El Tribunal Constitucional prohibeix que l’Agència Tributària catalana incorpori directament funcionaris d’altres administracions

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha dictat una sentència que anul·la un dels articles més importants de la llei de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), tal com va demanar el govern de Mariano Rajoy en un recurs que hi va presentar. La sentència concretament declara ‘inconstitucional i nul’ l’article 4 de la Llei 9/2015 que desplega l’ATC per a l’ordenació dels cossos tributaris d’adscripció exclusiva a l’agència. Prohibeix d’aquesta manera la incorporació directa de funcionaris d’altres cossos per a l’Agència Tributària.

El tribunal considera que la llei vulnera la competència estatal de règim estatutari dels funcionaris perquè preveu que l’agència integri els funcionaris de l’estat i de la Generalitat. A mitjan setembre, el TC ja havia suspès cautelarment la llei a petició del govern espanyol.

La sentència conclou que l’article 4 és inconstitucional perquè, segons la seva jurisprudència, només es pot adquirir la condició de funcionari mitjançant convocatòries obertes. ‘El legislador autonòmic –diu la sentència– no actua dins les seves competències si regula supòsits d’accés a la funció pública en què la participació no sigui lliure’ i en condicions d’igualtat.

Segons els magistrats, l’article 4 establia un sistema de ‘proves restringides’ d’accés a la funció pública i, per tant, contradeia el ‘caràcter obert’ dels processos selectius que estableix la constitució espanyola. ‘Tot plegat condueix a resoldre que les disposicions impugnades vulneren la competència atribuïda a l’estat sobre el règim estatutari dels funcionaris’, conclou.

L’article 4 de la llei establia la creació deu dues disposicions addicionals de la norma que són les que fan possible la integració voluntària –amb el reconeixement de drets corresponent– de funcionaris de l’estat i més administracions als cossos superiors d’inspectors tributaris i de tècnics de gestió tributària de la Generalitat de Catalunya.

Segons aquest article de la llei, podien optar a integrar-se voluntàriament en el cos tècnic de gestors tributaris de la Generalitat de Catalunya, per mitjà de convocatòries específiques, els funcionaris que tinguessin assignades ‘funcions substancialment coincidents amb les pròpies del cos i que tinguessin destinació definitiva en l’àmbit territorial de Catalunya’.

El problema, segons que va denunciar l’advocat de l’estat, estava en el fet de requerir que la seva destinació definitiva fos Catalunya, car d’aquesta manera s’excloïa ‘el dret d’accedir en condicions d’igualtat a la resta d’interessats de la resta de l’estat’.

Un altre element objecte d’impugnació és que es permetés a funcionaris que no presten servei a la Generalitat d’accedir per integració a la funció pública d’aquesta administració, cosa que –segons el TC– ‘constitueix una manera d’accedir “ex novo” a la funció pública’.

Segons el govern espanyol, això ‘vulnerava el dret fonamental de l’article 23 pel qual els ciutadans de tota la nació [és a di, l’estat espanyol] tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics amb els requisits que assenyalin les lleis’; així mateix, vulnerava l’article 103, que estableix l’accés a la funció pública ‘d’acord amb els principis de mèrit i capacitat’.

A l’últim, segons el govern espanyol, es vulnerava l’Estatut Bàsic del Treballador Públic que assenyala que els sistemes de selecció de funcionaris de carrera seran amb caràcter general els d’oposició i concurs-oposició i només amb virtut de la llei, i amb caràcter excepcional, el sistema de concurs.

Tal com diu la normativa referent a l’Agència Tributària, també poden accedir al cos els funcionaris que en el moment de la convocatòria prestin serveis a l’administració de la Generalitat o en els ens del sector públic que en depenen, si pertanyen a cossos i escales del subgrup A2 d’unes altres administracions públiques.

Aquesta és la primera sentència ferma del TC d’ençà que el Parlament de Catalunya va aprovar la resolució independentista, pactada per Junts pel Sí i la CUP, que instava el govern a no acatar les decisions que prengués aquest tribunal espanyol. La declaració –aprovada el dia 9 d’aquest mes– deia que el TC no tenia legitimitat ni competència a Catalunya.