El testimoni d’una infermera catalana a Dinamarca, escandalitzada amb el que ha passat a la Vall d’Hebron

Aquest vídeo que s’ha fet viral a les xarxes m’ho ha remogut tot. Primer, per raons higièniques: les infermeres que hi apareixen no porten el cabell recollit, tot i que s’ha de portar sempre recollit, porten braçalets, les ungles pintades… A l’hospital de Copenhaguen on jo treballo, aquestes coses no estan permeses, són qüestions d’higiene bàsiques. Tampoc no es poden enregistrar vídeos personals quan portes l’uniforme ni filmar les instal·lacions públiques. Al vídeo es veuen les pantalles de dos ordinadors, possiblement amb dades personals de pacients, i això està prohibidíssim, per raons òbvies de vulneració de la privacitat.

Però de totes les anomalies que es poden veure en el vídeo, la que més m’ha impressionat és el menyspreu del dret del pacient de ser informat en la seva llengua, especialment en casos de gran vulnerabilitat com és el fet de trobar-se en un hospital.

Són moments en què la comprensió de la informació és totalment necessària. És imprescindible. A Dinamarca, per exemple, tenim el cas de Grenlàndia. Els grenlandesos no parlen danès, o el parlen molt malament. Per això, quan estan malalts i han de venir a l’hospital, el Rigshospitale, tot està preparat perquè la comunicació sigui fluida.

Només d’entrar, a recepció, hi ha un departament on uns vuit traductors fan possible la comunicació tot traduint del grenlandès al danès i viceversa. Quan els pacients estan ingressats, poden reunir-se en una sala que està preparada perquè se sentin acompanyats. Quan s’ha de parlar amb ells de qualsevol àmbit de l’hospital, sempre hi ha un traductor.

També hi ha el cas de les illes Fèroe. Els seus habitants sovint parlen danès, però per a coses específiques d’informació sobre malalties o la seva estada, tenen un coordinador que fa de traductor.

Sempre es té en compte que les qüestions de salut són delicades i és important assegurar-se que el pacient ho entén tot. A l’hivern, com que els avions no surten cada dia i els pacients que donem d’alta s’han d’estar uns dies a Copenhaguen, tenen a la seva disposició dos hotels, l’hotel Grenlàndia i l’hotel Fèroe, perquè hi passin els dies d’espera. Cada dia surten autobusos del nostre hospital a l’hotel. Tot això és gratuït per als pacients gràcies a un acord entre les Fèroe, Grenlàndia i Dinamarca.

Però aquesta atenció personalitzada no és pensada només per als habitants de Grenlàndia i les Fèroe, sinó per a tots els pacients que poden tenir necessitats de comunicar-se i no saben danès.

Per exemple, jo, com a infermera, sóc en un equip ètnic. Això vol dir que a cada departament hem mirat quants idiomes podem parlar entre tots. En el meu cas, estic apuntada a català, castellà, italià i portuguès i també hi ha anotat que tinc coneixement de llengües d’origen llatí. Així, si hi ha un malalt ingressat que no es pot comunicar, ens connectem internament per col·laborar amb un altre departament de l’hospital i ajudar a fer la traducció.

Això és el que es fa aquí perquè, com es comentava a l’editorial de VilaWeb, el pacient és el primer. Si hi ha un pacient que es troba malament, que està ingressat, que té una crisi, perquè té una malaltia greu, ha d’entendre què li diem, i hi ha d’haver algú que parli el seu idioma.

Això és el que es fa aquí, a Dinamarca, un país democràtic on s’ajuda el pacient i no hi ha actituds tan poc professionals com les d’aquest vídeo que ha corregut per les xarxes.