El teixit productiu català resisteix

En quin grau s’ha aconseguit de mantenir viu el teixit productiu a Catalunya? I els llocs de feina? Ve’t aquí dues preguntes que tots ens fem de fa molt temps. És cert que tenim apreciacions dels interessats, però no una visió basada en xifres. Amb una primera aproximació, aquestes preguntes es poden respondre observant l’evolució, durant aquest darrer any, dels comptes de cotització a la Seguretat Social (com a aproximació al teixit productiu) i del nombre de treballadors. Això ho ha fet l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, en un estudi que ha fet públic avui sobre “Creació i destrucció de teixit productiu en temps de covid-19”. És d’agrair aquest document, perquè aporta una mica de llum en un període convuls i en què de vegades amb les paraules no n’hi ha prou per a calibrar la magnitud del problema.

Per què parlem d’aproximació? Doncs perquè la informació analitzada fa referència tan sols als comptes de cotització a la Seguretat Social que tenen un treballador o més. En conseqüència, les sortides de comptes de cotització que es recullen en aquesta anàlisi no impliquen necessàriament un tancament d’una empresa, negoci o centre de treball, sinó tan sols que ha deixat d’ocupar assalariats. De la mateixa manera, quan s’observa una entrada d’un compte de cotització no vol dir necessàriament que hi hagi hagut una nova entrada en el teixit productiu, perquè pot ser la reactivació d’un compte de cotització que durant un temps no havia tingut personal assalariat. Dit això, és interessant de veure’n les conclusions principals.

Per mi, la més important és que durant el 2020 s’observa una destrucció de teixit productiu, però sembla prou continguda si es compara amb un període sense crisi (2018-2019) i amb el començament de la crisi del 2008, tot i que la situació econòmica és molt més desfavorable el 2020. Segons les dades analitzades, tot fa pensar que hi ha una certa fermesa i resistència dels comptes de cotització a Catalunya. Això vol dir que anem molt malament, però no catastròficament, com en molts moments pot semblar per les percepcions.

La caiguda de comptes de cotització el setembre d’enguany és continguda i no tan intensa com caldria esperar pel context econòmic actual i les circumstàncies excepcionals lligades a la crisi de la covid-19. El teixit productiu mostra un cert dinamisme i resiliència; de fet, el 82,5% dels comptes actius el setembre del 2019 ho continuaven essent un any més tard.

A l’anàlisi hi ha dos factors molt relacionats amb el risc que tenen els comptes de cotització de produir vacants o romandre actius. Primer, com més antiguitat té un compte de cotització, menys probable és que surti. I segon, com més treballadors té el compte de cotització, més probabilitats té de romandre actiu. Això sí, els comptes de cotització amb més llocs de feina temporals tenen més mals resultats, amb més risc de ser baixa i amb una reducció de plantilles en les permanències molt més intensa.

La conseqüència és que els llocs de feina assalariats s’han reduït d’un 3,1% aquest darrer any (gairebé 86.000 persones). El principal motiu és la pèrdua d’ocupació de comptes de cotització que han desaparegut (-4,4%, que són 123.000 menys). En canvi, la reducció de plantilles en els comptes de cotització que romanen actius ha estat inferior (-1,4%, que són 39.354 menys). Així doncs, tres de cada quatre llocs de treball destruïts eren en comptes de cotització que han desaparegut (han tancat o bé ja no tenen personal assalariat). La diferència que podeu veure en les xifres de pèrdues –entre la total i les desagregades– és deguda a les noves entrades en els mesos de recuperació (76.000). En les xifres de treballadors s’hi inclouen els que tenen un ERTO, perquè continuen essent considerats afiliats a la Seguretat Social en alta laboral. És un biaix que no eliminarem fins que no s’hagi normalitzat la situació.

L’informe destaca que, malgrat aquestes xifres, la destrucció de llocs de feina no ha estat tan intensa com la del començament de la crisi del 2008. Especialment, perquè el teixit productiu que roman actiu no ha reduït tant les plantilles (-1,4%) com el 2009 (-5,5%). En aquesta crisi, a diferència d’allò que havia estat habitual fins ara, l’ajust de necessitats de mà d’obra no s’ha fet de manera generalitzada per la via dels acomiadaments, gràcies a mesures com els ERTO.

En l’anàlisi per sectors hi ha poques sorpreses, car els més afectats són els que necessiten interacció social, on el descens en teixit productiu i en llocs de feina ha estat més intens que la mitjana. S’hi destaquen els serveis d’allotjament, les activitats artístiques i d’espectacles i les agències de viatges i operadors turístics. En canvi, els sectors menys afectats són aquells en què l’activitat ha crescut per la pandèmia. Alguns fins i tot han crescut en nombre de comptes de cotització i llocs de feina. Especialment, el tractament de residus, l’energia elèctrica i de gas, les activitats postals i de correus, les activitats sanitàries i l’administració pública.

Com s’ha dit moltes vegades, l’objectiu de les administracions ha estat de fer hibernar l’economia mentre passa el xoc produït per la pandèmia, mirant d’evitar una allau d’acomiadaments i la pèrdua de rendes dels treballadors i afavorir que la recuperació posterior pugui ser ràpida. En aquesta píndola hem estat molt crítics amb l’actuació de les autoritats, perquè la manca d’ajuts directes ha portat molta gent de sectors concrets a una situació límit. Les xifres macroeconòmiques de vegades amaguen una part de la microeconomia. Segons aquest informe, les pèrdues més notables, en valor absolut de comptes de cotització, han estat al sector del comerç, amb 4.800; l’hoteleria, amb 2.300; i les activitats professionals, amb 1.800.

En definitiva, són xifres molt negatives, però potser no tant com caldria esperar, atesa la situació global i la llarga durada de la pandèmia. Cal lamentar, això sí, que si l’actuació de les autoritats hagués estat més activa i generosa, amb ajuts directes als sectors més perjudicats i més permissiva quant a imposts i cotitzacions, les xifres que presenta aquest estudi serien força millors. Per acabar, si hi teniu interès trobareu l’estudi a la web ‘observatoritreball.gencat.cat’.