El TEDH admet a tràmit els recursos dels nou presos polítics contra la sentència del Suprem

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit els recursos contra la sentència que va dictar el Tribunal Suprem espanyol el 14 d’octubre del 2019 contra els dirigents polítics i socials del procés. Són els recursos presentats pels nou presoners polítics: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Joaquim Forn. Aquests recursos, que el tribunal ha acumulat en un únic procediment, van ser presentats per la vulneració de drets en la causa, en concret, el d’un jutge predeterminat per llei, el dret de manifestació, el dret d’opinió, el dret de reunió i la taxativitat penal. Són drets fonamentals recollits pel Conveni Europeu dels Drets Humans.

El TEDH ha instat ara l’estat espanyol a formular les al·legacions pertinents, d’acord amb les qüestions formulades pel tribunal, abans del 12 de gener de 2024. En l’escrit del tribunal, al qual ha tingut accés VilaWeb, es demanen còpies de la revisió de la sentència que va fer el Suprem el mes de febrer d’enguany, amb motiu de la modificació del codi penal que derogava el delicte de sedició. En aquella revisió, el tribunal presidit per Manuel Marchena mantenia intactes les penes d’inhabilitació contra tots els condemnats pel delicte de malversació, i subsumia la sedició en el delicte de desordres públics agreujats en el cas de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez. Els casos de Joaquim Forn, Josep Rull i Carme Forcadell, que tenien la condemna per sedició i no per malversació, van quedar extingits.

El TEDH ja havia admès a tràmit els recursos d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull per vulneració de drets polítics per part de la justícia espanyola mentre estaven en presó preventiva. En aquest cas, l’estat espanyol té temps fins al primer d’octubre per a presentar-hi al·legacions.

Les preguntes del tribunal a Espanya

La secció cinquena del TEDH, que és la que s’ha fet càrrec de les causes relacionades amb el procés català, ha remès unes quantes preguntes al regne d’Espanya que tenen a veure amb les denúncies dels ex-presoners polítics, perquè hi formuli les al·legacions que consideri pertinents. 

La primera pregunta és si el Tribunal Suprem va fer una aplicació no prevista o excessiva del delicte de sedició quan els va condemnar, cosa que vulneraria l’article 7 del Conveni Europeu dels Drets Humans, que protegeix el dret de respecte al principi de legalitat. En la segona qüestió demana si els presos van ser condemnats per l’exercici legítim del seu dret de llibertat d’associació i d’expressió i, per tant, si els van vulnerar els articles 10 i 11 del conveni. En relació amb Cuixart, Bassa, Romeva i Junqueras, demana a Espanya si s’ha violat l’article 5 del conveni, sobre el dret de llibertat, quan els va mantenir empresonats després de la sentència. 

La quarta pregunta del TEDH té a veure amb l’article 6 del conveni, el que protegeix el dret d’un judici just. Demana si Joaquim Forn va veure vulnerat el seu dret de defensa “per la suposada inaccessibilitat a l’expedient del cas en relació amb el procediment penal corresponent”; si en els casos de Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva i Oriol Junqueras hi va haver una violació de l’article 6 del conveni perquè la seva condemna no es va basar suposadament en cap prova. 

Sobre Forcadell, Bassa, Romeva i Junqueras, el TEDH pregunta si la seva condemna va vulnerar l’article 3 del protocol número 1 del conveni, és a dir, el que recull el dret de participar lliurement en unes eleccions. I finalment, i segurament el punt més important, demana a Espanya si totes les restriccions de drets esmentades en les altres preguntes van més enllà d’allò que permet el conveni i, per tant, vulneren l’article 18, és a dir, si es van fer amb el propòsit polític de silenciar i reprimir els dirigents independentistes per apartar-los de la vida pública.