El trasllat com a càstig

TEMA DEL DIA
Pressa. El dissabte 15 de juny, després d’assistir a la sessió constitutiva de l’Ajuntament de Barcelona per prendre possessió de la seva acta de regidor, Quim Forn va ser traslladat immediatament a la presó de Soto del Real. Hi havia pressa. Eren les nou del vespre i va arribar al centre penitenciari espanyol de matinada. Aquest dilluns, Forn, amb la resta de presos polítics, va començar el camí cap als Lledoners, on han arribat dos dies més tard, després de passar per dues presons més. A Catalunya, els presos polítics han arribat primer a Brians en una furgoneta de la Guàrdia Civil, reclosos, separadament, en petites cel·les de mida inhumana, com si fossin delinqüents perillosos. El camí de Brians als Lledoners l’han fet en una furgoneta escortats pels Mossos. En total, han trepitjat sis presons en tres dies: Soto del Real, Valdemoro, Zuera, Ponent, Brians i els Lledoners. En canvi, el trasllat de Carme Forcadell i Dolors Bassa a les presons del Mas d’Enric i el Puig de les Basses ha estat directe i amb vehicles normals, en un sol dia.

Aquesta diferència demostra la voluntat explícita d’exercir un càstig als presos independentistes, una humiliació per a exhibir-ne la condició d’ostatges. La decisió de fer aquest trasllat indecent potser és de la Guàrdia Civil, però el màxim responsable de política penitenciària és el ministre d’Interior, el jutge Fernando Grande-Marlaska. El ministre ha permès aquest trasllat, de manera activa o passiva, i, per tant, hauria d’explicar per què nou dirigents polítics han estat tractats amb aquesta manca d’humanitat i s’han vulnerat una vegada més els drets bàsics de persones que encara són en presó preventiva tot i no haver estat condemnats.

El trasllat a presons catalanes no és cap dret especial ni cap privilegi, senzillament és fruit de l’aplicació la legislació penitenciària espanyola. El gest hauria estat deixar-los en llibertat mentre no s’emeti la sentència –no es preveu que s’emeti fins a la tardor. Alguns advocats havien dit, convençuts, que sortirien en llibertat després del judici, però això no ha passat. L’estratègia de l’estat espanyol contra els dirigents polítics independentistes continua seguint una línia dura, sense cap mena de concessió ni gest d’aproximació. Aquesta actitud contrasta amb les bones paraules del govern espanyol o del Partit Socialista, apel·lant al diàleg i exhibint la pastanaga dels indults per demanar que la resposta a la sentència sigui moderada, de manera que no hipotequi un suposat diàleg posterior.

Tot i que l’independentisme ha començat una campanya per l’absolució, tothom sap que hi haurà una sentència condemnatòria, que probablement serà dura, perquè quan no hi ha delicte no hi ha sentències toves. I els partits i entitats no tenen cap estratègia conjunta per a fer-hi front. De moment, la ronda de contactes que fa el president Quim Torra no dóna resultats, tot i que s’ha fixat de marge fins al juliol per acabar les reunions. Convocar eleccions seria una resposta fallida i és una opció que el govern no vol, però que no s’ha de descartar vista la divisió cronificada dels partits independentistes. En canvi és segur que no fallarà la solidaritat de la gent, que avui ja esperava els presos a les portes de les presons. Ni fallarà el silenci d’aquells que reclamen diàleg a l’independentisme però callen o avalen la presó injusta dels seus dirigents.

MÉS QÜESTIONS
Armengol no fa cap referència a la llengua ni a la cultura en el discurs d’investidura. La candidata del PSIB a la presidència del govern, Francina Armengol, no ha fet cap esment a la llengua ni a la cultura en el discurs d’investidura. S’ha centrat a demanar el suport de la cambra per a repetir el govern progressista que, tal com ha dit, treballarà novament a partir del diàleg per unes illes més justes, ecologistes i sostenibles. Armengol ha assegurat que durant aquesta legislatura impulsaria ‘una estratègia que limiti el turisme d’excessos’. Proposarà –ha dit– un topall a l’arribada de creuers, una mesura que considera que ha de ser sostenible socialment i econòmicament. Fa poc que s’ha sabut que el port de Palma és un dels més contaminats d’Europa. D’una altra banda, ha dit que calia aprofitar ‘el dinamisme i el lideratge del sector turístic’ per impulsar uns altres aspectes de l’economia i lluitar contra la precarietat laboral. Per diversificar l’economia, ha demanat d’augmentar la inversió pública i privada en innovació. Per això, proposa de desenvolupar projectes digitals encapçalats per la UIB i invertir en energies renovables i en la modernització de l’educació.

Les diferències entre Ribó i Gómez bloquen el govern de l’Ajuntament de València. Les diferències entre Joan Ribó i Sandra Gómez continuen impedint que Compromís i el PSPV arribin a un acord de govern. El batlle considera que el pacte del Botànic és un model de la Generalitat i que el sistema de vice-presidències no pot traslladar-se a la batllia perquè les estructures no són les mateixes. Descarta així, una vegada més, la possibilitat de concedir una vice-batllia al PSPV, tal com ha exigit Gómez per a tancar un acord de govern. Ribó ha recordat que quan les direccions de les formacions del PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem es van reunir per a abordar els governs municipals no es va parlar en cap moment de vice-batllies, una proposta que no li sembla útil i que la seva formació no preveu. També ha recordat que Compromís va renunciar ahir al model gerencial que proposaven en el programa electoral per a continuar tenint el de coordinadors d’àrea, on la gestió es fa des d’una estructura més baixa, i que segons que ha recordat ha funcionat amb el PSPV al consistori d’ençà de la legislatura passada. Ribó ha reconegut que des de divendres no ha tingut cap contacte directe amb la portaveu del PSPV, però ha afegit que les gestions són a les mans de les comissions de negociació. Amb tot, considera que encara hi ha temps per a arribar a un acord amb el PSPV abans del ple d’organització de l’ajuntament, que el reglament municipal obliga a fer a mitjan juliol.

Estrella Durá rellevarà Borrell com a eurodiputada. La valenciana Estrella Durá Ferrandis serà nova eurodiputada quan es faci efectiva la renúncia del cap de llista del PSOE, Josep Borrell, anunciada avui. Durá era la 21a en la llista del PSOE per a les eleccions europees. És doctora en psicologia per la Universitat de València (1989) i catedràtica de la Universitat de València del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics, on imparteix docència de grau, fonamentalment en les assignatures de psicologia de la personalitat i les diferències individuals. A més, forma part de l’institut universitari de recerca sobre polítiques socials, Polibienestar. Políticament, és considerada pròxima a José Luís Ábalos.

Nova agressió feixista a Ca n’Alcover. Ca n’Alcover – Espai de Cultura ha tornat a rebre atacs feixistes. Aquesta matinada un grup que signa MP, els membres del qual són coneguts per la policia espanyola, ha fet pintades incitant a l’odi contra els ‘catalanistes’ i exaltant l’ultraespanyolista Jaume Martorell Mir. En l’atac, han causat danys a la porta i al porter automàtic de l’edifici. Diumenge al vespre, coincidint amb la celebració de l’ascens del Mallorca de futbol a primera divisió, Ca n’Alcover ja fou objecte d’un atac: algú va provar de blocar el pany del casal. El president de l’Obra Cultural Balear, Josep de Luís ha denunciat la passivitat policial davant aquestes agressions.

LA XIFRA
479 milions d’euros reclama l’estat andorrà, a través de l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), als germans Higini i Ramon Cierco i a Joan Pau Miquel, dins una demanda civil per la mala praxi que van fomentar i permetre a BPA.

TAL DIA COM AVUI
El 26 de juny de 1990 es va morir l’escriptor Manuel de Pedrolo. La seva obra, un dels corpus més extensos de les lletres catalanes, és sovint eclipsada per l’èxit de la seva novel·la més coneguda, Mecanoscrit del segon origen. És considerat l’escriptor més prolífic de les lletres catalanes: escrigué més de 20.000 pàgines i publicà 128 obres. També fou l’escriptor més perseguit per la censura franquista.