23.04.2018 - 22:00
Benvolguda consellera Meritxell,
He de començar recordant que aquesta setmana ja farà sis mesos que va començar el teu exili i el de més membres del govern. Tots els qui ara esteu en diferents països europeus vau emprendre aquest camí difícil, mentre que la resta, que va optar per restar aquí ha hagut d’endurar la presó preventiva. Durant aquest temps, els qui defensem la democràcia i les institucions catalanes hem estat testimonis de la duresa progressiva de l’estat espanyol en el maneig de la justícia, tot i que ara, per sort, veiem com una colla de països europeus qüestionen el sistema judicial espanyol arran de les darreres decisions respecte a la vostra extradició. I això ja és un bri d’esperança.
Com que la situació d’exili en què et trobes et permet de viure-ho quasi en directe, ja saps que una gran part de la societat catalana s’ha mantingut ferma i no ha defallit a l’hora de defensar les llibertats i els drets fonamentals, vulnerats sistemàticament i en una escalada sense precedents en democràcia, per l’estat espanyol. Així doncs, com molts ciutadans i moltes entitats, l’organització sindical que represento, Unió de Pagesos, hi ha participat activament com a impulsora de la plataforma Espai Democràcia i Convivència, en la qual s’apleguen sindicats i organitzacions socials de tota mena. Per això, quan parlem de la necessitat de prioritzar el diàleg i la cohesió social enfront de qualsevol acció que pretengui vulnerar els drets fonamentals, apel·lem a la força d’aquests espais transversals per aconseguir-ho.
En comunicacions anteriors, m’adreçava a tu recordant una reflexió que ha fet les darreres setmanes l’ex-consellera d’Interior i Justícia i ex-batllessa de Mollet del Vallès, Montserrat Tura, en la presentació del seu llibre República Pagesa, premi Carles Rahola d’assaig: ‘És innegable que vivim en un període terrible de regressió democràtica’. M’hi referia arran de la relació estreta de la història dels rabassaires que s’hi explica, entre els quals hi ha els seus avantpassats, tant pel compromís amb el país i la història com pel paper de les dones, com és el cas de Maria Ros, la seva àvia i dona de Feliu Tura, un dels seus dirigents.
En el llibre, Montserrat Tura afirma que sense el compromís del món pagès el catalanisme progressista no hauria dut Catalunya fins a la república, perquè el front d’esquerres no hauria aconseguit guanyar les eleccions municipals del 1931. A Mollet, Feliu Tura, a més, va repetir la victòria a les del 1934, quan a la majoria de Catalunya va guanyar la dreta.
Les dones pageses, molt sovint en silenci, fan un treball que no és gaire reconegut. I en la Unió de Pagesos actual, com bé saps, gràcies a la dedicació de la gent més implicada i amb més responsabilitats, també hi ha dones amb aquest paper, la tasca no encomanada però sí real de fer de pal de paller en la feina de l’explotació mateixa o a fora.
En el teu cas, decidida, amb uns ideals molt ferms i molt compromesa, el teu paper és el de consellera d’Agricultura d’un Govern de Catalunya a l’exili, el govern legítim i ratificat pel poble de Catalunya el passat 21-D.
Com has expressat, ‘tot allò que hem viscut ens referma els valors de convivència en pau, respecte i solidaritat, defensa del bé comú i dels drets democràtics. Volem continuar treballant per una societat més justa, sostenible, pròspera i lliure’. Hi estic totalment d’acord; hem de continuar treballant pel nostre país sense abaixar la guàrdia, en defensa de totes les llibertats i de la democràcia, la de veritat, no la de l’estat espanyol, sense separació de poders i sense diàleg.
Una abraçada.
Joan Caball
