El Thyssen repassa en 90 obres de pintors com Ticià o Tintoretto l’ideal de bellesa de la Venècia del segle XVI

  • El museu Thyssen-Bornemisza ha presentat, aquest dilluns 19 de juny a Madrid, l'exposició 'El renaixement a Venècia. Triomf de la bellesa i destrucció de la pintura', que es podrà visitar des d'aquest dimarts 20 de juny fins al proper 24 de setembre. En declaracions a Europa Press, el director artístic del museu, Guillermo Solana, ha assenyalat que es tracta d'una mostra de 90 peces "on es troba el millor de la creació artística de venecia al segle XVI".

VilaWeb
Redacció
19.06.2017 - 14:59

MADRID, 19 (EUROPA PRESS)

El museu Thyssen-Bornemisza ha presentat, aquest dilluns 19 de juny a Madrid, l’exposició ‘El renaixement a Venècia. Triomf de la bellesa i destrucció de la pintura’, que es podrà visitar des d’aquest dimarts 20 de juny fins al proper 24 de setembre. En declaracions a Europa Press, el director artístic del museu, Guillermo Solana, ha assenyalat que es tracta d’una mostra de 90 peces “on es troba el millor de la creació artística de venecia al segle XVI”.

D’aquesta forma, la mostra reuneix obres d’artistes com Ticià, Tintoretto, Veronés, Jacop Bassano, Giorgione o Lotto, entre d’altres. Es tracta d’un conjunt de pintures, i algunes escultures, gravats i llibres, procedents de col·leccions privades i museus com la Galleria dell’Acadèmia de Venècia, el Museu Nacional del Prado de Madrid, el Palazzo Pitti de Florència el Musée du Louvre de París o la National Gallery de Londres, segons ha explicat en roda de premsa el comissari de l’exposició, Fernando Checa.

En aquest context, Solana ha explicat que el fil conductor de la mostra és “el trajecte de l’ideal de bellesa veneciana”. Fent al·lusió al subtítol de l’exposició, ‘Triomf de la bellesa i destrucció de la pintura’, ha relatat que a Venècia al començament del segle XVI es va imposar la idea clàssica que “l’art havia d’estar al servei de la creació de bellesa”.

“La major part de l’exposició està dedicada a marcar que ideals de bellesa es van desplegar a Venècia”, ha declarat per explicar que a les primeres sales de l’exposició es troben obres que mostren l’ideal de jove malenconiós i intel·lectual; la figura de la dona seductora i hedonista; i la lluentor del poder amb la bellesa masculina viril i madura.

Així mateix, ha subratllat que l’evolució de la pintura veneciana va ser en el sentit de “donar cada vegada més autonomia als processos i a la mà del pintor” i que va començar a allunyar-se de la “submissió” per donar regna solta a la “improvisació”.

“L’exposició explica així el procés pel qual es va constituir l’ideal classicista, la bellesa l’harmonia i l’equilibri, i com després això es va desfer i va acabar en una pintura inacabada, de tema més dramàtic i difícil”, ha assenyalat per apuntar que la mostra acaba amb el quadre ‘Crist crucificat’, de Ticià, per transmetre l'”aire tràgic” d’aquesta última etapa.

Quant als quadres, Solana ha destacat les peces d”El retrat d’un jove’, portat de l’acadèmia de Venècia; ‘El rapte d’Europa’, de Veronés; ‘Jove cavaller en un paisatge’, de Carpaccio; i les tres Magdalenes de Ticià, portades de Rússia, Nàpols i una col·lecció privada. “És una cosa molt important perquè és difícil reunir les tres peces”, ha afegit. Així mateix ha destacat que en la mostra es troben també algunes de “les millors meravelles” de la col·lecció permanent del museu.

En aquesta línia, Solana ha explicat que a Venècia “prevalia el color i els sentits sobre el dibuix”, a causa que tenia fama de ser la ciutat més llibertina d’Europa al segle XVI. Al no estar sotmesa, prevalia l’hedonisme i la sensualitat, cosa que, al seu judici, “delata una sensibilitat diferent a altres renaixements d’Europa”.

“Venècia és la gran escola de pintura europea, de la qual vénen totes les altres”, ha declarat després d’assenyalar que “tot el colorisme europeu, des de Rubens fins als impressionistes ve de Venècia”. “Per tot això, Venècia està al centre de les col·leccions Thyssen”, ha conclòs.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor