08.01.2018 - 22:00
El rellotge corre en el compte enrere cap a la constitució del govern de la Generalitat sense que s’aclareixi la situació de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. La setmana passada el jutge del Tribunal Suprem espanyol va decidir que el president d’ERC continuaria empresonat després d’haver-li pres declaració. El retorn del president Puigdemont tampoc no es desencalla perquè l’expectativa d’una sortida que n’impedís l’empresonament no s’ha concretat de cap manera. La data límit per a trobar una fórmula que serveixi per a formar govern és el 30 de gener. Dimecres de la setmana entrant es farà el ple de constitució del parlament i començarà a comptar el termini de deu dies hàbils per al primer intent d’investidura del president. La manca de concreció o d’un pla oficial dels partits independentistes per a formalitzar la investidura ha obert la porta a les propostes tant de polítics com d’analistes. Vegem quines propostes s’han fet.
Renúncies per a assegurar la majoria
Un dels aspectes que preocupen la majoria republicana del parlament és com es pot assegurar que el vot de la ciutadania no sigui alterat per les situacions judicials dels diputats electes empresonats o exiliats. En total són vuit –cinc a Brussel·les i tres a presons espanyoles–, i la majoria és de tan sols dos escons per damunt de la majoria absoluta de la cambra. Basant-se en aquest dibuix, el cap dels Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà (diputat electe per ERC), ha fet la proposta d’una renúncia dels quatre consellers exiliats amb Puigdemont perquè la seva plaça sigui ocupada per candidats de les llistes de Junts per Catalunya i d’Esquerra que puguin assistir als plens del parlament. D’aquesta manera, es preserva la protecció jurídica dels tres diputats electes que són a la presó (Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn), a la vegada que es manté la majoria parlamentària en una segona votació d’investidura per a la qual no es necessita una majoria absoluta, sinó una majoria simple (més vots a favor que en contra).
Les tres absències, afegides a la del president Puigdemont, deixarien el parlament amb 131 diputats. Per tant, amb 66 diputats es podrien guanyar les votacions contra els 65 diputats de la resta de grups. En relació amb la formació de govern, Castellà ha estat clar: ‘Que el president Puigdemont sigui restituït a la posició de la seva presidència, Junqueras a la vice-presidència i la resta dels consellers del govern, amb l’únic objectiu de desenvolupar el mandat de l’1 d’octubre i fer efectiva la República.’ És aquí quan ha explicitat la fórmula: ‘Òbviament, per a ser president cal ser diputat, però ser diputat no és condició necessària per a ser conseller. Tindria lògica que per controlar el Parlament de Catalunya els consellers a l’exili renunciessin a la seva acta, però amb el compromís que siguin membres del govern.’ Hi ha algunes variants d’aquesta proposta de Castellà. Per exemple, una renúncia de tots els diputats electes tret de Puigdemont i Junqueras. Així es preservaria la majoria absoluta amb els 68 diputats resultants. El número dos de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, ja va anunciar que estava disposat a renunciar a l’acta de diputat si això assegurava la majoria al parlament.
Una presidència permanent a Brussel·les
En un article a final de l’any passat publicat a l’Ara, l’empresari i enginyer Xavier Roig feia una proposta concreta per a treure el màxim rendiment de l’impacte de Puigdemont a Brussel·les. Després de mostrar-se completament en contra del retorn del president si implicava l’entrada a la presó, Roig feia una proposta de quatre punts:
«1) El president Puigdemont s’estableix permanentment a Brussel·les –almenys a mitjà termini. Les seves despeses i les de la seva família les cobreix la catalanitat –que ens passin el número de compte corrent, si us plau. Tristament, tornem a l’època de Franco, quan determinats empresaris enviaven diners a Tarradellas. 2) Es nomena un conseller en cap, eficaç, per portar els afers del dia a dia. 3) A més de les reunions setmanals, el consell de govern es reuneix cada mes a Brussel·les sota la presidència de Puigdemont. Amb el corresponent desplegament mediàtic. 4) Per afegitó, i si és possible –si les incompatibilitats no ho impedeixen–, el president es presenta a les eleccions de diputat al Parlament Europeu de l’any vinent.»
El govern, a la capital europea
Aquesta fórmula de Xavier Roig és una variant d’una de les hipòtesis que més han corregut des de la victòria del moviment republicà a les eleccions imposades del 21 de desembre: tot el govern a Brussel·les. La idea d’aquesta proposta que ha estat a la taula de partits i entitats seria establir un govern a l’exili que prengués les decisions i es reunís al cor de la UE. Es tractaria d’obrir unes oficines per als membres del govern (president, consellers i els seus col·laboradors més immediats) i que la batuta del dia a dia de la gestió administrativa la fessin els secretaris generals de cada departament (com ja es fa ara) des de Catalunya. La fórmula d’un govern sencer a l’exili pretén tenir el màxim d’impacte internacional, a la vegada que permetria als consellers sense privació de llibertat ni mesures cautelars d’anar i venir de Brussel·les sempre que calgués. Caldria resoldre tècnicament qüestions com les compareixences parlamentàries i la sessió de control als plens de la cambra.
Sense encausats a la presidència del parlament i amb un conseller primer
L’economista Elisenda Paluzie també ha fet una proposta, en aquest cas amb un fil de Twitter. Considera que s’ha de prendre el control de la mesa del parlament i de la presidència i el govern per reflectir la majoria expressada a les urnes i poder recuperar la iniciativa tan de pressa com sigui possible. Paluzie diu que seria un error que a la presidència del parlament hi hagués encausats, perquè això condicionaria l’actuació d’aquest òrgan a les estratègies de defensa jurídica. Demana de posar-hi persones amb ‘experiència i cintura’ política o ‘juristes competents’. Assenyala els polítics Ernest Maragall i Antoni Castellà (de la llista d’ERC) i els juristes Josep Costa i Eusebi Campdepadrós (de la llista de Junts per Catalunya). També diu que s’ha d’investir president Puigdemont per les dues legitimitats que té (la prèvia al 155 i la del 21-D) encara que s’hagi de fer sense la seva presència física. ‘La seva investidura seria una derrota i un cop a la imatge internacional del govern espanyol’, diu.
Paluzie també proposa que es reafirmi el vice-president Junqueras al seu càrrec. I considera que, si la CUP assegura la majoria parlamentària, es poden mantenir Forn i Sànchez com a diputats. Com Demòcrates, proposa que els quatre consellers exiliats amb Puigdemont renunciïn a l’acta de diputat. En aquest cas, Paluzie considera que el nou govern ha de comptar amb els quatre consellers per a les tasques que poden fer a Brussel·les. ‘No ens calen més presos’, afegeix. Per a coordinar el dia a dia de l’acció de govern, Paluzie proposa que es nomeni un conseller primer (com un primer ministre), una ‘figura que hauria de correspondre a ERC’.
Paluzie fa una hipòtesi final sobre què passarà a continuació: ‘La investidura de Puigdemont serà immediatament impugnada i suspesa pel Tribunal Constitucional. Caldrà decidir què fer aleshores. En qualsevol cas, s’evidenciarà l’excepcionalitat i anormalitat de tot plegat, i l’alteració de les majories democràtiques per la repressió.’
Govern a l’exili i govern interior
L’escriptor Oriol Izquierdo escriu una proposta al seu article quinzenal a VilaWeb. La seva proposta va en la línia d’allò que es va apuntar des d’alguns sectors d’ERC abans de les eleccions. Diu: ‘Els diputats electes que són presos o a l’exili renunciaran a l’escó per garantir que la majoria absoluta no depengui a la pràctica de la seva presència física al parlament; tots sis, llevat del president i el vice-president.’ Izquierdo diu que Forcadell pot ser la presidenta del parlament, ‘si més no en un primer moment, mentre no es reactivi la persecució judicial de què és víctima’. I afegeix que després cal que Marta Rovira se sotmeti a la sessió d’investidura ‘deixant clar que ella serà la consellera en cap del govern presidit per Puigdemont i vice-presidit per Junqueras’. Izquierdo proposa que Puigdemont formi un govern integrat pels mateixos consellers que fins ara, ‘més Jordi Sànchez’. I diu també que el govern hauria de ser ‘ampliat amb un consell executiu a l’interior encapçalat per Rovira i per caps de brot si més no dels altres dos partits republicans’.
La fórmula d’Izquierdo diu que, ‘sense abandonar una presència regular a Brussel·les, el govern legítim es podria instal·lar a Prada de Conflent’. Per l’escriptor, ‘seria un bon homenatge a la nostra tradició resilient, la que han encarnat Pompeu Fabra o Pau Casals, i segur que això, ni que fos només per proximitat, encara posaria més nerviosos els poders fàctics espanyols’.
Retorn de Puigdemont a Palau
Ja fa dies que ningú no proposa una fórmula que inclogui el retorn del president i del govern a Catalunya. La cruesa de les mesures cautelars de la justícia espanyola han fet minvar la defensa d’un retorn èpic de Puigdemont, que va dir que ‘entraria al Palau de la Generalitat acompanyat dels consellers’ si guanyava les eleccions. En tot cas, sí que hi ha missatges en aquest sentit en determinats cercles de la societat civil, que demanen de protegir un possible retorn de Puigdemont a Barcelona i recuperar el fil abandonat el 27 d’octubre al vespre. Aquesta hipòtesi considera també que un empresonament de Puigdemont, acabat d’investir president, causaria un impacte internacional fort. Sigui com vulgui, falten pocs dies per a prendre totes aquestes decisions. La negociació entre els partits és discreta i tan sols se’n filtren els missatges interessats que es volen enviar públicament uns i altres.
