El TC atura la reunió per dinar, enmig d’una forta divisió

Els 12 magistrats del Tribunal Constitucional es troben reunits des de les 13h d’aquest dissabte per decidir si admeten a tràmit el recurs del govern espanyol contra les resolucions del president del Parlament, Roger Torrent, de designació de Carles Puigdemont com a candidat i convocatòria del ple del dia 30 per investir-lo. Poc després de les dues han interromput la sessió per a dinar, enmig d’una forta discrepància. L’informe dels lletrats i el ponent han proposat no acceptar la petició del govern espanyol però la majoria pròxima al PP del Constitucional podria, malgrat tot, forçar que fos acceptada.

L’executiu espanyol ha incorporat al recurs la petició perquè s’activi l’article 161.2 de la Constitució, de manera que l’admissió a tràmit implicaria una suspensió automàtica de les resolucions per al ple investidura de Puigdemont, sense necessitat que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre el fons de la qüestió. El recurs del govern espanyol no compta amb l’aval del Consell d’Estat, que aquest divendres va concloure que “no existeixen fonaments jurídics suficients” per impugnar la convocatòria del ple i la proposta d’investidura de Puigdemont. El govern espanyol assegura que la petició per a la suspensió del ple és “exclusivament” pel fet que s’hi inclou la votació de la investidura de Puigdemont, i no impugnaria un altre acord del Parlament amb un altre candidat.

El recurs presentat per l’advocat de l’Estat té dues parts. Una primera on impugna les dues resolucions del president del Parlament dels dies 22 i 25 de gener de designació de Puigdemont com a candidat i de convocatòria del ple per investir-lo. I una de segona que es refereix exclusivament a la inclusió a l’ordre del dia del debat del programa i votació de la investidura de Puigdemont. L’executiu espanyol invoca l’article 161.2 de la Constitució, que estableix que qualsevol impugnació del govern de l’Estat “produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda” durant un primer termini màxim de cinc mesos durant el qual el Tribunal es pot pronunciar sobre el fons de la qüestió. D’aquesta manera s’assegura la suspensió automàtica i impedeix que el ple se celebri mentre el TC no es pronuncia. Advertències de “conseqüències penals” a Torrent i a la MesaEl mateix recurs reclama al TC que ordeni la notificació personal al president i la resta de membres de la Mesa del Parlament de Catalunya. També que se’ls adverteixi “del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposa ignorar o eludir la suspensió acordada” i que “s’abstinguin d’iniciar, tramitar, informar o dictar” cap actuació que “permeti procedir a un debat d’investidura que tingui com a candidat a la presidència de la Generalitat a Carles Puigdemont”. Segons el govern espanyol, l’advertència ha de recordar a Torrent i als membres de la Mesa que qualsevol incompliment d’aquesta prohibició pot tenir “conseqüències penals”.

Contra el criteri del Consell d’Estat
El govern espanyol va aprovar el recurs contra el criteri del Consell d’Estat, que considera que ara per ara no hi ha base legal suficient per impugnar la investidura de Puigdemont. L’informe preceptiu però no vinculant considera que el fet que Puigdemont assumeixi de manera presencial a la cambra catalana –fet que consideraria contrari a la llei- és només una “hipòtesi”, i rebutja que es pugui impugnar de manera preventiva en base a fets que no s’han produït. Malgrat el dictamen del Consell d’Estat contrari a la impugnació ara de la candidatura de Puigdemont, el govern espanyol considera que hi ha “arguments legals suficients” per utilitzar la via del Tribunal Constitucional per evitar que la seva investidura es pugui sotmetre a votació a la cambra catalana. Segons la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, el seu executiu actua fent gala del seu “compromís legal i polític” perquè es “torni a vulnerar els principis democràtics”. L’executiu espanyol justifica la petició de suspensió del ple per investir Puigdemont en el fet que el president destituït té pendent una ordre de detenció i està “fugit de la justícia” –en paraules de Sáenz de Santamaría-, i per tant no té “llibertat deambulatòria, fet que l’impedeix esdevenir president de la Generalitat i que justifica un recurs preventiu contra la seva designació.