Un jove afeccionat del Barça explica com la policia el va expulsar de la final de copa quan cridava ‘llibertat presos polítics’

‘Ahir vaig viure un dels pitjors episodis de la meva vida’, comença dient el jove Pol Martínez, en un escrit publicat a Facebook en què explica com la policia espanyola el va expulsar de l’estadi Wanda Metropolitano dissabte al vespre, a la mitja part de la final de copa entre el Barça i el Sevilla. Martínez hi explica com va ser abordat per un grup d’agents quan tornava al seu seient després d’haver comprat un entrepà i quan entonava el crit de ‘llibertat presos polítics’.

El van portar fora de l’estadi, al costat d’uns furgons de la policia, entre amenaces (‘calla o el rebento’, li va dir un agent) i sense cap explicació de per què se l’enduien, tret d’un comentari d’un agent que li va dir que no estava bé el que havia fet i que no es podia barrejar l’esport amb la política. No li van deixar trucar a ningú durant la mitja hora llarga que el van tenir retingut mentre l’identificaven. ‘Vaig tenir molta ansietat, vaig plorar i em vaig sentir molt malament, però en cap moment no vaig perdre els nervis ni vaig contestar malament’, explica a VilaWeb. El van acabar expulsant del recinte del Wanda sense cap explicació. Pol Martínez, de vint-i-cinc anys i de Barcelona, es va reunir en acabat el partit amb el seu pare i els amics que l’havien acompanyat a presenciar la final.

Ja ha parlat amb advocats sobre la possibilitat de presentar una denúncia, però el fet de no disposar del número de placa dels agents que el van expulsar li fa tenir poca esperança que pugui reeixir.

Heus ací el seu testimoni complet que va escriure ell mateix a Facebook:

«Ahir vaig viure un dels pitjors episodis de la meva vida. Vaig veure els meus drets greument violats i encara estic en xoc total.

Ahir, a la mitja part de la final de la copa del rei, entre el Barça i el Sevilla, vaig mostrar el meu suport als presos polítics cantant ‘llibertat presos polítics’ mentre tornava cap al meu seient després d’haver comprat un entrepà amb un amic. Un grup d’agents de la Policia Nacional espanyola que era allà em va venir a buscar i em va portar cap a la paret perquè, segons ells, no podia anar provocant. El meu amic no s’ho creia. Seguidament em van demanar el DNI i l’entrada a l’estadi. Jo els hi vaig dir que no volia provocar ningú ni havia insultat ningú, però ells m’indicaven que ‘callés o rebria una estomacada’, per dir-ho suaument. Em van mantenir una estona aïllat i jo, que no entenia res, intentava parlar amb algun empleat de l’estadi però els policies no em deixaven. Tampoc no em deixaven trucar a ningú. La meva ansietat va anar augmentant i vaig començar a passar-ho molt malament perquè no entenia res, no entenia que em poguessin fer res per haver cantat allò. Després van treure’m de l’estadi i em van portar al costat d’una furgoneta de la policia per a escriure alguna cosa amb les meves dades, sense saber què feien. Tot aquest procés va durar uns trenta minuts i jo plorava sense que ells es preocupessin per mi; només un ho va fer. Seguidament em van tornar el DNI i em van dir si volia signar l’acta d’expulsió de l’estadi i vaig dir que jo no signava res perquè estava molt tranquil, perquè no havia fet res. Finalment, em van deixar fora del estadi.

Jo continuava plorant, amb ansietat i sentia molta impotència. Pensava que havien pagat amb mi molta ràbia. Els meus drets d’expressió s’havien vist greument afectats. Això demostra una vegada més l’ús del poder per a debilitar la gent.

Vaig sentir que no estava en un país lliure, que els drets eren clarament violats. Només volia tornar a casa, a Barcelona.

El que em sap més greu és que això que em va passar a mi li pot passar a qualsevol. De fet, hi ha més imatges que corroboren aquesta violació de drets durant la nit d’ahir, com a la gent que li obligaven a treure’s les samarretes grogues.»