06.09.2017 - 14:29
Aclareix que encara no reclama cap quantitat i que si l’acta de liquidació és positiva demanarà l’abonament quan conclogui la instrucció
MADRID, 6 (EUROPA PRESS)
El Tribunal de Comptes concretarà el proper dia 25 de setembre a l’expresident de la Generalitat Artur Mas i els altres investigats pel possible ús de diners públics per a l’organització de la consulta del 9 de novembre de 2014 les quantitats que, si escau, podria sol·licitar-los com a fiança una vegada finalitzi la instrucció d’aquesta causa, i que podrien sumar una xifra superior als cinc milions d’euros.
Així ho ha aclarit aquest dimecres el tribunal en una nota, en la qual deixa clar que de moment no ha demanat fiança alguna als investigats. Al costat de l’expresident català el Tribunal de Comptes també investiga la seva ex-vicepresidenta Joana Ortega, l’exconsellera d’Educació Irene Rigau i l’exconseller de Presidència Francesc Homs.
A més d’aquests antics alts càrrecs el tribunal ha citat per al mateix dia i amb la mateixa fi altres set persones, entre les quals hi ha diversos funcionaris, que van participar en l’organització de les despeses per al referèndum del 9-N: l’ex-secretari general de la Presidència de la Generalitat Jordi Vilajoana i Lluis Bertrán i Saura, Josefina Valls i Vila, Carolina Pardo Miguel, Jaume Domingo i Planas, lgnasi el Genovés i Avellana i Jordi Serra i Català.
En la seva nota, l’òrgan que presideix Ramón Álvarez de Miranda, deixa clar que aquestes citacions “no exigeixen fiançament algun”, sinó que tenen per objecte que aquests càrrecs i funcionaris puguin tenir coneixement de la documentació existent en la instrucció i realitzar al·legacions per a la tutela efectiva dels seus drets de defensa.
NO HAN D’ACUDIR PERSONALMENT
Concretament, la qual cosa es farà el dia 25, sis dies abans de l’1 d’octubre, quan està prevista una nova consulta independentista, és aixecar la denominada acta de liquidació provisional, on s’especificarà la quantitat que es demanarà, si escau, a cadascun d’investigats. Els citats no han d’acudir personalment, sinó que poden enviar als seus representants legals.
En el cas que aquest acta sigui positiva, una vegada finalitzada la instrucció i analitzades les al·legacions presentades, serà quan s’exigirà el “dipòsit i fiançament dels danys perjudicats a l’erari públic als presumptament responsables”.
Tot això, sense perjudici del que, posteriorment, es decideixi en el corresponent procediment de reintegrament per abast, atès que l’eventual fiança només té com a objectiu garantir que els investigats puguin fer front a una eventual condemna futura.
EL PROCEDIMENT “HABITUAL”
El Tribunal de Comptes ha recalcat que aquest és el “procediment habitual” que se segueix en els casos d’abast o malversació per dany als fons públics, segons el previst en la Llei de Funcionament del Tribunal.
Aquesta investigació, que el tribunal va decidir activar el passat 19 de juliol, té el seu origen en una denúncia va ser presentada per Societat Civil Catalana (SCC) i l’Associació d’Advocats Catalans per considerar que, encara que Mas i els seus consellers ja van ser condemnats per desobeir el Tribunal Constitucional en organitzar aquella consulta de 2014, això no els eximeix de la seva responsabilitat comptable per l’ús irregular de diners públics.
El procediment, en el qual està personada l’Advocacia de l’Estat, té com a objectiu contrastar la denúncia dels col·lectius catalans per determinar les responsabilitats comptables d’Artur Mas i els seus consellers i, si escau, reclamar el seu reintegrament al Tresor.
En concret, els denunciants individualitzaven una sèrie de despeses públiques per un import global de més de 5 milions d’euros: construcció d’una pàgina web institucional (14.837.60 euros); material per a la votació (70.532,08 euros); adquisició d’ordinadors portàtils per a les taules de votació (828.171,42 euros); pòlissa asseguradora per a voluntaris (1.409,26 euros); suport informàtic a la consulta (1.106.185,77 euros) i enviament d’informació (307.962,71 euros).
Les associacions van acusar Mas i els seus exconsellers de facilitar la logística i tots els mitjans materials i pressupostaris necessaris per a la realització de la consulta popular, “per la qual cosa van destinar diners i efectes públics llocs al seu càrrec per a una finalitat aliena a les competències i funcions públiques que tenien encomanades, que encara que àmplies, lògicament, no eren il·limitades”.
També van assenyalar en la seva denúncia com a objecte de responsabilitat comptable el fet que els dirigents denunciats ordenessin a subordinats i ens públics dependents, cadascun dins de l’àmbit del seu àmbit de responsabilitat institucional, “l’aplicació econòmica de fons públics per un import no inferior a 5.129.833 euros per realitzar un conjunt d’actuacions en oberta i franca contradicció amb la Constitució, desproveïdes de suport pressupostari per desbordi competencial, i desobeint l’ordre de suspensió que havia decretat el Tribunal Constitucional”.
INHABILITATS PEL SUPREM
Aquest procediment comptable se suma a les condemnes dels quatre polítics catalans, que ja van ser sentenciats per la via penal. D’una banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar a dos anys d’inhabilitació Artur Mas i a nou mesos les conselleres Ortega i Rigau per desobeir el Tribunal Constitucional amb la consulta independentista celebrada el 9 de novembre de 2014. Per la seva banda, Francesc Homs va ser jutjat pel Tribunal Suprem en qualitat d’aforat per la seva condició de diputat i igualment condemnat a un any i un mes d’inhabilitació pels mateixos fets.
En la seva resolució el Tribunal Suprem va precisar que limitava el seu àmbit de coneixement als delictes pels quals se li acusava i no es qüestionava si l’aplicació econòmica dels fons públics té rellevància penal. Per aquest motiu no va entrar a valorar si havia existit malversació de fons públics amb l’organització de la consulta, que va suposar un desemborsament per a les arques públiques de 5 milions d’euros.
