12.12.2016 - 13:57
|
Actualització: 12.12.2016 - 14:31
El ple del TC ha desestimat per unanimitat el recurs d’inconstitucionalitat que el govern de la Generalitat va presentar el 2015 contra la Llei de Seguretat Nacional, que permet mobilitzar els Mossos en cas d’emergència a l’estat espanyol. La Generalitat argumentava que la norma vulnera les competències establertes a l’Estatut en matèria de seguretat pública i protecció civil, així com les de les altres autonomies que tenen competències en aquesta matèria. Els magistrats, però, consideren que la llei no envaeix les competències de la Generalitat i, en conseqüència, avalen la constitucionalitat dels articles que preveuen la declaració de la Situació d’Interès per a la Seguretat Nacional. També avalen l’obligació de les comunitat autònomes d’aportar mitjans humans i materials a aquestes situacions de crisi, però ho acoten ‘estrictament a aquells recursos que siguin necessaris’ per a afrontar una emergència concreta, i no altres.
La sentència aprovada per unanimitat ha estat redactada pel magistrats Antonio Xiol i desestima el recurs de la Generalitat contra l’article 4.3 que dissenya l’estratègia de seguretat nacional, que concreta els riscos i amenaces, analitza l’entorn i apunta les línies d’acció.
El Govern també havia recorregut l’article 15.c i el 24 en referència a la Declaració de Situació d’Interès General per a la Seguretat Nacional, que segons la Generalitat suposa importants conseqüències per a les comunitats autònomes, especialment les que tenen cossos policials propis, ja que tampoc preveu cap consulta ni participació de les autonomies pel que fa a la decisió que pugui prendre el president del govern espanyol.
Segons el TC, però, la llei no altera l’esquema de repartiment de competències, perquè cada administració manté les que li corresponen, tot i que ‘en el marc d’una situació de més coordinació, justificada per la rellevància de la crisi que cal afrontar’. Els magistrats argumenten que l’obligació d’aportar recursos no impedeix l’exercici d’aquestes competències autonòmiques, com són les funcions dels Mossos d’Esquadra, sinó que permeten una ‘coordinació reforçada entre administracions’.