10.11.2024 - 21:40
|
Actualització: 11.11.2024 - 20:40
ERC arriba a un moment clau del procés congressual. Després de setmanes d’acusacions i retrets creuats, el volum de la pugna interna ha baixat però les candidatures no han parat de recórrer el territori fent actes diaris per explicar-se i aconseguir suport. Divendres s’acaba el termini perquè les pre-candidatures presentin els avals i es proclamaran definitivament les candidatures que s’enfrontaran el dissabte 30 a les urnes internes. Militància Decidim, amb Oriol Junqueras al capdavant, i la Nova Esquerra Nacional, amb Xavier Godàs de candidat a la presidència d’ERC, mesuraran el seu suport entre els militants amb el nombre d’avals que, tot i que no prefiguraran el resultat final de la votació, sí que es poden presentar com un primer torcebraç per a mesurar els actius dels uns i dels altres, quan mancaran tan sols quinze dies per a la jornada electoral.
El requisit dels avals era especialment difícil per a les llistes que no tenien vincles amb la direcció actual, Foc Nou i Recuperem ERC, perquè són almenys 412 avals exclusius de militants amb nom i cognoms, equivalents a un 5% de la militància. La candidatura d’Helena Solà ja va anunciar que havien superat el mínim necessari i és previst que la llista de Xavier Martínez-Gil aclareixi si ho han aconseguit quan s’acabi el termini. Ara per ara, el Col·lectiu Primer d’Octubre, integrat per militants de base, ha denunciat les dificultats sobrevingudes que els ha implicat per a la recollida de suports la impugnació de la seva candidatura a la Comissió de Garanties amb l’argument que incomplien el criteri de la paritat en llistes cremallera amb dos candidats homes a la presidència i a la secretaria general. La Comissió de Garanties va avalar la legalitat de la llista dotze dies després, però el Col·lectiu Primer d’Octubre considera que va ser un termini massa llarg i argumenta que ha perjudicat la seva recollida d’avals. La Comissió de Garanties no els va concedir la petició de prorrogar el termini per a aconseguir suports o que es reiniciés tot el procés.
Els avals, per tant, poden convertir-se en una primera radiografia de la força interna de les candidatures. Però també poden projectar una imatge que després difereixi dels resultats. En això confia, sobretot, Foc Nou, que espera d’aconseguir molts més vots que avals i capitalitzar el vot crític amb Junqueras i Marta Rovira, tant pel refús als pactes sistemàtics amb el PSC com per la gestió de la crisi dels cartells dels germans Maragall i l’estructura B. Parteixen de la base que hi ha militants i quadres que es poden haver vist forçats a avalar a alguna de les candidatures vinculades a l’actual direcció però que poden votar, en secret, de manera diferent. També hi ha la bossa de militants menys actius en l’organització interna, persones que no hagin avalat ningú però que sí que votin el dia 30. En la consulta de la investidura de Salvador Illa, hi va participar el 77,2% dels militants que hi tenien dret.
La proclamació definitiva de les candidatures acabarà de dibuixar el terreny de joc d’una disputa que es podria jugar en dues voltes. Junqueras parteix com el candidat amb més possibilitats per a tornar a dirigir Esquerra, però necessita superar el 50% dels vots el dia 30 per a evitar que la resta de candidatures arribin a un pacte per a intentar de desbancar-lo en una segona votació quinze dies després. Hi ha qui dóna per fet que Junqueras no tindrà dificultats per a ser proclamat guanyador la mateixa jornada electoral, però uns altres confien que les llargues setmanes fins al congrés l’hagin desgastat i hagin donat ales als seus adversaris.
La segona volta seria entre les dues llistes més votades, i reglamentàriament es poden arribar a acords que impliquin canvis en la composició de les llistes, de manera que n’hi hauria que es podrien unir. Fins llavors, el reglament no permet de canviar-ne els noms i, de fet, als contraris a Junqueras tampoc no els interessa, perquè necessiten abastar tants vots com sigui possible per a aconseguir que l’ex-president d’ERC no n’obtingui més de la meitat. Els hipotètics pactes postelectorals podrien acabar convertint una segona volta en un plebiscit sobre Junqueras, i tenen dificultats afegides. Per a Foc Nou, per exemple, podria ser una contradicció arribar a un acord amb els de Godàs quan n’han denunciat els vincles amb la direcció actual com un argument per a criticar-los durament i per a presentar-se com l’única llista renovadora. “Les dues llistes oficialistes encarnen el passat que cal superar”, deien en una piulada a X, en què també asseguraven que no mantenien converses amb ningú amb l’objectiu d’arribar a cap acord. També a X, Godàs deia que, quan haguessin de parlar amb les altres candidatures sobre propostes d’acord, se sabria, i afegia que, si guanyava, pretenia d’arribar a pactes programàtics amb els altres sectors, sense “contrapartides personals”.
Què passaria amb els resultats d’una primera votació sobre la taula, si Junqueras no arribés al 50%? La situació podria canviar, una vegada calibrats els suports de totes les candidatures? Encara hi ha dies per a esbrinar-ho. Primer s’obrirà una campanya electoral amb dos debats, entre els candidats a la presidència i a la secretaria general, que encara no tenen data, segons fonts del partit.
Mentrestant, Militància Decidim ha aprofitat la recollida dels avals per continuar projectant-se com la candidatura potencialment guanyadora i ha difós vídeos de quadres, dirigents i militants que expressen el suport a Junqueras. Els últims dies han fet visible, per exemple, que les dirigents principals dels dos sectors que conviuen a Barcelona, Eva Baró i Patrícia Gomà, són al costat de l’ex-president d’Esquerra, que també aplega nombrosos suports a l’àrea metropolitana i, especialment, al Baix Llobregat. La Nova Esquerra Nacional s’ha distingit per aglutinar el suport la majoria de dirigents de la cúpula actual i d’històrics, a més de Pere Aragonès, Marta Rovira i Ernest Maragall, i examinarà la seva ascendència sobre les bases. Junqueras, per la seva banda, reivindica que el 60% dels batlles d’ERC li dóna suport i la seva candidatura difon constantment a les xarxes la capacitat del seu dirigent d’aplegar nombrosos militants a totes les convocatòries.
Però una cosa serà qui guanyi i, l’altra, gestionar l’endemà, que serà la part més difícil: tancar les ferides del procés congressual més agre de la política catalana d’aquestes darreres dècades, amb precedents perillosos d’escissions. “Recosir” és la paraula a què més s’apel·la. ERC dirimirà qui tria per a provar d’aconseguir-ho.
