11.12.2018 - 20:45
|
Actualització: 11.12.2018 - 23:35
TEMA DEL DIA
Desídia. La línia dura també s’imposa al Tribunal Constitucional espanyol. Els dotze magistrats que el configuren tenen ple aquesta setmana, però no tractaran dels recursos d’empara presentats pels presos polítics que van començar la vaga de fam ja fa més d’una setmana. Com sempre, l’excusa és tècnica, no pas política: diuen que no en parlaran per la complexitat del cas; els cal més temps, als lletrats del TC, per a mirar-s’ho, mentre als Lledoners el rellotge va corrent i la salut dels presos es va deteriorant. Si aprofitessin aquest ple per resoldre els recursos, la vaga s’acabaria aquesta setmana.
La coordinació per a ordenar els recursos ha anat a càrrec de sis lletrats a les ordres del magistrat Cándido Conde-Pumpido. Aquest equip ha decidit de començar a parlar dels més senzills i que tan sols contenen un tema. Als Lledoners, els presos assenyalen Conde-Pumpido com el màxim responsable de la dilació intencionada del seu cas, en coordinació amb Manuel Marchena, el president de la sala segona del Suprem, que encapçalarà el judici de l’1-O. El judici començarà el 18 de desembre amb les qüestions prèvies, però les declaracions dels dirigents independentistes no arribaran pas abans del gener.
L’excusa de la manca de temps és totalment inacceptable, perquè els recursos són presentats de fa mesos. Jordi Sánchez el va presentar el 22 de novembre de 2017. Fa més d’un any. I Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull, el 23 de maig d’enguany; són més recents però hi ha hagut temps de sobres per a estudiar-los. La sola cosa que demanen els presos en aquesta vaga de fam és una resposta del tribunal: si fos negativa ja podrien anar al Tribunal d’Estrasburg. Amb aquesta passivitat, el TC demostra un grau de deshumanització inacceptable en una democràcia. Quan els ha convingut han resolt qüestions més complexes en menys temps. Estudiar els recursos no és que sigui un gest, és la seva obligació, la seva feina.
Que el ple d’aquesta setmana no estudiï els recursos d’empara vol dir que ja no ho faran fins al gener, amb el judici començat i, sobretot, amb el risc que això implica per als presos, que ja farà més d’un mes que fan vaga de fam, si és que la mantenen. Un mes de vaga de fam és un greu risc per a la salut. En deu dies Sànchez i Turull han perdut cinc quilos i en una setmana, Forn n’ha perduts 7 i Rull 3,2. Quan les persones no ingereixen aliments, el seu cos es va alimentant a poc a poc de les reserves d’energia que guarda (sucre i greix, per exemple). Però, arribats a un punt, s’exhaureixen. Al cap de quaranta o cinquanta dies d’haver començat la vaga és quan el cos humà perd pràcticament totes les reserves d’energia. Els presos ja van avisar que no durien la protesta fins a aquests límits, però l’actitud de desídia del TC no hi ajuda.
La vaga de fam és la forma de lluita no violenta més arriscada que hi ha, encara que no sigui indefinida. Els qui aquests dies pretenen tornar a associar independentisme amb violència per justificar una repressió futura manipulen la realitat, però sobretot amaguen intencionadament què passa als Lledoners. I alguns altres han trigat molt a prendre posició, com ara els bisbes catalans, que finalment han parlat, després de les queixes públiques de familiars de presos. L’Església catalana té una actitud poruga respecte del procés. En el cas de la vaga de fam, ha reaccionat tard i ha exhibit manca de sensibilitat en una qüestió que no és política, sinó de drets humans.
MÉS QÜESTIONS
La reforma de l’estatut valencià continua avançant malgrat Ciutadans. La reforma de l’estatut valencià ha estat aprovada en la ponència del congrés espanyol. Ara anirà a la comissió constitucional i en acabat passarà al ple de la cambra. Si rep el vist-i-plau, passarà al senat i tornarà al congrés, on serà aprovada definitivament. L’única sorpresa ha estat l’abstenció del grup de Ciutadans, que havia donat suport al text acordat ara fa setmanes. El portaveu del grup socialista a les Corts Valencianes, Manuel Mata, ha criticat la posició de Cs i els ha demanat que la reconsideressin. Mata n’ha parlat irònicament: ‘No sabem si és res relacionat amb la política estatal o amb aquests balls de la “ienka” que sol fer Cs, però si ho fan per raons que no tenen a veure amb els valencians és un problema, perquè nosaltres hem vingut conjuntament i hi ha hagut un comportament conjunt de tot el congrés. Això és insòlit.’ La reforma de l’estatut del País Valencià espera al congrés espanyol d’ençà que va ser aprovada a les Corts el 2011. El mes passat els grups parlamentaris de PP, PSOE, Podem i Ciutadans van arribar a un acord al congrés espanyol per aprovar-la ara. El text pactat modula la clàusula sobre inversions de l’estat espanyol, impulsada per l’ex-president de la Generalitat Francisco Camps, i alhora evita que la modificació hagi de ser aprovada en un referèndum pels valencians.
