recollir tots els diners necessaris. Tot i que els propietaris en podien fer ús, els habitatges havien continuat embargats fins ara perquè el Tribunal de Comptes s’havia empescat uns interessos de nou-cents mil euros extraordinaris sobre els diners avalats. La campanya de la Caixa de Solidaritat per a recollir diners per a ajudar els perseguits pel Tribunal de Comptes va permetre de pagar aquests diners i desblocar els immobles de Mas, Homs i Vilajoana, de manera que poguessin servir novament d’aval. La resta de diners l’aportaran partits –tant ERC com Junts– i alguns dels altres afectats. Els seus advocats es reuneixen tot al llarg del dia d’avui per a poder endreçar els avals i presentar-los ràpidament, abans no executin els embargaments.

Mas: “Som a la intempèrie”

El president Mas ha denunciat la situació d’”indefensió total i d’arbitrarietat”, en una compareixença als Jardins del Palau Robert. Ha dit que ja ha presentat el seu pis com a com a garantia, però no sap si el Tribunal de Comptes l’acceptarà pas: “No en sabem res. Som a la intempèrie”, ha denunciat. 

Just al mateix moment que s’ha fet pública aquesta decisió, el govern espanyol ha anunciat l’acord entre el PSOE i el PP per a renovar els càrrecs caducats de diversos organismes, com el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Comptes mateix, els membres del qual fa tres mesos que tenen el mandat caducat.