11.07.2018 - 22:00
|
Actualització: 11.07.2018 - 23:04
D’ençà de la detenció dels dirigents independentistes, grups unionistes s’han organitzat per malmetre i arrencar els llaços grocs i símbols en favor de l’alliberament dels presos polítics. Entre aquests grups, n’hi ha que es destaquen per l’agressivitat i la violència, amb algunes accions que han acabat tenint ressò als mitjans de comunicació. El 14 d’abril passat van fer un sopar a Mataró els principals dirigents d’aquestes organitzacions i es va confirmar així un triangle de la ultradreta espanyolista amb els vèrtexs al Camp de Tarragona, al Maresme i al Bages, passant per Barcelona. Entre els assistents hi havia el dirigent de Plataforma per Catalunya, Jordi de la Fuente; el president de Plataforma per Tabarnia, Miguel Martínez; el cap dels Segadors del Maresme, José Casado; i el portaveu de Reus es Español y Catalán, Peke LG.
Els ultres del Maresme
Els Segadors del Maresme es dediquen, tal com exposen al seu compte de Twitter, a ‘netejar’ els carrers de Catalunya de llaços grocs i signes favorables a la independència i a l’alliberament dels presos polítics. El portaveu, José Casado, explica que és l’únic membre del grup que parla a cara descoberta i que la resta d’integrants no ho fan ‘per no rebre amenaces a títol personal.’
Fins ara s’han atribuït atacs com el de Canet de Mar, del 21 de maig, quan van treure les creus grogues de la platja i van ferir amb un tall a la cara un home de vuitanta-dos anys, o l’acció al turó del Far de Calella, on van despenjar l’estelada que hi ha habitualment.
Aquesta és la seva democracia, violents i intolerants. Agressió feixista a Canet de Mar. Uns 30 encaputxats i 3 persones ferides.
Contra el feixisme ni un pas enrere!!#alertaultra #CDRenXarxa #CDRCanet #CDRMaresme pic.twitter.com/0tUej9BX7b
— CDR Canet de Mar (@CDRCanet) May 21, 2018
En Joan té 82 anys. Avui, ha estat agredit per un grup de 20 feixistes a Canet de Mar. Han estat identificats i, sorpresa, la majoria són militants de @CiutadansCs.
Alguna cosa a dir, @InesArrimadas? pic.twitter.com/6bzPQSlput
— Clara (@littlenayade) May 21, 2018
Però al Maresme hi havia hagut més atacs, abans. Per exemple, el 23 de març proppassat un individu va provar d’envestir amb un cotxe un grup de manifestants que protestaven contra l’empresonament dels membres del govern.
Intent d'atropellament a manifestants que tallaven la nacional a #Mataró Després el conductor ha baixat del vehicle i ha agredit físicament a la gent. La policia local l'ha identificat. pic.twitter.com/6QyIiwLTzW
— Daniel Ferrer © (@DanielFphoto) March 23, 2018
Un mes abans, un grup d’encaputxats arrencava de matinada pancartes a favor de la llibertat dels presos polítics a Arenys de Mar. Els veïns del municipi els van plantar cara, i van alertar-ne la policia, a més d’enregistrar els sis individus que, equipats amb mànecs amb tallants, despenjaven el material.
I un altre exemple, que fou amplificat a les xarxes: un espanyolista va agredir un home a Pineda de Mar, quan l’enregistrava mentre arrencava llaços grocs nuats aquell matí en una marxa a favor de l’alliberament dels presos polítics.
https://twitter.com/CasesPau/status/965236169553440768
La furgoneta del 155
Al Maresme també s’ha destacat aquests últims mesos l’anomenada ‘furgoneta de 155’, plena de banderes espanyoles, objectes de simbologia falangista i fotografies i dibuixos en què els presos polítics eren ridiculitzats. El propietari del vehicle, Santiago Pulido Vivan, ha causat aldarulls, però es continua passejant amb total impunitat. En una entrevista a Intereconomía explicava que aquestes accions enutjarien i farien mal als independentistes i que aquesta era la seva manera de lluitar contra ells.
Al final de l’entrevista arribava a demanar explícitament al jutge Pablo Llarena: ‘Si us plau, faci urgentment el que tingui a l’abast amb els dirigents independentistes: tanqui’ls, inhabiliti’ls o faci el que calgui.’
