19.07.2016 - 19:28
Estima l’incident de nul·litat plantejat pel Govern espanyol després de la creació d’aquest òrgan pel Parlament
MADRID, 19 (EUROPA PRESS)
El Ple del Tribunal Constitucional (TC), per unanimitat, ha estimat l’incident de nul·litat pel qual el Govern espanyol l’ha instat a actuar contra la Comissió d’Estudi del Procés Constituent creada pel Parlament com un dels passos per fer realitat l’anomenada resolució independentista.
Tot i això, no anul·la l’acord pel qual es va crear l’esmentat òrgan i es limita a fixar els límits d’actuació que els seus integrants no han d’excedir.
En la resolució feta pública aquest dimarts, el Tribunal de garanties adverteix a la cambra autonòmica, i “especialment a la Mesa del Parlament”, que l’activitat de l’esmentada Comissió d’Estudi havia de sotmetre’s “al compliment de les exigències de la Constitució i, singularment, dels procediments per a la seva reforma” i no podrà dirigir-se a l'”obertura d’un procés constituent a Catalunya encaminat a la creació de la futura constitució catalana i de l’estat català independent”.
El Tribunal, alhora, adverteix “els poders implicats i els seus titulars, sota la seva responsabilitat, del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar.
La creació d’aquesta Comissió d’Estudis va ser impugnada per l’Executiu central per suposar un clar incompliment de la sentència per la qual el passat 2 de desembre va declarar inconstitucional l’anomenada resolució independentista.
Ara, el TC acull aquest plantejament i considera que existeix una coincidència substancial entre l’àmbit d’actuació de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent del Parlament de Catalunya i les finalitats perseguides per la resolució que aquest òrgan ja ha declarat inconstitucional.
La Comissió d’Estudis va ser creada el passat 20 de gener i, segons l’incident d’Execució que va presentar l’Advocacia de l’Estat seria un intent del Parlament de Catalunya d’eludir els pronunciaments del TC per seguir endavant amb el procés constituent de Catalunya”. La Fiscalia General de l’Estat es va sumar a aquesta petició.
LIMITS EN LES COMISSIONS
El TC reconeix que el Parlament de Catalunya “pot crear les comissions d’estudi que tingui per convenient per a ‘l’anàlisi de qualsevol assumpte que afecti la societat catalana’, si bé recorda que aquesta facultat “no és absoluta o il·limitada”.
Així, subratlla que el Parlament autonòmic pot promoure “una hipotètica reforma de la Constitució” i establir per a això prèviament “una Comissió d’Estudi sobre l’eventual reforma del marc jurídic en vigor”.
Tot i això, el plantejament d’una reforma de l’ordre constitucional “té cabuda en el nostre ordenament sempre que no es prepari o defensi a través d’una activitat que vulneri els principis democràtics, els drets fonamentals o la resta dels mandats constitucionals, i l’intent de la seva consecució efectiva es realitzi en el marc dels procediments de reforma de la Constitució”, estableix el TC.
Segons el Tribunal Constitucional, i a l’empara de la Constitució, les Assemblees de les Comunitats Autònomes gaudeixen de “la més àmplia llibertat per a l’exposició i defensa públiques de qualssevol concepcions ideològiques”; “són escenaris privilegiats del debat públic”.
Ara bé, incideix que el principi d’autonomia parlamentària “no pot servir de pretext perquè la Cambra autonòmica arribi fins a l’extrem d’apropiar-se la potestat de vulnerar l’ordre constitucional que sustenta la seva pròpia autoritat'”.
De fet, són les Assemblees parlamentàries les que, “en la seva condició de poders constituïts” –i sense perjudici del que amb posterioritat pugui dir el Tribunal Constitucional si és requerit per a això–, tenen el deure de “vetllar perquè les seves decisions s’acomodin, en cada moment, a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic”, estableix.
COMPROMÍS DE RESPECTE DELS CÀRRECS PÚBLICS
Als titulars dels càrrecs públics no se’ls exigeix” adhesió ideològica” a la Constitució, però sí “el compromís de fer les seves funcions d’acord amb ella”, recorda el Constitucional, que recorda les seves resolucions anteriors sobre aquesta declaració d’independència
A més, el TC assenyala el “respecte a l’autonomia parlamentària” fa necessari admetre que “l’activitat parlamentària en el si d’una comissió pot tenir com a objecte analitzar les diferents alternatives possibles per fer, d’acord amb la Constitució, les reformes d’aquesta per satisfer qualsevol pretensió política”.
Per aquesta raó, i en comptes d’anul·lar l’acord pel qual es crea la Comissió, la resolució del TC fixa el límit que no pot excedir l’activitat de la Comissió d’Estudis: “El que no resulta constitucionalment admissible és que l’activitat parlamentària d’anàlisi o estudi es dirigeixi a donar continuïtat i suport a l’objectiu proclamat en la Resolució 1/XI –l’obertura d’un procés constituent a Catalunya encaminat a la creació de la futura constitució catalana i de l’estat català independent en forma de república–, que va ser declarat inconstitucional” el passat 2 de desembre.
En definitiva, estableix que l’activitat de la Comissió creada és “absolutament inviable si no s’entén condicionada al compliment de les exigències de la Constitució i, singularment, dels procediments per a la seva reforma”; la creació de l’esmentada Comissió no podrà “utilitzar-se, sota pena d’afrontar les conseqüències que preveu l’ordenament jurídic, com un intent de sortejar o eludir la vinculació de tots els poders públics al compliment d’allò que ha resolt el Tribunal Constitucional”.
