El tràngol del darrer pressupost d’Aragonès

El Parlament de Catalunya tancarà l’any sense que el govern hi hagi enviat el pressupost de l’any vinent. La consellera d’Economia, Natàlia Mas, va admetre que el 2024 començaria amb una pròrroga que esperen que sigui tècnica, fins que no s’hagin aprovat els nous comptes. Però s’allargarà setmanes, amb el perill que esdevingui definitiva. La negociació amb la majoria dels partits no ha passat dels contactes preliminars: els comuns i la CUP no han fet sinó una trobada formal amb l’executiu, que va prioritzar obrir les converses amb el PSC, tot i que fonts del govern remarquen que hi ha hagut més contactes informals. La previsió és que avui es reuneixin amb Junts per primera vegada. Però el partit de Carles Puigdemont és volgudament molt lluny del govern. Sobre la taula, a més, el govern té dues qüestions cabdals que són font de retrets de l’oposició i de possible desgast electoral: la situació del sistema educatiu, després dels resultats de l’informe PISA, i la sequera. Durant la sessió de control al parlament, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, refermava ahir la intenció del govern d’aprovar els comptes i subratllava la importància que la despesa del Departament d’Educació creixi per sobre de la mitjana de la resta. “Enguany tornarem a treballar per construir acords que permetin reforçar de nou els serveis públics”, va dir.

Tot apuntava a una repetició de l’escenari polític de l’any passat: amb Pedro Sánchez investit amb el suport d’ERC –i la necessitat que tenen igualment el PSOE i Sumar d’aprovar el pressupost espanyol–, els comptes catalans podrien reeixir gràcies al PSC i als comuns. Però tots dos partits, amb qui el govern s’ha anat reunint per seguir el compliment del pacte anterior, han optat d’entrada per marcar perfil, fins al punt de complicar les vies d’entesa. El PSC exigeix al govern que compleixi abans l’acord del 2023 i ha convertit en bandera política l’impuls del complex turístic del Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport del Prat i la prolongació de la carretera B-40 al Vallès Occidental. Tres projectes que no encaixen amb els comuns, i que van acceptar perquè no tenien assignació pressupostària. En Comú Podem exigeix ara a Pere Aragonès que refusi el Hard Rock si vol comptar amb el suport dels seus diputats. També critica que no hagi complert els compromisos, sobretot en les àrees de salut i habitatge.

Els grans projectes, encallats

Sobre el Hard Rock, el govern i el PSC van acordar de “completar els processos relacionats amb l’inici del projecte del Consorci Recreatiu i Turístic de Salou i Vila-seca, prèvia aprovació definitiva del Pla de Desenvolupament Urbanístic (PDU), durant el primer semestre del 2023, i mantenir la disponibilitat dels terrenys per part de la societat, com a pas previ a l’evolució del projecte”. El Departament d’Acció Climàtica encara no ha enllestit els estudis preceptius ni ha aprovat el PDU. No obstant això, fonts del govern diuen que es van seguint tots els tràmits necessaris i que no es pot anar més de pressa. Els detractors del projecte assenyalen ara la sequera com un argument objectiu més en contra del complex.

“Té sentit plantejar-nos enviar vaixells amb aigua des del Camp de Tarragona fins a Barcelona per les restriccions a l’aigua de boca però construir un projecte que gasta tanta aigua com una ciutat de 30.000 habitants?”, va demanar dimarts el portaveu parlamentari d’En Comú Podem, David Cid. El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, mirava de contrarestar l’argument subratllant que l’Agència Catalana de l’Aigua determina que hi ha prou aigua per a tirar endavant el projecte. Es preveu que el Camp de Tarragona entri en una situació de normalitat les setmanes vinents, encara que ara estigui en pre-emergència. També dimarts, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, assegurava que el govern compliria allò que va prometre i que no es destinaria cap euro públic al Hard Rock. Ni enguany ni l’any vinent.

Mentrestant, el govern espera que l’executiu espanyol mogui fitxa sobre l’aeroport del Prat. El PSC i ERC van pactar la constitució d’una comissió tècnica per a acordar “el nou model aeroportuari” amb l’objectiu de transformar el Prat perquè guanyi capacitat i esdevingui un veritable hub intercontinental. A final d’octubre, la consellera de Territori, Ester Capella, va enviar una carta a la que llavors era ministra de Transports en funcions, Raquel Sánchez, per a instar-la a constituir la comissió tècnica bilateral. La resposta del ministeri va ser que treballaven en l’organització de la primera reunió. Tots dos governs compten que primer s’hauria de convocar la comissió bilateral d’Infrastructures. El nou ministre, Óscar Puente, té la carpeta sobre la taula. No és l’única relacionada amb el pressupost.

L’altra és la del quart cinturó. El PSC i ERC van pactar de fer efectiu un conveni d’acord i finançament per a garantir la redacció del projecte de la Ronda Nord (B-40) dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès, i l’execució de les obres per part del govern de la Generalitat. El ministeri, en vista de la complexitat tècnica de fer una encomanda de gestió d’obra d’una carretera de què té la titularitat, tampoc no ha mogut peça: encara ha d’impulsar una reforma legislativa que podria ser una modificació de la llei de carreteres. Tots dos governs van signar un protocol al juliol, que havia de ser el pas previ al conveni. Però fonts del govern recorden que el conveni que proposava el ministeri no s’ajustava al que havien acordat.

La determinació per aquests tres projectes també fa que la CUP mantingui la distància amb el govern. Malgrat això, va fer arribar a l’executiu un “marc de mínims” per a negociar el pressupost en àmbits com l’habitatge, salut, la limitació de l’ús de l’aigua per a les activitats recreatives o turístiques i la regulació dels preus de productes bàsics, entre més apartats. Però la seva proposta no encaixaria ni amb el PSC ni Junts, un dels quals és imprescindible aritmèticament.

L’ombra de les eleccions

El president de la Generalitat ha insistit que no hi haurà eleccions anticipades, però aquests comptes podrien ser els darrers del seu mandat. Les eleccions tocarien el febrer del 2025 i políticament no seria estrany d’acabar la legislatura amb una pròrroga. Al PSC i als comuns també els convindria d’allunyar-se del govern. Una de les possibilitats previstes és que hi hagi eleccions entre el novembre i el gener. Això si Aragonès no fa cap tomb de volant. Però l’executiu insisteix que vol aprovar el pressupost i que hi treballa. El consell tècnic ja en va aprovar la llei d’acompanyament, que hauria de passar pel consell executiu aquestes setmanes vinents. Els partits només en tenen, ara com ara, les grans xifres. La consellera va explicar que hi hauria un augment de la despesa del 6%. També volen aprovar una rebaixa de l’IRPF a les rendes inferiors a 33.000 euros anuals. El govern, a més, preveu d’aprofitar el compromís del PSOE, pactat amb ERC amb motiu de la investidura, de condonar una part del deute del FLA. Ho incorporarà a les previsions quan s’aprovi legalment, sigui quina sigui la situació. Ara com ara, la negociació de debò amb els partits és a les beceroles.