Si veieu aquesta mena d'andròmina mòbil, que sapigueu, que són qui és dedica a treure llaços, domassos. Vistos per #Caldes Porten estris, eines i sprays . #AlertaUltra #feixismespanyol #Maresme @diarimaresme @caldesdestrac @santvicençdemontalt pic.twitter.com/btE4lRRmeY
— Joan Vilà☮️✊🍀🦂 (@JoanVilaaaa) March 12, 2018
Vaja vaja amb el senyor del camió del 155… @ANC_Mossos @DretsCat @ACDretsCivils això és un intent d'agressió en tota regla.#prouimpunitat #PROUREPRESSIÓ @gerardsese @elnacionalcat @diariARA @tv3cat @estapassanttv3 @totesmoutv3 @8tvcat pic.twitter.com/mLO7Bu5f41
— craM||*||(Baphomed75)😈CDR (@baphomed75) March 16, 2018
La ultradreta al Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona és un altre lloc on els ultres han actuat d’una manera més organitzada i sistemàtica, sobretot mitjançant les xarxes socials. En formen part, per exemple, el grup Reus Español y Catalán (REC), coordinat per un grup de Facebook i encapçalat per Peke LG, de qui no se sap el nom real; i el grup Resistencia Alta Tabarnia, que es coordina per Twitter. Aquests grups tenen una relació directa amb Ciutadans: alguns són simpatitzants o militants del partit, com és el cas de Peke LG; també en forma part Jesús Molina, militant i apoderat de Ciutadans; i Pepa Labrador, regidora i portaveu adjunta del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Reus, tal com revela Reus Antifeixista a Twitter. Una altra mostra de la vinculació dels ultres amb Cs són les imatges de l’ex-candidata d’aquest partit al senat espanyol, Eva Sagardoy, arrencant cartells del CDR Tarragona. Sagardoy, a més, anava acompanyada d’un individu que duia tatuat el símbol del grup neonazi Hammerskin, il·legalitzat a l’estat espanyol l’any 2009.
Que se m,ha tallat el començament! pic.twitter.com/4S9XPeWlq1
— Nina de Chartreuse (@NinaIvori) April 22, 2018
I per rematar, en el vídeo de la celebració dels resultats de Ciutadans a la demarcació de Tarragona a les eleccions del passat 21 de desembre, podeu veure en lloc destacat a diversos membres de REC entre els militants del partit que assisteixen a l'acte: https://t.co/pS5qKbW2CY
— Reus antifeixista (@Reusantifa) July 4, 2018
Al Camp de Tarragona hi ha hagut més accions dels ultres. A Tarragona hi va haver el 18 de juny una agressió contra dues dones que lligaven llaços grocs a la plaça d’Anselm Clavé. L’agressor cridava: ‘Això s’acabarà tallant-vos el coll.’ Una de les dues dones ho explicava així: ‘Ha vingut cridant com un boig, dient que ho arrencaria tot a la nit i ha agafat la meva companya pel braç i li ha arrencat els plàstics amb què fèiem els llaços.’
Una de les companyes agredides dóna la cara i explica com li han dit "esto se va acabar cortándoles el cuello" i descriu l'agressió #NiUnPasEnrere @CDRCatOficial @TarragonaCdr @cdrtgnpb @CdR_PA_TGN @esquerratgn @CUPTarragona @PDECatTarragona pic.twitter.com/MIPjQd7Mdq
— CDR Tarragona Eixample (@CDRtgneixample) June 18, 2018
El 26 de març hi va haver una agressió física i verbal a Cambrils a una persona que duia un llaç groc. El dia abans a Tarragona hi havia hagut un intent d’atropellament als manifestants que demanaven l’alliberament dels presos polítics.
#alertafeixista acabo de ser insultat i pegat a #cambrils per dur un llaç groc
— Raül Òc ★✘ (@Rauldelpla) March 26, 2018
I el 27 d’abril un grup d’unionistes va agredir alguns dels assistents al concert per la llibertat dels presos polítics a Reus.
https://twitter.com/Nil_lamana/status/1000572012430053376
A més d’aquests atacs, nombroses vegades els veïns del voltant de Cambrils s’han llevat amb pintades feixistes a les façanes, tal com alerta el compte de Twitter del CDR de Cambrils.
Hola @PoliciaCambrils @mossos @ajcambrils !
Un grup de feixistes han atacat i assenyalat la casa d'uns veïns de Vilafortuny, han arrencat uns llaços grocs de la tanca de casa i han fet pintades a la porta.
El feixisme avança si no se'l combat! #AlertaUltra @jordiborras
[FIL] pic.twitter.com/vH5hzrLTai
— CDR Cambrils #ElPoderDelPoble (@cdr_cambrils) April 25, 2018
La ultradreta del Bages
El Bages és un dels indrets on l’acció dels ultres espanyolistes ha estat més agressiva. A VilaWeb ho explicàvem en aquest reportatge. Darrerament, aquests grups s’han especialitzat a actuar de nit per les viles de la comarca per a malmetre simbologia independentista i han acabat fent agressions. L’últim atac fou ara fa una setmana, quan un manifestant que preparava l’arribada dels presos polítics a la presó dels Lledoners va ser ferit. L’agressor, segons totes les informacions, fou Tony Noguera, membre dels autoanomenats Grups de Defensa i Resistència del Bages.
