22.09.2017 - 19:15
VALÈNCIA, 22 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PSOE contra el Decret-Llei aprovat pel Govern valencià que va modificar l’Estatut de l’antiga Radiotelevisió Valenciana (RTVV) per a “la substitució immediata i amb caràcter temporal” dels consellers que van dimitir després de conéixer la intenció de la Generalitat, governada en aquell moment pel ‘popular’ Alberto Fabra, de tancar RTVV.
Este recurs va ser presentat per 87 diputats del grup socialista del Congrés dels diputats contra el Decret-Llei 5/2013, de 7 de novembre, del Consell, pel qual s’adopten mesures per a “garantir la prestació del servici públic de ràdio i televisió de titularitat de la Generalitat Valenciana” i que va ser un pas previ al tancament de la televisió i ràdio públiques.
La sentència del Constitucional, datada el passat 6 de setembre i a la qual ha tingut accés Europa Press, ha sigut pronunciada pel ple del tribunal, a excepció de la magistrada Maria Luisa Balaguer, que ha emès un vot particular al·legant que dissenteix “tant en la fonamentació com en la decisió”.
La resolució recorda que al juliol de 2012, el Consell d’Administració de RTVV va presentar una proposta per a la reestructuració col·lectiva de la plantilla de l’ens públic, que implicava l’extinció d’un total d’1.198 llocs de treball. Pocs dies després, les Corts van aprovar la llei 3/2012, destinada a la “racionalització dels costos”.
Els treballadors afectats pel procediment col·lectiu d’extinció de plantilla van presentar una demanda d’impugnació, que va ser estimada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Després d’esta resolució, el Govern valencià va fer públic un comunicat en el qual afirmava que “solament quedava procedir a la supressió del servici públic de la ràdio i la televisió”.
L’endemà d’este comunicat, cinc consellers –incloent la directora general– del Consell d’Administració de RTVV van presentar la seua dimissió davant les Corts, al que el Consell va reaccionar aprovant el Decret-Llei 5/2013, que venia a permetre “la substitució immediata i amb caràcter temporal” dels dimisionarios directament pel Consell, fins que les Corts procediren a l’elecció de nous membres del Consell seguint el procediment ordinari d’elecció parlamentària.
Finalment, el 27 de novembre d’eixe mateix any, es va aprovar la llei 4/2013, que va certificar la dissolució i liquidació de RTVV.
FONAMENT DEL RECURS
Així, el PSOE va recórrer el Decret-Llei pel qual es va substituir als consellers de RTVV en entendre que no concorria un pressupost habilitant de “l’extraordinària i urgent necessitat” per a dictar un decret-llei, atés que el “juí polític” de la urgència de la norma impugnada “no aporta dades que permeten constatar l’existència d’eixa situació”.
Igualment, els socialistes entenien que “la verdadera finalitat” d’esta reforma era “evitar la participació del parlament en la renovació dels càrrecs vacants en RTVV i prendre immediatament el control de l’entitat mitjançant el nomenament de persones triades pel Consell”.
També, van presentar el recurs per considerar que el decret seria inconstitucional en no respectar els límits del decret-llei per afectar una institució bàsica de la Comunitat Valenciana, la seua radiotelevisió pública.
Per contra, tant el lletrat de les Corts Valencianes com l’Advocacia de la Generalitat van al·legar que el citat decret no incorria en cap vulneració i van sol·licitar la desestimació del recurs d’inconstitucionalitat.
En la sentència, la Sala assenyala en primer lloc que, en l’actualitat, els efectes del Decret-Llei són “inexistents”, per la qual cosa decideix aplicar la doctrina de “pèrdua d’objecte”.
Pel que fa a la potestat del Govern valencià de dictar decrets-llei, entén el tribunal que “gens impedeix que el legislador estatutari puga atribuir al Govern de les comunitats autònomes la potestat de dictar normes provisionals amb rang de llei que adopten la forma de Decret-Llei” sempre que els seus límits siguen “com a mínim” els mateixos que en el cas d’esta classe de normes en l’àmbit estatal.
Sobre la urgència que va motivar esta elecció legislativa, el TC diu que la reforma proposada va tractar de “fer front a una situació excepcional” en la qual “el caràcter rellevant o greu” del moment resulta “justificat”. Per açò, la resolució conclou que “s’ha justificat suficientment l’existència d’una situació d’extraordinària i urgent necessitat”.
També es pronuncia la sala sobre el caràcter, o no, d’institució bàsica de la Comunitat de RTVV, una cosa que nega en la sentència argumentant que l’Estatut valencià no es refereix a l’ens d’esta manera i sí ho fa amb les Corts, el ‘president’ de la Generalitat i el Consell, a més d’altres institucions com la Sindicatura de Comptes, el Consell Jurídic Consultiu o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, entre unes altres.
Finalment, la sentència conclou que el decret recorregut “no afecta de forma estatutària o constitucionalment prohibida les Corts Valencianes, en la mesura en què no té caràcter general ni es refereix a les línies essencials de les funcions parlamentàries, sinó que es limita a regular aspectes parcials i concrets d’una part molt reduïda d’estes”.
VOT PARTICULAR
La magistrada Maria Luisa Balaguer, per la seua banda, ha emès un vot particular en el qual assegura que dissenteix “tant en la fonamentació com en la dispositiva”. Assenyala en primer lloc que la justificació de l’ocupació d’un Decret-Llei “no s’acomoda a la situació a la qual diu respondre”. “Però la sentència de la majoria no realitza esta anàlisi”, agrega.
“La veritat és que, en eixe context extraordinari, ja no era possible garantir la funció assignada a la radiotelevisió autonòmica (…) perquè, com s’havia anunciat, l’ens anava a ser liquidat en no poder fer front ni al deute de l’entitat ni a la readmissió dels treballadors”, exposa la jutgessa.
Critica també en el seu vot particular que la qüestió relativa a la naturalesa de la radiotelevisió pública com a institució bàsica, ja que afirma que “es basa en una lectura formalista de l’Estatut” que “obvia l’estreta connexió dels mitjans públics de comunicació amb l’exercici de determinats drets fonamentals i amb la plena efectivitat de valors constitucionals com el del pluralisme polític”. Per tot açò, considera esta sentència del Tribunal Constitucional “insuficientment argumentada”.