PSOE i PP tomben la iniciativa de Compromís d’eliminar les diputacions. El debat sobre la supressió de les diputacions fa setmanes que sacseja València, sobretot entre socialistes i Compromís. Ara s’ha traslladat a Madrid. La comissió de política territorial i funció pública del congrés espanyol ha refusat la proposició no de llei de Compromís per a eliminar les diputacions. La proposta ha rebut el suport de Podem, Ciutadans i ERC, i pretenia reformar la llei de bases de règim local perquè cada territori pogués decidir l’organització territorial pròpia. El portaveu de Compromís, Joan Baldoví, ha dit: ‘Les diputacions són part d’un model obsolet creat el segle XIX, construïdes i triades amb criteris poc clars i propicien la corrupció; és un model que no té en compte les relacions entre els pobles i els ciutadans.’ Amb aquest rebuig, segons Baldoví, ‘el PP i el PSOE han refusat el foment de les comarques i l’ajut a les mancomunitats i han fet costat a un model fosc que ha afavorit les xarxes clientelistes i corruptes que tots coneixem’. La vice-presidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, també ha defensat la supressió: ‘l’eliminació de les diputacions suposa un model de gestió més pròxim als municipis i en prioritzen les necessitats, perquè reparteixen els recursos i serveis entre els municipis, les mancomunitats i la Generalitat.’
Bauzá dóna consells a Sánchez per a lluitar contra una vaga de fam. L’ex-president del govern balear José Ramon Bauzá es permet de donar consells a Pedro Sánchez per a afrontar el ‘xantatge’ d’una vaga de fam com la dels presos polítics catalans. Bauzá, ara senador del PP, recorda la vaga de Jaume Sastre en suport de les mobilitzacions contra el TIL, que marginava el català en l’ensenyament públic. En un article publicat a El Mundo, deixa ben clar que no considera que la vaga de fam sigui una manera de protestar. ‘Una vaga de fam com la que fan en contra seu o com la que varen fer en contra meu no és més que una altra arma de distracció perquè oblidem que l’única manera que tenen de refutar la nostra raó és mitjançant la coacció’, diu. I refusa qualsevol negociació, perquè seria una ‘deslleialtat a Espanya’. Compara la vaga de fam de Jaume Sastre amb la dels presos independentistes, les qualifica de ‘xantatge’ i afegeix: ‘Els presumptes delinqüents volen, igual que els docents pancatalanistes en el meu cas, coaccionar-lo mitjançant la manipulació de l’opinió pública.’ Bauzá va perdre la presidència del govern balear contra la majoria d’esquerres que governa actualment i que ha retirat el TIL.
El govern balear assegura que les Illes encaren el Brexit amb els ‘deures fets’. La vice-presidenta del govern i consellera d’Innovació, Recerca i Turisme, Bel Busquets, ha declarat que el govern té ‘els deures fets’ per afrontar la possible sortida del Regne Unit de la Unió Europea, que havia de votar-se aquesta setmana al parlament britànic però que finalment ha estat ajornat. En el ple d’avui, Busquets ha recordat que el fet que el govern ‘no estigui preocupat no vol dir que no estigui ocupat’ i ha explicat que a la conselleria s’han fet reunions amb empreses turístiques i amb agències de viatges per garantir que l’impacte sigui mínim. Busquets ha respost així a la pregunta sobre les mesures que adoptaria el govern per plantar cara a l’efecte del Brexit del diputat del PP, Miguel Jerez. La vice-presidenta ha remarcat que la situació no és tan ‘catastròfica’ com volen fer veure els dirigents del PP.
L’ambaixador d’Espanya a Andorra, Àngel Ros, va presentar la dimissió com a president del PSC a Iceta fa un mes. L’ambaixador d’Espanya a Andorra, Àngel Ros, ha explicat a Televisió d’Andorra que fa un mes que va presentar la dimissió com a president del PSC al primer secretari del partit, Miquel Iceta, perquè ho considera incompatible amb el càrrec actual. Quan Ros va deixar la paeria de Lleida, a l’agost, per encarregar-se de l’ambaixada, ja va comunicar la intenció de deixar la presidència del partit. La dimissió també l’ha comunicada al ministre d’Afers estrangers espanyol, Josep Borrell. Fonts del PSC han confirmat la dimissió de Ros, que de moment no serà substituït.
LA XIFRA
60 milions d’euros menys costarà el nou projecte de l’estadi de Mestalla, segons l’arquitecte, Mark Fenwik. Les obres estan aturades de fa deu anys, però confia que es podran reprendre l’any que ve.
TAL DIA COM AVUI
L’11 de desembre de 1917 el Parlament de Lituània va declarar la independència de Rússia.
