El TC i l’intent desesperat d’aturar el procés per la via judicial

La doble sentència d’ahir del Tribunal Constitucional espanyol se suma a la llarga llista d’anul·lacions que l’alt tribunal ha fet a aquelles lleis del Parlament de Catalunya relacionades amb el procés d’independència. En el marc de la judicialització del procés, des de l’any 2013 el TC ha anat posant entrebancs amb nombroses resolucions per a intentar paralitzar o il·legalitzar aquells passos que els governs d’Artur Mas, primer, i de Carles Puigdemont, després, han fet per a establir les bases de la futura república catalana.

Ací teniu una llista de les actuacions i sentències del TC en contra del procés català des de l’any 2013: 

• Maig del 2013: el TC admet a tràmit la impugnació del govern espanyol de l’acord en què el parlament aprovava una declaració de sobirania que incloïa el dret de decidir del poble de Catalunya, i el suspèn cautelarment.
• Juliol del 2013: el TC acorda per unanimitat de mantenir la suspensió de l’acord del parlament.
• Setembre del 2014: el TC es reuneix d’urgència a instància del govern espanyol i suspèn per unanimitat la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N. 
• Novembre del 2014: el TC impugna també el procés participatiu plantejat per Artur Mas com a alternativa al 9-N. Alhora, va impugnar les actuacions de preparació de la consulta o les actuacions que hi estiguessin vinculades.
• Després de la consulta, es denuncia Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau al Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, i Francesc Homs al Tribunal Suprem espanyol
• Febrer del 2015: Resolució del TC que declara inconstitucionals dos preceptes de la llei de consultes populars no referendàries del 2014 i anul·la l’acord de convocatòria del 9-N
• Juny del 2015: el TC declara inconstitucionals dels actes del procés participatiu del 9-N perquè ‘és l’estat i no les comunitats autònomes qui té la compatència exclusiva per a convocar consultes que afecten l’ordre constitucional’
• Novembre del 2015: el TC admet a tràmit els recursos del PP, C’s i el PSC contra la resolució que donava el tret de sortida al procés d’independència (els recursos van ser estimats parcialment el juny del 2016 i el TC va considerar que els drets dels diputats havien estat vulnerats perquè la cambra havia actuat de manera irregular)
• Novembre del 2015: el TC suspèn la resolució del procés de deconnexió a instàncies de l’advocacia de l’estat en nom del govern espanyol. L’alt tribunal amenaça la presidenta del parlament, Carme Forcadell, de la seva responsabilitat si desoebeeix les seves sentències. 
• Desembre del 2015: el TC declara inconstitucional la resolució de desconnexió

A partir del 2016, la major part dels recursos presentats per l’executiu de Rajoy han denunciat l’incompliment d’aquesta resolució, reforçats amb una reformadel TC que li permet de suspendre les funcions dels qui desobeeixin les seves resolucions. 

• Juliol del 2016: el TC anul·la els anomenats ‘pilars de l’estat català’, les normes que formaven part de la llei catalana de mesures fiscals, financeres i administratives del 2015, entre les quals hi ha la creació de l’agència tributària catalana. 
• Juliol del 2016: el TC actua contra la comissió d’estudi del procés constituent creada pel parlament fixant-ne els límits d’actuació que els seus integrans no han d’excedir.
• Agost del 2016: els magistrats fan el primer pas per a aplicar multes o procediments penals contra els diputats o responsables de la inciativa parlamentària (arran d’aquesta decisió, la fiscalia espanyola es querella contra Forcadell per permetre el debat i l’aprovació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent)
• Desembre del 2016: el TC anul·la les tres ponències de les llei de desconnexió
• Febrer del 2017: després del debat de política general, el TC anul·la per unanimitat la resolució que preveu un referèndum i acorda enviar a la fiscalia espanyola l’actuació de Carme Forcadell.
• Abril del 2017: el TC suspèn les partides del pressupost destinades al referèndum.
• Maig del 2017: el TC suspèn per unanimitat la part substancial de la llei catalana de consultes populars de l’any 2010 i anul·la el comissionat per a la Transició Nacional.