30.07.2024 - 13:44
|
Actualització: 30.07.2024 - 16:14
ERC ha fet públic avui al migdia el pre-acord a què va arribar ahir al vespre amb el PSC per a investir Salvador Illa president de la Generalitat si així ho ratifiquen els militants del partit en la consulta d’aquest divendres. És un text de vint-i-cinc pàgines que concreta els quatre àmbits que l’executiva del partit ja va avançar ahir en la conferència de premsa: un nou sistema de finançament que preveu, de manera progressiva, que la Generalitat pugui recaptar, gestionar i liquidar tots els imposts; l’impuls d’un debat entre partits catalans per a discutir el futur polític de Catalunya; el compromís per a enfortir el model d’escola catalana, fomentar l’ús del català i l’acció exterior, i l’aposta per unes polítiques públiques que garanteixin uns serveis públics de qualitat.
Condicionants del nou finançament
Sobre l’aspecte central del pre-acord, el del finançament, el text no fa cap referència explícita a la sortida del règim comú, i en canvi parla “d’avançar cap a un model tributari federal amb una major capacitat normativa, de gestió, recaptació, liquidació i inspecció, així com amb una governança de les inversions públiques des de Catalunya i per a Catalunya.”
La concreció de tots els canvis que detalla el document passen, segons l’acord, perquè el primer trimestre del 2025 el govern de la Generalitat (que estaria presidit per Salvador Illa) i el govern espanyol (presidit per Pedro Sánchez) els formalitzessin en la comissió bilateral entre el govern de la Generalitat i el govern espanyol en relació al model de finançament, i que al llarg del 2025, es fessin “les modificacions legislatives necessàries” per a poder traslladar-los a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat (PSC en una banda de la taula i PSOE a l’altra), perquè els aprovin finalment.
Ara, aquestes “modificacions legislatives”, segons especifica el pre-acord mateix i tal com va avançar VilaWeb, són la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), la llei de finançament de les comunitats autònomes de règim comú (22/2009) i la llei de cessió de tributs a la comunitat autònoma de Catalunya (16/2010); i, per fer-ho, caldria que hi votessin a favor tots els grups que van fer possible la investidura de Pedro Sànchez.
L’objectiu seria, segons el document, que l’Agència Tributària de Catalunya assumís progressivament “la gestió, recaptació, liquidació, inspecció i disponibilitat de tots els imposts suportats a Catalunya”, amb una “aportació a la solidaritat” amb les altres comunitats autònomes que no es concreta, i que en tot cas diu que hauria d’estar limitada pel principi d’ordinalitat, i amb una aportació a les despeses de l’estat. I amb un “augment substancial”, diu el text de la capacitat normativa tributària “amb coordinació amb l’estat i amb la Unió Europea”.
I el referèndum?
Pel que fa a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, ERC i el PSC “es comprometen a impulsar, en el primer ple del parlament posterior a la constitució del nou govern, una Convenció Nacional per la Resolució del conflicte polític.” D’aquesta convenció, se’n diu poca cosa: només que serà íntegrada per “un grup impulsor format per representants dels grups parlamentaris i presidida per una representant d’ERC”, i que tindrà l’objectiu de “promoure un debat a nivell polític, social i ciutadà sobre com abordar la resolució del conflicte polític existent i haurà de presentar les seves conclusions al parlament.” Però res més, cap referència a la negociació d’un referèndum d’autodeterminació, tret d’un esment que es fa de la “necessitat” compartida que “els acords fruit del diàleg i la negociació siguin referendats per la ciutadania, i afavoreixin la creació d’un ampli consens sobre el futur de Catalunya.”
Ací podeu consultar el text íntegre de l’acord:
