29.06.2018 - 20:00
TEMA DEL DIA
Llei. El govern espanyol sembla que finalment traslladarà els presos polítics catalans a presons catalanes. La Conselleria de Justícia no ha rebut cap notificació oficial, però la ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa, ho ha confirmat en la conferència de premsa posterior al consell de ministres. La primera cosa que cal recordar és que no som davant de cap gest polític, sinó senzillament del compliment de la llei penitenciària, que estableix que els presos han de ser a prop de les seves famílies en la mesura que sigui possible. L’article 12.1 de la llei orgànica d’ordenació penitenciaria deixa la decisió en mans d’institucions penitenciàries, però exhibeix el criteri de proximitat per a ‘evitar el desarrelament social dels penats’. És un dret que tenen tots els presos, no un privilegi ni una concessió a unes negociacions polítiques que encara no han començat.
El trasllat és, sens dubte, una bona notícia, primer de tot, per a les seves famílies, que s’estalviaran haver de fer 1.200km cada setmana per a visitar els dirigents independentistes reclosos. L’allunyament és un càstig afegit a la presó, perquè qui el pateix és l’entorn més proper, amb el cost econòmic i el desgast físic que comporten els desplaçaments. També permetrà als advocats de treballar amb més facilitats.
El gest polític seria posar fi a la presó provisional i deixar-los en llibertat, a l’espera d’un judici en el qual són acusats d’uns delictes que la mateixa interlocutòria del Tribunal Suprem reconeixia que eren difícils de provar. No hi ha rebel·lió, perquè no hi ha violència, i no hi ha malversació, perquè el govern no es va gastar ni un euro en el referèndum, tal com va sentenciar el ministre Montoro. El reportatge emès per TV3 dijous posa imatge i veu a l’esforç de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart d’evitar qualsevol mena d’incident en la concentració del 20 de setembre, negociant directament amb la Guàrdia Civil. És una indecència que continuïn empresonats.
El relat de la justícia espanyola per a encausar els dirigents independentistes és fals. Ho han constatat les justícies d’altres països europeus com Bèlgica, Suïssa i el Regne Unit. Veurem què diu Alemanya, que ha de retardar la decisió sobre si lliura o no Carles Puigdemont per la tàctica desesperada del jutge Llarena d’inundar-los intencionadament de documentació en espanyol per a entorpir els tràmits. Si Llarena usa tàctiques dilatòries, és que preveu una decisió contrària als seus interessos. Això que ha fet de donar dos dies als membres de l’antic govern per a pagar dos milions d’euros de fiança per responsabilitat civil i que, en cas contrari, els embargarà, és un nou element que genera tensió i demostra que Llarena no està en treva.
Mentre no es resolgui la qüestió dels presos i exiliats, serà molt difícil normalitzar la situació política de Catalunya. Si Sánchez es pensa que traslladar uns presos –a qui ell nega la condició de polítics– servirà per a estovar la posició del president Torra de cara a la reunió del 9 de juliol, és que està mal informat o molt mal assessorat. És cert que amb un govern del PP el trasllat no hauria estat possible. El fet que Ángel Yuste, un home de José Maria Aznar, hagi deixat de ser secretari general d’Institucions Penitenciàries i hagi estat rellevat per Ángel Ruiz Ortiz, un home de Manuela Carmena, s’ha de notar. Com a mínim, que compleixin la seva llei. El gest polític definitiu seria que la nova fiscal general de l’estat, María José Segarra, que es defineix com a progressista, retirés la querella del govern espanyol contra els dirigents independentistes. Però això no passarà.
MÉS QÜESTIONS
El batlle d’Ontinyent, detingut per l’operació Alqueria, és ovacionat quan torna a l’ajuntament. Jorge Rodríguez, batlle d’Ontinyent i president de la Diputació de València, ha estat rebut amb aplaudiments i abraçades quan ha arribat a l’ajuntament. Ahir, Rodríguez va quedar en llibertat, tot i que continua com a investigat en una causa declarada secreta per un jutjat de València que investiga els possibles delictes de malversació de cabals públics i prevaricació en la contractació d’alts càrrecs en l’empresa Divalterra, dependent de la Diputació de València. Dimecres, Rodríguez i cinc càrrecs més de la diputació van ser detinguts i ahir van passar a disposició del jutge, que va decretar la llibertat per a tots sis. Rodríguez ha arribat cap a un quart de dues i a la porta de l’ajuntament l’esperaven regidors, treballadors i alguns veïns entre aplaudiments i abraçades. Fins i tot, alguna persona no ha pogut contenir les llàgrimes. El batlle els ha donat les gràcies a tots, ha saludat i, a continuació, ha pujat al despatx. De moment, ni ell ni el PSPV no han proposat que deixi la batllia.
El Govern Balear garanteix l’estabilitat malgrat les baixes de Podem. La portaveu del Govern Balear, Pilar Costa, ha enviat un missatge de ‘tranquil·litat’ després de la sortida de Salvador Aguilera de Podem, formació que dóna suport a l’executiu des de fora. Costa ha recordat que les forces que donen suport al govern continuen tenint ‘el suport de la majoria absoluta dels diputats de la cambra’. Aguilera va anunciar la baixa de Podem i el seu pas al grup mixt argumentant que la formació de Pablo Iglesias no havia complert el programa per a Eivissa en matèria d’habitatge. Precisament, la secretària general de Podem Eivissa, Viviana de Sans, ha exigit avui a Aguilera que torni l’acta de diputat i ha dit que, si no ho feia, cometria un ‘frau’ al conjunt de la ciutadania.
Sardenya reconeix oficialment el català de l’Alguer i oficialitza el sard. Per primera vegada a la història, Sardenya ha aprovat una llei de regulació integral de la llengua sarda i altres llengües parlades a l’illa, com el català de l’Alguer. Amb vint-i-cinc vots a favor i vint en contra , el Consell Regional ha aprovat la nova llei per a dotar de tanta protecció com sigui possible el sard i les altres llengües. L’impulsor de la llei, Paolo Zedda (MDP), ha defensat que amb aquesta llei començava ‘un camí cap a una administració pública bilingüe, com ja passa en altres comunitats lingüístiques més ben protegides, com la de Trentino i la Val d’Aosta’. Amb aquesta llei, Sardenya també implementa l’ensenyament de la història de la llengua sarda a les escoles i s’estableixen subvencions als mitjans de comunicació en llengua sarda. El Consell destinarà 3,2 milions per al 2019 i 3,3 per al 2020 per a promoure el sard. Per a la regidora de Cultura, Giuseppe Dessena, és un veritable punt d’inflexió: ‘És un fet històric perquè la llengua és la identitat més sentida d’un poble.’
Andorra tanca un acord amb la UE per a la lliure circulació de mercaderies. El govern andorrà i la Unió Europea han tancat l’acord d’associació per a la lliure circulació de mercaderies. Aquesta mesura exclou el tabac, que queda fora del règim d’unió duanera durant trenta anys a partir de l’entrada en vigor del pacte. Andorra, per la seva banda, s’ha compromès a adherir-se al conveni internacional de lluita contra el tabac, a reforçar la lluita contra el contraban i a mantenir un diferencial de preus amb els estats veïns. L’acord ha estat valorat molt positivament per la ministra d’Exteriors, Maria Ubach, que ha declarat: ‘Manté l’essència de l’acord duaner de 1990 i, de fet, podem dir que aquest acord de lliure circulació de mercaderies n’és una actualització.’ El cap negociador de la Unió Europea, Thomas Mayr-Harting, ha avançat que també havien parlat d’una solució per a evitar que Andorra hagi d’aprovar la lliure circulació de persones fent un sistema similar a l’aplicat a Liechtenstein.
LA XIFRA
982.000 espectadors van veure el programa ‘Sense Ficció’ de TV3 que explicava els fets del 20 de setembre i el paper que hi van tenir Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El programa va assolir una quota del 33,7%.
TAL DIA COM AVUI
El 29 de juny de 1707 es van publicar els Decrets de Nova Planta de València i del Regne d’Aragó. Amb el decret, es van perdre els furs, el dret i el Regne de València ‘pel dret de conquesta’.
