30.07.2024 - 13:44
|
Actualització: 30.07.2024 - 17:47
ERC ha fet públic avui al migdia el pre-acord a què va arribar ahir al vespre amb el PSC per a investir Salvador Illa president de la Generalitat si així ho ratifiquen els militants del partit en la consulta d’aquest divendres. És un text de vint-i-cinc pàgines que concreta els quatre àmbits que l’executiva del partit ja va avançar ahir en la conferència de premsa: un nou sistema de finançament que preveu, de manera progressiva, que la Generalitat pugui recaptar, gestionar i liquidar tots els imposts; l’impuls d’un debat entre partits catalans per a discutir el futur polític de Catalunya; el compromís per a enfortir el model d’escola catalana, fomentar l’ús del català i l’acció exterior, i l’impuls d’unes polítiques públiques que garanteixin uns serveis públics de qualitat.
Condicionants del nou finançament
Sobre l’aspecte central del pre-acord, el del finançament, el text no fa cap referència explícita a la sortida del règim comú, i, en canvi, parla “d’avançar cap a un model tributari federal amb una major capacitat normativa, de gestió, recaptació, liquidació i inspecció, així com amb una governança de les inversions públiques des de Catalunya i per a Catalunya”.
La concreció de tots els canvis que detalla el document impliquen, segons l’acord, que el primer trimestre del 2025 el govern de la Generalitat (que seria presidit per Salvador Illa) i el govern espanyol (presidit per Pedro Sánchez) els formalitzessin en la comissió bilateral entre el govern de la Generalitat i el govern espanyol en relació amb el model de finançament, i que durant el 2025, es fessin “les modificacions legislatives necessàries” per poder traslladar-los a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals entre l’estat espanyol i la Generalitat (PSC en una banda de la taula i PSOE a l’altra), perquè els aprovessin finalment.
Ara, aquestes “modificacions legislatives”, segons que especifica el pre-acord mateix i tal com va avançar VilaWeb, són la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), la llei de finançament de les comunitats autònomes de règim comú (22/2009) i la llei de cessió de tributs a la comunitat autònoma de Catalunya (16/2010); i, per modificar-les, caldria que hi votessin a favor tots els grups que van fer possible la investidura de Pedro Sànchez.
L’objectiu seria, segons el document, que l’Agència Tributària de Catalunya assumís progressivament “la gestió, recaptació, liquidació, inspecció i disponibilitat de tots els imposts suportats a Catalunya”, amb una “aportació a la solidaritat” amb les altres comunitats autònomes que no es concreta, i que en tot cas diu que hauria de ser limitada pel principi d’ordinalitat, i amb una aportació a les despeses de l’estat espanyol. I amb un “augment substancial”, diu el text, de la capacitat normativa tributària “amb coordinació amb l’estat i amb la Unió Europea”.
I el referèndum?
Sobre la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, ERC i el PSC “es comprometen a impulsar, en el primer ple del parlament posterior a la constitució del nou govern, una Convenció Nacional per la Resolució del Conflicte Polític”. D’aquesta convenció, se’n diu poca cosa: tan sols que serà integrada per “un grup impulsor format per representants dels grups parlamentaris i presidida per una representant d’ERC”, i que tindrà l’objectiu de “promoure un debat a nivell polític, social i ciutadà sobre com abordar la resolució del conflicte polític existent i [que] haurà de presentar les seves conclusions al parlament”. Però res més, cap referència a la negociació d’un referèndum d’autodeterminació, tret d’un esment que es fa de la “necessitat” compartida que “els acords fruit del diàleg i la negociació siguin referendats per la ciutadania, i afavoreixin la creació d’un ampli consens sobre el futur de Catalunya”.
La llengua a l’escola
Una altra pota de l’acord té a veure amb la llengua: el PSC es compromet a tenir un Departament de Política Lingüística, a “garantir el català com a llengua d’ús normal de les administracions i de les institucions catalanes”, i a aprovar el Pacte Nacional per la Llengua i el calendari d’execució durant els cent primers dies de govern.
Però la part central d’aquest punt és el de la llengua a l’escola: el pre-acord diu que el Departament d’Educació orientarà els centres “en l’aplicació de metodologies d’immersió lingüística en llengua catalana perquè l’alumnat de contextos en què la llengua habitual no és el català tingui l’oportunitat d’aprendre-la en igualtat de condicions”.
I destaca la importància dels projectes lingüístics de centre, de manera que la presència de llengües oficials en l’ensenyament no universitari es guiï exclusivament per aquests projectes i per criteris pedagògics. Sempre, és clar, condicionat per la sentència del Tribunal Constitucional espanyol encara pendent de fer-se pública sobre la constitucionalitat de la legislació sobre l’ús de les llengües a l’escola i l’amenaça de la imposició judicial d’almenys el 25% de castellà a les aules. El pacte també inclou la vehicularitat del català s’estengui a les activitats extraescolars, a més de mesures de foment del català en diversos àmbits, com ara l’audiovisual, els espais d’acollida de nouvinguts, l’ús del català a l’empresa i el comerç, etc.
Ací podeu consultar el text íntegre de l’acord:
