01.07.2018 - 22:00
Estimat Pep,
la darrera vegada que ens vam veure va ser l’11 de juny de l’any passat, en l’acte de suport al referèndum organitzat per les entitats sobiranistes. Encara ara em vénen a la memòria les imatges de la teva figura donant veu a una declaració inequívoca en defensa de la democràcia i dels valors que la caracteritzen. Tu, acompanyat d’una urna com a únic estendard i d’una trentena d’homes i dones que, al peu de les quatre columnes de Puig i Cadafalch, representaven aquesta gran complicitat intergeneracional, aquesta transversalitat ideològica, aquesta diversitat social i professional i els orígens tan variats que fan tan rica la societat catalana. Tot això que mesos més tard, el 1r d’octubre, vam tornar a veure a la porta dels col·legis electorals, tossuts i pacífics per a exercir el dret de vot.
Aquell va ser un gran acte, probablement un dels més emotius i, sense cap mena de dubte, el de més projecció internacional, en gran part gràcies a la teva presència. Les teves paraules, ponderades però insubornables i clares en defensa dels valors democràtics, van fer la volta al món. És el poder que teniu els qui sou referent per a tanta gent i de tot arreu. Tu sempre t’has mostrat disposat a projectar sense estridències però sense embuts totes aquelles demandes associades als valors de la justícia i la llibertat. Fa poc has fet costat als amics d’Open Arms en la seva croada a favor de la vida dels qui s’aboquen a través del Mediterrani a la recerca d’un futur que no troben als seus països d’origen.
Et vull agrair particularment la defensa que has fet tantes vegades de la meva llibertat i de la d’en Cuixart, per no parlar del llaç groc que has dut a totes les teves compareixences públiques, ignorant crítiques i sancions. Aquest gest teu ens ha servit per a trencar la foscor de la cel·la i il·luminar i reforçar la nostra esperança i determinació.
En les moltes cartes que rebem, alguns que es mostren abatuts es qüestionen de què serveixen els llaços grocs i es pregunten retòricament si no caldria fer unes altres accions eficaces per a la nostra excarceració. A molts, els he respost que pocs gests tan senzills com dur un llaç groc han tingut una capacitat comunicativa tan gran. I els dic que, gràcies a aquest detall, seu i de desenes de milers de persones anònimes que el duen a la feina, pel carrer i les places on transcorre la seva quotidianitat, en Pep Guardiola, probablement el català amb més projecció mediàtica internacional, també el porta quan compareix públicament.
Aquesta és la cadena de complicitats que anem teixint permanentment al nostre país, la que relliga el gest de qualsevol persona de la vila més petita amb el de la de més impacte comunicatiu arreu del món. Aquesta és la nostra força. No dubtis que, si la preservem, al final, guanyarem aquest combat a favor de la llibertat i la democràcia.
Espero, ben aviat, abraçar-te en llibertat com ho vam fer aquell 11 de juny. Mentre que no arribi, continuarem dignament exigents i esperançats. Gràcies de tant!
Jordi Sànchez,
Soto del Real