Momento en el que tres fascistas españoles que arrancaban lazos amarillos han agredido brutalmente a un catalán en Lledoners -trasladado en ambulancia a un hptal. de Manresa.
És necessari autodefensar-nos i fer el que calgui per protegir-nos. PROU.#LlibertatPresosPolítics pic.twitter.com/iz4cIl3Jmm
— 𝕾𝖊𝖗𝖌𝖎 𝕸𝖆𝖗𝖙𝖎𝖓𝖊𝖟 (@sergipinkman) July 3, 2018
La major part d’accions de la ultradreta organitzades al Bages són coordinades per Democracia y Unidad Española (DUE), una entitat nascuda a Sant Fruitós de Bages que diu que vol ‘combatre el nacionalisme i el secessionisme impositiu d’una minoria’. Al capdavant hi ha Jaume Vizern, que s’ha deixat veure sovint als mitjans de comunicació. També actua al Bages Raúl Macià, condemnat per robatori i tràfic de drogues, de qui els companys deien fins fa ben poc que era un pres polític empresonat. Mentre tenia permís pel tercer grau, Macià va participar en atacs contra la independència al Bages, cosa que el va fer reingressar a la presó.
A les comarques de la Catalunya Central hi ha hagut més atacs. El 16 de juny una vintena d’individus d’extrema dreta espanyolista van irrompre a Santa Maria d’Oló (Moianès) per arrencar llaços grocs i cartells que l’ANC havia penjat al carrer. Dues persones hi van resultar ferides.
El 7 d’abril un grup d’ultres espanyolistes va atacar gent que penjava llaços grocs a Artés amb motiu de la fira que s’hi feia el cap de setmana següent. Entre els agressors, s’hi van poder identificar membres d’un grup de motoristes del poble, els Rebels, coneguts per la seva vinculació amb la ultradreta. Hi hagué ferits, que van haver d’acudir al centre d’atenció primària del poble.
https://twitter.com/tonpagescatala/status/982520839710085120
La ultradreta a Barcelona
Un altre dels focus principals de la ultradreta és a Barcelona, sobretot a la part alta de la ciutat. Les manifestacions a la plaça d’Artós de Sarrià i l’atac a l’Ateneu de Sarrià el mes de març en són mostres evidents. El fotoperiodista Jordi Borràs explica a VilaWeb: ‘Són gent d’un estatus social elevat, però igual o més violents que la resta. Són activistes que potser se situen en l’extrema dreta o no, cosa que és preocupant, perquè significa que gent partidària d’un espanyolisme més transversal, afí a partits com ara Cs, PP, PSC o, fins i tot, afiliats a CCOO, conviu amb militants d’extrema dreta que recorren d’una manera natural a la violència.’
Després dels diversos atacs feixistes que ha patit l'@APSarria, aquesta matinada han tornat a entrar i han calat foc. L'Ateneu està irrecuperable.#OfeguemElFeixisme #AlertaUltra pic.twitter.com/9it6XKUBLw
— Arran Sarrià 🃏 (@arran_sarria) March 29, 2018
Atacs aïllats
Tot i que la gran majoria d’atacs s’han concentrat en els punts que hem esmentat, també s’han presenciat atacs en alguns indrets de la resta de Catalunya. Un dels més conflictius ha estat l’exterior de l’edifici Santa Caterina a Girona, on l’ANC ha instal·lat els ‘tòtems de la dignitat’, en homenatge als presos i exiliats. Del mes d’abril ençà, els tòtems han rebut atacs reiterats i alguns atacants ja han estat identificats. S’hi destaca Esmeralda Úbeda, cap de llista de Ciutadans al senat espanyol per Girona el 2008.
Lleida també ha estat escenari d’atacs feixistes. Al mes de juny, un home de seixanta-cinc anys que portava un llaç groc, va ser agredit a les set del matí, quan un grup d’ultradreta arrencava cartells a la plaça de Ricard Vinyes.
Units per l’operació Troia
El 7 de maig es va fer l’anomenada operació Troia, en què els anomenats Grups de Defensa i Resistència (GDR) es van aplegar a la plaça de Francesc Macià de Barcelona per unir forces amb l’objectiu de destenyir la ciutat de groc. En aquella trobada, s’hi va infiltrar una càmera de la Directa, que va poder demostrar l’existència de grups d’ultradreta organitzats per atacar el sobiranisme i la llibertat d’expressió. Es fan dir ‘brigades de neteja’ i tenen el propòsit d’eradicar dels llocs públics qualsevol símbol independentista.
