El telescopi Gaia elabora un mapa de més de mil milions d’estrelles de la Via Làctia

El mapa més complet que s’hagi fet mai del nostre cel ja pren forma. És un mapa de mil milions d’estrelles, que equival a un 1% de totes les que hi ha només a la Via Làctia, obtingut per l’Agència Espacial Europea. La primera part, l’han feta pública avui els astrònoms que treballen amb el telescopi espacial Gaia i és fruit de catorze mesos d’observació. Gaia observa cinquanta milions d’estrelles cada dia. El mapa complet, en 3D, s’haurà completat el 2021.

La part del mapa publicat ara mostra la densitat dels estels en cada posició del cel. Les àrees més brillants indiquen una concentració d’estrelles més densa i les regions més fosques corresponen a les zones del cel on se n’observen més poques.

La Via Làctia és una galàxia espiral, en què la majoria d’estrelles es concentra en un disc central d’uns cent mil anys llum de diàmetre i uns mil anys llum de gruix. Al nostre cel, aquesta estructura és visible com una franja que s’estén horitzontalment i que és especialment brillant a la part central.

Les zones més fosques corresponen als núvols densos de gas interstel·lar i pols que absorbeixen la llum de les estrelles. A la imatge, s’hi veuen també molts cúmuls (grups d’estrelles que es mantenen units per la gravetat mútua). I els dos objectes brillants de la part inferior dreta de la fotografia són els núvols de Magalhaes, dues galàxies nanes que orbiten al voltant de la Via Làctia. També hi ha unes altres galàxies veïnes visibles, com la galàxia d’Andròmeda, la veïna més gran, a la part inferior esquerra de la imatge. I a continuació d’Andròmeda, apareix el seu satèl·lit, la galàxia del Triangle.

‘El projecte Gaia, de l’Agència Espacial Europea, es llançà el 19 de desembre de 2013 amb l’objectiu de clarificar l’origen i evolució de la nostra galàxia. Per a aconseguir-ho, Gaia havia d’obtenir un mapa 3D molt precís d’uns mil milions d’estrelles’, explica l’astrònom Enric Marco al bloc de +VilaWeb Pols d’estels. ‘Gràcies a aquesta missió podrem per fi respondre a preguntes sobre com es va formar la galàxia, quina forma té, el paper de la matèria fosca a l’Univers, com evolucionen les estrelles i molts altres interrogants. Un equip de científics i enginyers de la Universitat de Barcelona i d’altres centres científics de Catalunya ha contribuït d’una manera important en aquesta missió. Tots ells són membres de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).’