29.12.2017 - 17:10
|
Actualització: 29.12.2017 - 17:13
El Tribunal de Comptes espanyol s’ha negat a donar la seva conformitat a la comptabilitat de 2015 de nou partits, entre ells Ciutadans, Esquerra Unida (IU), Compromís, CDC i EH Bildu, en detectar massa incidències, deficiències i discrepàncies que limiten d’examen.
Així consta en l‘‘Informe de fiscalització dels estats comptables dels partits polítics i de les aportacions percebudes per les fundacions i altres entitats vinculades o dependents d’ells, exercicis 2014 i 2015’, que el Ple del Tribunal de Comptes espanyol va aprovar la passada setmana i que acaba de remetre’s al Congrés.
L’informe, recollit per Europa Press, examina els comptes anuals de 30 formacions polítiques que van percebre, directament o indirectament, algun tipus de subvenció pública per atendre les seves despeses de funcionament com a conseqüència d’haver obtingut representació parlamentària en els processos electorals de 2015.
20 passen l’examen, tot i que amb excepcions
Encara que amb excepcions, el Tribunal de Comptes espanyol ha emès una opinió favorable de 20 formacions polítiques respecte de l’exercici 2014, i de 19 quant a l’exercici 2015, incloent-hi el PP, el PSOE i Podem.
Per contra, ha emès opinió desfavorable sobre set formacions el 2014 –Esquerra Unida (IU), Coalició Compromís, Aralar, Coalició EH Bildu, Convergència (CDC), Eusko Alkartasuna (EA), i Partit Aragonés–, i fins a nou el 2015 (les mateixes més Cs i la federació EH Bildu), a causa de les limitacions a l’abast i/o a la importància qualitativa de les excepcions posades de manifest.
Per diverses raons, no ha estat possible emetre opinió sobre els estats comptables de dues formacions: Unió Democràtica (UDC), el soci democristiano de CiU que va acabar en concurs de creditors, i Unión Progreso y Democracia (UPyD), ja abandonat per Rosa Díez i que no va lliurar gran part de la documentació que se li demanava.
El deute amb els bancs supera ja els 233 milions
El deute amb entitats de crèdit del conjunt de formacions polítiques ascendia, a la fi de 2015, a 233,3 milions (193,9 milions un any abans). Al tancament dels exercicis fiscalitzats, sis formacions presentaven patrimoni net negatiu, incloent-hi Iniciativa per Catalunya (actualment en En Comú), Unió Democràtica (UDC) i la federació de CiU. En el cas d’aquestes dues últimes organitzacions, que ja no concorren a eleccions encara que sí bona part dels seus antics dirigents, la seva situació de desequilibri patrimonial ja s’havia posat de manifest en informes de fiscalització anteriors.
En les seves recomanacions, el Tribunal de Comptes espanyol proposa que les formacions polítiques que presentin durant dos o més exercicis econòmics una situació patrimonial negativa ajustin les seves activitats econòmiques a fi d’aconseguir el necessari reequilibri patrimonial i elaborin un pla de sanejament per evitar caure en situacions d’insolvència, tenint en compte que els ingressos públics representen la major part dels ingressos registrats.
Veu irregularitat sancionable al PNB, IU i NC
La institució que presideix Ramón Álvarez de Miranda denuncia també que una dotzena de formacions no van presentar el 2014 i 2015 el preceptiu informe relatiu a la revisió del sistema de control intern prescrit en la Llei de Finançament de Partits Polítics, entre elles PNB, Geroa Bai, Esquerra Unida (IU), Nueva Canarias, Bildu (al costat de la marca Sortu i l’antecessora Amaiur), BNG, Convergència (CDC), Unió (UDC) i la federació CiU.
Entre ells, el Tribunal de Comptes espanyol avisa que ‘la falta d’un sistema d’auditoria o control intern al fet que fa referència dit precepte podria constituir una irregularitat sancionable tipificada en l’article 17 de l’esmentada Llei Orgànica’.
S’han detectat a més altres incompliments que també podrien constituir infraccions sancionables com la no identificació dels càrrecs públics o dels donants que van realitzar aportacions a les formacions polítiques, la no determinació de les persones físiques que van efectuar donacions, les donacions acceptades de persones jurídiques malgrat la prohibició de 2015, la participació indirecta, a través de societats mercantils, en els rendiments procedents de l’activitat mercantil, o l’incompliment del deure col·laboració per les formacions polítiques amb el Tribunal de Comptes espanyol.
L’informe revela més incompliments que no són sancionables, com la no obertura de comptes bancaris específics per a l’ingrés de quotes, aportacions i donacions; la falta d’ingrés de quotes, aportacions i donacions en comptes bancaris específics; les donacions de persones jurídiques sense aportar l’acord de l’òrgan social competent (abans de l’entrada en vigor de la prohibició); així com assignacions als grups polítics en les entitats locals ingressades directament, per les entitats concedentes, com a subvencions en els comptes bancaris de funcionament ordinari dels respectius partits polítics.
Un terç segueix sense publicar els comptes al web
Malgrat els compromisos de transparència, tretze formacions no van publicar el 2014 i 11 el 2015 els comptes anuals de cada exercici; a més, dotze formacions no havien publicat al seu web l’Informe del Tribunal de Comptes espanyol de 2013. Tampoc s’havien aprovat ni publicat les instruccions internes preceptives en matèria de contractació per 22 formacions polítiques.
Entre les grans xifres de l’informe es destaca que el finançament públic dels partits va arribar de les subvencions de funcionament ordinari, per imports totals de 171,9 milions d’euros el 2014, i 160,7 milions el 2015 (incloent-hi subvencions per a despeses de seguretat per 2,7 milions d’euros, en cadascun dels exercicis); i de subvencions electorals, per 30,9 milions d’euros, el 2014, i 102,7 milions, el 2015.
El finançament privat, per la seva banda, va ascendir a un total de 52,9 milions d’euros, el 2014, i a 65,3 milions, el 2015, i procedia, fonamentalment, de: quotes i aportacions d’afiliats, per import total de 23,2 milions d’euros el 2014, i de 23,4 milions el 2015; aportacions de càrrecs públics, per 16,7 milions d’euros el 2014, i 17 milions el 2015; i donacions privades, per 4,5 milions d’euros el 2014, i 6 milions el 2015.
Entre les seves recomanacions, el tribunal demana també que els comptes anuals consolidats de les formacions polítiques incloguin l’activitat desenvolupada per tots els grups institucionals dels partits polítics, a fi que reflecteixin la imatge fidel de la formació considerada com una única realitat economicofinancera. Així mateix, haurien de regular-se els requisits i condicions en les quals aquests grups institucionals puguin fer aportacions als partits.
Cal actualitzar el registre de partits
Així mateix, considera convenient actualitzar el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l’Interior espanyol, tenint en compte que la legislació actual contempla l’obligatorietat que tots ells remetin al tribunal els seus comptes anuals i l’informe d’auditoria, i que l’incompliment d’aquesta obligació comporta una possible infracció tipificada en l’article 17 de la Llei de Finançament de Partits Polítics.
Quant a la prohibició de la condonació total o parcial dels deutes contrets per les formacions polítiques amb les entitats de crèdit, aconsella establir que la mateixa no pugui eludir-se mitjançant la falta de pagament del deute vençut de forma indefinida, una argúcia que en la pràctica suposa no liquidar-la.
