09.07.2017 - 12:49
Va ser una petició de la Fiscalia i tot apunta al fet que s’acceptarà i que es nomenarà un instructor per portar el cas
MADRID, 9 (EUROPA PRESS)
El Tribunal de Comptes està estudiant una petició de la Fiscalia per investigar l’expresident de la Generalitat Artur Mas i altres dels seus consellers, i tot apunta al fet que acceptarà l’expedient i que en breu nomenarà un instructor que s’ocupi de dilucidar responsabilitats per la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014, la qual cosa podria acabar en una reclamació dels diners públics que es va gastar.
Fa un mes, la Fiscalia va presentar un informe demanant l’obertura d’una investigació contra l’expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas; l’exconseller de Presidència Francesc Homs, i les també exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau “per determinar les seves responsabilitats per la despesa de 5,12 milions d’euros a les votacions del 9N” del 2014.
Amb aquest informe el ministeri públic recolzava la denúncia que havia estat presentada per SCC i l’Associació d’Advocats Catalans que consideren que encara que Mas i els seus consellers ja van ser condemnats per desobeir al Tribunal Constitucional (TC) a l’hora d’organitzar aquella consulta de 2014, això no els eximeix de la seva responsabilitat comptable per l’ús irregular de diners públics.
Segons van indicar a Europa Press fonts del Tribunal de Comptes, la Secció d’Enjudiciament està completant les diligències preliminars i pròximament procedirà al nomenament d’un delegat instructor que assumirà el cas.
La seva tasca serà contrastar la denúncia dels col·lectius catalans per determinar les responsabilitats comptables d’Artur Mas i els seus consellers i, si escau, reclamar el seu reintegrament al Tresor.
SÓN MÉS DE CINC MILIONS
En concret, els denunciants individualitzaven una sèrie de despeses públiques per un import global de més de 5 milions d’euros: construcció d’una pàgina web institucional (14.837.60 euros); material per a la votació (70.532,08 euros); adquisició d’ordinadors portàtils per a les taules de votació (828.171,42 euros); pòlissa asseguradora per els voluntaris (1.409,26 euros); suport informàtic a la consulta (1.106.185,77 euros) i enviament d’informació (307.962,71 euros).
Les associacions van acusar Mas i als seus ex-mandataris de facilitar la logística i tots els mitjans els mitjans materials i pressupostaris necessaris per a la realització de la consulta popular, “per la qual cosa van destinar cabals i efectes públics posats al seu càrrec per una finalitat aliena a les competències i funcions públiques que tenien encomanades, que encara que àmplies, lògicament, no eren il·limitades”.
També van assenyalar a la seva denúncia com a objecte de responsabilitat comptable el fet que els dirigents denunciats ordenessin a subordinats i ens públics dependents, cadascun dins de l’àmbit del seu àmbit de responsabilitat institucional, “l’aplicació econòmica de fons públics per un import no inferior a 5.129.833 euros per realitzar un conjunt d’actuacions en oberta i franca contradicció amb la Constitució, desproveïdes de suport pressupostari per desbordament competencial, i desobeint l’ordre de suspensió que havia decretat el Tribunal Constitucional”.
JA CONDEMNATS PER LA VIA PENAL
Aquest procediment comptable se suma a les condemnes dels quatre polítics catalans, que ja van ser sentenciats per la via penal.
D’una banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar a dos anys d’inhabilitació a Artur Mas i a nou mesos a les conselleres Ortega i Rigau per desobeir al TC amb la consulta independentista celebrada el 9 de novembre del 2014.
Per la seva banda, Francesc Homs va ser jutjat pel Tribunal Suprem (TS) en qualitat d’aforat per la seva condició de diputat i igualment condemnat a un any i un mes d’inhabilitació pels mateixos fets.
A la seva resolució, el TS va precisar que limitava el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals se li acusava i no es qüestionava si l’aplicació econòmica dels fons públics té rellevància penal.
Per aquest motiu no va entrar a valorar si havia existit malversació de fons públics amb l’organització de la consulta, que va suposar un desemborsament per a les arques públiques de 5 milions d’euros.
