El TC estripa totes les recusacions presentades per independentistes per la por del col·lapse

El nou Tribunal Constitucional espanyol (TC) s’ha estrenat refusant per unanimitat les recusacions als jutges Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, com demanaven Puigdemont, Junqueras, Comín, Ponsatí, Puig, Bassa i Romeva per manca d’imparcialitat envers el procés independentista català. La qüestió era especialment rellevant perquè si s’haguessin apartat els dos magistrats, tal com van fer amb Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido per haver fet manifestacions públiques contràries al procés independentista, el TC podria trobar-se blocat, sense prou quòrum per a resoldre els recursos relacionats amb el procés sobiranista.

Dels dotze magistrats del TC, n’hi ha un –Alberto Montoya– que ja no participa en les deliberacions perquè està de baixa per malaltia. Sense Naváez i Conde-Pumpido, les baixes d’Arnaldo i Espejel haurien deixat el tribunal en només set jutges, just per sota del quòrum necessari que marca la llei del Tribunal Constitucional. Per contra, refusar les recusacions i mantenir a les discussions sobre qüestions relacionades al procés magistrats que anteriorment s’hi han manifestat en contra pot representar un problema de cara al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Tots dos tribunals tenen jurisprudència consolidada que estableix que “tot òrgan jurisdiccional està obligat a verificar si, per la seva composició, és un tribunal independent i imparcial quan sorgeixi sobre aquest punt una controvèrsia que no sembli d’entrada mancada de fonament”, segons que assenyala la sentència del TJUE sobre els casos C-341/06 P i C-342/06 P del juliol del 2008 i que la defensa dels exiliats feia notar en el seu recurs.

Amb tot, el nou TC ha refusat tots els recursos per unanimitat i amb una única resolució, que afirma que les opinions expressades pels magistrats abans que fossin membres del TC no n’afecten la imparcialitat. Argumenten que no es poden excloure els dos magistrats perquè el TC es quedaria sense quòrum necessari per a resoldre aquestes qüestions.

També desqualifica els motius de les recusacions i diu que no se sustenten en fets concrets, i que és lògic que juristes com ells hagin opinat en algun moment sobre aquesta qüestió. “No es pot pretendre de recusar un jutge per l’únic motiu de tenir un criteri jurídic anticipat sobre allò que ha de resoldre. No només el Tribunal Constitucional, sinó també la resta de tribunals jurisdiccionals els han d’integrar jutges que no tinguin la ment buida sobre els assumptes jurídics sotmesos a consideració”, afegeix.

Caldrà veure si la justícia europea coincideix amb aquesta opinió, tenint en compte que els arguments perquè Arnaldo i Espejel s’apartin tenen encara més força que els que van propiciar l’abstenció de Narváez i de Conde-Pumpido en els recursos relacionats amb el procés. Entre altres qüestions, Arnaldo té un llibre que lloa la figura de Manuel Marchena i el seu paper com a president del tribunal en el judici contra el procés, que insulta els qui van criticar la querella del fiscal José Manuel Maza per rebel·lió contra els membres del govern i la mesa del parlament, que va signar un manifest espanyolista que es titulava “Aturar el cop d’estat”… I Espejel, quan era presidenta de la sala penal de l’Audiència espanyola, va tenir contacte directe amb una causa que afecta presos i exiliats: el judici contra Josep Lluís Trapero. Es va oposar a l’absolució del major i va emetre un vot particular contra la sentència, tot demostrant una bel·ligerància evident envers Puigdemont i els membres del seu govern.