01.05.2021 - 21:50
|
Actualització: 01.05.2021 - 22:21
Aquesta setmana, l’escriptor i poeta Narcís Comadira (Girona, 1942) ha estat notícia perquè l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) li ha lliurat el premi Jaume Fuster 2020 a la trajectòria, que ja havia anunciat el maig de l’any passat. Amb motiu del premi, l’AELC ha editat el volum número 35 de la col·lecció Retrats, on Esteve Miralles fa una semblança del poeta. El llibre es pot descarregar en diferents formats digitals.
A més del premi, Comadira també és notícia perquè acaba de publicar amb Arola Editors el volum Teatre. 1989-2019, que aplega tota la seva producció dramàtica original escrita durant trenta anys. Són una desena d’obres: Neva (Un te); La vida perdurable (Un dinar); L’hora dels adeus (Un sopar de Cap d’Any); El Dia dels Morts (Un oratori per a Josep Pla); Pinsans i Caderneres; Al cel (Un oratori per a Jacint Verdaguer); L’Hort de les Oliveres (Una òpera de Catalunya); Un aperitiu al Flore (Una conversa entre Josep Carner, Josep Pla i Mercè Rodoreda) i Els fills (Un quartet). Tret de la primera obra, que es va retransmetre per ràdio, la resta s’han estrenat en uns quants teatres del país. El llibre conté un pròleg de Xavier Albertí, que ha estat ben a prop de l’obra teatral de Comadira.
Llegiu l’inici de l’obra dramàtica Els fills (Un quartet), de Narcís Comadira dins Teatre. 1989-2019, editat per Arola Editors.
Xavier Albertí en el pròleg, curt, però intens, escriu:
“Diu J. V. Foix: «Un estil és el resultat d’una creença. Cal, doncs, sortir d’aquesta nit obscura. Ens cal a tots una fe i als catalans no ens hauria de mancar». De poeta organolèptic a poeta organolèptic. O sigui, de poeta pastisser a poeta gurmet. De poeta amic de les arts a poeta amic i practicant de les arts. De poeta nacional a poeta nacional. De J. V. Foix a Narcís Comadira. A J. V. Foix li manllevo les paraules estil, creença, obscura, fe, catalans i mancar. Ara miraré de projectar-les sobre el meu admirat amic Narcís Comadira.”
I Esteve Miralles escriu al principi del seu retrat literari:
“En la mesura del possible, voldria poder traçar una guia comprensible i temptativa, i aventurada, de la seva obra. És a dir: de la biografia de les seves troballes literàries. O encara més concretament: el repàs biogràfic d’aquelles traces d’exploració del món i del llenguatge –si fem veure que, artísticament parlant, són dues coses diferents– que ja han esdevingut, per a la literatura contemporània, un llegat inesquivable.”
