07.10.2015 - 14:14
El Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha admès a tràmit un recurs del govern espanyol contra diversos articles la Llei 20/2014 del Parlament de Catalunya per a la millora de la protecció dels consumidors en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum. Els articles recorreguts (3, 8, 13, 17, 18.2, 20 i la disposició addicional primera) de la norma queden en suspens automàticament perquè l’executiu de Rajoy ha demanat que s’apliqui l’article 161.2 de la constitució que deixa temporalment sense efecte qualsevol norma autonòmica que recorre el govern de l’estat.
La llei segueix els mateixos passos que el decret de la pobresa energètica que desplegava aquesta norma i que també va ser recorregut pel govern espanyol i suspès pel TC.
Un cop suspesos els articles, el Tribunal Constitucional disposa ara de cinc mesos per estudiar el recurs. Si no ha emès abans una resolució, abans que expiri aquest termini haurà de dictaminar si manté o no la suspensió cautelar, i explicar els motius de la seva decisió.
La Llei 20/2014 de protecció dels consumidors modifica la norma aprovada al 2010 i hi afegia protecció addicional contra els desnonaments i la pobresa energètica. També obliga els bancs a acudir a la mediació abans de fer cap acció legal per provocar un desnonament i obligava les empreses energètiques a no tallar el subministrament a persones en situació de vulneració durant períodes crítics com l’hivern.
El govern espanyol va presentar recurs contra sis articles de la Llei i contra una la disposició addicional perquè entén que vulneren les seves competències i perquè no s’han pogut negociar aquestes qüestions a la comissió bilateral, segons consta a la referència del consell de ministres del passat 25 de setembre, quan es va aprovar interposar el recurs.
En concret, el Tribunal Constitucional deixa en suspens els articles 3, 8, 13, 17, 18.2, 20 i la disposició addicional primera de la Llei. L’article 3 afegia a la llei del consum del 2010 definicions per tipificar què es considera pobresa energètica i situació de vulnerabilitat.
L’article 8, també suspès, establia que les administracions públiques catalanes ‘han de garantir que, en els casos d’execució hipotecària de l’habitatge habitual com a conseqüència de l’incompliment del deutor, es pugui dur a terme un procediment de mediació destinat a la resolució extrajudicial de conflictes previ a qualsevol altre procediment judicial o a la intervenció notarial’. També obligava les parts en conflicte a acudir a la mediació abans d’interposar qualsevol reclamació administrativa o demanda judicial.
L’article 13 definia el que es considera com a clàusules abusives: les que inclouen un tipus d’interès superior a tres vegades l’interès legal del diner vigent en el moment de la signatura del contracte o les que fixin un límit a la variació a la baixa del tipus d’interès.
L’article 17 desplegava les actuacions en cas de pobresa energètica i establia el mecanisme pel què les empreses havien de suspendre la interrupció del subministrament, especialment durant els períodes crítics. A més, obligava les empreses a ajornar el deute d’acord amb els afectats i a informar els seus clients informació sobre els drets de què disposen. Sobre aquest mateix fet, l’article 18.2 -ara també suspès- establia que per interrompre el servei energètic cal que s’hagi produït l’impagament de dos rebuts.
L’article 20, ara també suspès, feia referència als crèdits o préstecs hipotecaris i establia obligacions sobre les entitats bancàries d’informar amb claredat sobre les tarifes i comissions, que ‘han de respondre a servei efectivament prestats o a despeses que s’hagin suportat’. També establia límits ètics a la publicitat de productes financers, inclòs l’advertència dle risc de perdre l’habitatge.
El TC ja havia suspès el decret de pobresa energètica
El recurs que el govern espanyol ha presentat contra la Llei s’afegeix al que el TC ja va acceptar contra el decret de pobresa energètica que desplegava totes aquestes qüestions. L’executiu espanyol entenia que el decret envaïa les seves competències.
