25.09.2017 - 12:11
|
Actualització: 25.09.2017 - 15:56
El Tribunal de Comptes ha notificat aquest dilluns als representants de l’ex-president de la Generalitat Artur Mas que ha de dipositar una fiança màxima de 5.251.948 milions d’euros (4.831.599 euros més 420.349 euros d’interessos) per la despesa en l’organització del 9-N, segons informen fonts presents a la reunió que té lloc a la seu madrilenya d’aquesta institució. El Tribunal de Comptes considera Mas com a màxim responsable i per tant la persona que haurà d’afrontar el total d’aquesta quantitat en el cas que la restq dels investigats no provisionin les quantitats que se’ls assignen. Aquestes són 3.044.399 euros per a l’ex-consellera d’Educació, Irene Rigau –per l’adquisició d’ordinadors per a la consulta-, 2.127.580 a Francesc Homs per despeses del departament de Presidència relacionades amb la consulta, i 839.439 euros a Joana Ortega per partides del departament de Governació. Les quantitats corresponen al càlcul de partides destinades al referèndum, i en alguns casos se solapen, fet que situa el màxim que pot afrontar Mas en 5,2 milions d’euros. Tot i que hi havia set càrrecs del Govern més en aquest procediment, el Tribunal n’ha deixat fora finalment la interventora i el cap de sistemes d’informació del Consorci d’Educació de Barcelona, Carolina Pardo i Jordi Serra.
El Tribunal dóna ara a Mas, Ortega, Rigau i Homs, a més dels altres investigats 15 dies per fer efectives aquestes provisions. Si no ho fan el Tribunal de Comptes dictarà embargaments dels seus bens i comptes per aquestes quantitats. Actua contra ells malgrat que el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no va condemnar cap dels responsables del govern de Mas per malversació de fons públics.
La instructora de la causa del Tribunal de Comptes pel 9-N, Maria de Los Llanos Castellanos, ha comunicat la xifra al llarg de la reunió amb els representants de tots els investigats, que ha tingut lloc aquest dilluns coincidint amb la finalització de la fase d’instrucció.
El Tribunal actua fruit d’una denúncia de Societat Civil Catalana i de l’Associación de Abogados Catalanes i té encara pendent de revisar les al·legacions que presentaran els investigats, tot i que fonts d’aquesta institució asseguren que les al·legacions no aturen l’obligació de provisionar les fiances.
A partir d’ara, el cas passa a la Sala de Justícia del propi Tribunal de Comptes, que resoldrà en les pròximes setmanes. La sentència que emeti podrà ser recorreguda, però el recurs es resoldrà en primera en segona instància dins del propi Tribunal de Comptes.
Fonts del Tribunal de Comptes asseguren que la instrucció s’ha fet en un termini estàndard, i han negat que aquesta institució hagi actuat amb una celeritat inusual pel que fa al cas del 9-N. Amb tot, admeten que aquest mateix organisme encara té per resoldre qüestions relacionades amb el cas de l’Ajuntament de Marbella que porten anys tramitant-se.
El Tribunal de Comptes va obrir el 19 de juliol un procediment per investigar Mas, Ortega, Rigau i Homs per destinar 5 milions a l’organització del 9-N i determinar si podrien tenir ‘responsabilitats comptables’. La investigació va arrencar per la denúncia presentada al maig per Societat Civil Catalana i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución, i va comptar amb el suport de la Fiscalia.
Posteriorment la instructora va ampliar la causa a set persones més. Són l’exsecretari general de la Presidència Jordi Vilajoana, el director general de Difusió, Ignasi Genovès, la directora de Serveis del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Josefina Valls, el subdirector general d’Administració, Serveis i Projecció Externa, Lluís Bertran, la interventora del Departament d’Ensenyament Carolina Pardo, i el director general de l’Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP), Jaume Domingo. La setena persona citada és Jordi Serra, però la instructora el va deixar finalment fora de la causa.
