El TC vol endarrerir més la sentència sobre l’1-O per les recusacions a un magistrat

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) vol endarrerir la resolució dels recursos d’empara dels presos polítics contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol a mitjan any vinent. Abans, el TC assegura que ha de resoldre les recusacions contra el magistrat Antonio Narváez. Fonts jurídiques han informat a l’agència Efe que el ple del TC que comença demà admetrà a tràmit els incidents de recusació contra Narváez que es fonamenten en una conferència que va fer a Granada el 2017. Es titulava “El problema català, perspectiva constitucional” i el magistrat va titllar el procés de “cop d’estat encobert” i va arribar a dir que era més greu que el del 23 de febrer de 1981.

Les recusacions han estat formulades pels nou presos polítics, que al·leguen que el magistrat no és imparcial per a resoldre els recursos d’empara presentats davant el Constitucional i que, si continua en aquesta causa, es trobaran vulnerats el dret fonamental a un procediment amb totes les garanties, a la tutela judicial efectiva i a un jutge independent.

El president Carles Puigdemont, igualment, va presentar un altre incident de recusació contra Narváez, que acusa d’haver perdut la imparcialitat necessària per a decidir sobre el recurs presentat contra l’ordre de detenció.

Segons les fonts, l’admissió a tràmit implica que es paralitzin tots els procediments en què intervé el magistrat mentre es resolen les recusacions i això vol dir que la resolució dels recursos contra la sentència de l’1-O es dilatarà un parell de mesos més, pel cap baix. Per tant, els recursos es paralitzaran fins que no s’enllesteixi la tramitació de les recusacions.

D’ençà de la tardor del 2017, el TC ha admès a tràmit tots els recursos dels presos polítics per vulneració de drets, així com la presó provisional. El Constitucional va congelar les resolucions i així impedia que les defenses recorreguessin al Tribunal Europeu dels Drets Humans abans del judici i la sentència del Suprem. Aquesta situació va motivar la vaga de fam de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn el desembre del 2018.