El Tribunal Constitucional, reunit per decidir sobre els recursos contra la declaració independentista

Els onze magistrats del Tribunal Constitucional espanyol han començat a les 11 del matí el ple on debaten els tres recursos d’empara que C’s, PSC i PP van presentar ahir contra la decisió de la mesa del Parlament de Catalunya de tramitar la declaració independentista de Junts pel Sí i la CUP. Han de decidir si admeten a tràmit els tres recursos, com previsiblement faran, i si apliquen o no les mesures cautelars que han demanat C’s i PP, és a dir, si suspenen els acords de la mesa i, per tant, dicten que la declaració no es pot debatre al ple del parlament de la setmana que ve. Fonts del TC apuntaven ahir que la jurisprudència es decanta per no aplicar aquesta mena de mesures cautelars i deixar que les qüestions polítiques es debatin als parlaments.

Una decisió veloç
Feia pocs minuts que les tres formacions havien registrat sengles recursos, que el TC ja va comunicar que havia decidit d’assumir la competència per tramitar-los i els va incorporar a l’ordre del dia del ple d’aquesta setmana. ‘Per tant, a la reunió s’abordarà tant la seva admissió o inadmissió com, si escau, l’adopció de mesures cautelars’, diu el comunicat.

Fa referència a les mesures cautelars que van demanar Ciutadans i PP, que volen que se suspenguin immediatament els acords de la mesa i tot allò que se’n deriva sense escoltar les parts i, doncs, evitar que la declaració es pugui debatre i aprovar al ple de la setmana que ve.

Els tres recursos
Els texts de Ciutadans, PSC i PP són tres recursos d’empara contra la junta de portaveus i contra l’admissió a tràmit de la proposta de resolució de Junts pel Sí i la CUP. L’objectiu és impedir que es faci el ple per a debatre i votar la resolució. Inés Arrimadas, Miquel Iceta i Xavier Garcia Albiol van escenificar ahir davant el Tribunal Constitucional aquest front obstruccionista i van presentar els recursos conjuntament.

Són tres texts diferents on exposen els propis raonaments jurídics, però que coincideixen a demanar que el TC declari nul l’acord de la mesa del 3 de novembre que va confirmar l’admissió a tràmit de la resolució, i ja apunten a la inconstitucionalitat de la declaració de ruptura. Ciutadans i PP han afegit als seus escrits una petició perquè el tribunal adopti mesures cautelars i, tan bon punt admeti a tràmit els seus escrits, suspengui l’acord de la mesa, de manera que la resolució no es pugui votar al ple de dilluns. El PSC, en canvi, no les ha demanades perquè no hi ha precedents que el TC prohibeixi un ple que encara no s’ha fet.

Els recursos coincideixen a apuntar a una suposada vulneració del dret a participació dels ciutadans i dels representants parlamentaris que recull l’article 23 de la constitució espanyola. Un argument compartit pel govern espanyol; dimarts la vice-presidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ja va dir: ‘A Catalunya es travessen tota mena de línies vermelles i s’atropellen els drets dels ciutadans i dels parlamentaris a defensar les seves idees.’

Els tres partits demanen al TC que declari la nul·litat de l’acord de la mesa del parlament i de qualsevol acció posterior que hi tingui relació per una suposada ‘violació dels drets reconeguts a l’apartat 2 de l’article 23 de la constitució’. També l’emplacen a reconèixer el ‘dret fonamental dels recurrents a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics’ i a restablir els seus diputats ‘en la integritat del seu dret en plenitud’.