El TC es pronuncia contra la declaració independentista

El ple del Tribunal Constitucional espanyol (TC), per unanimitat, ha declarat inconstitucional i nul·la la declaració independentista aprovada pel Parlament de Catalunya el 9 de novembre. Han passat només vint-i-dos dies de l’admissió a tràmit del recurs que hi va interposar el govern espanyol i que ha originat aquesta decisió. Aquesta sentència és la més ràpida de la història del Constitucional espanyol.

Els magistrats han acceptat els arguments proposats pel ponent, el conservador Andrés Ollero –que va ser disset anys diputat del PP– i han decretat que la declaració que aprovada pel parlament ataca els principis bàsics de la constitució espanyola i l’estat de dret, com assenyalava el recurs presentat per l’executiu de Rajoy.

El president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, va decidir d’incloure aquest recurs al ple d’aquesta setmana per emetre abans del 20-D un missatge inequívoc de resposta al contingut del text aprovat al parlament. I la sentència s’emet, a més, un dia abans de començar la campanya electoral.

Així doncs, el TC no ha utilitzat ni tan sols els cinc mesos de suspensió cautelar, comptats a partir de l’11 de novembre, quan va admetre a tràmit el recurs del govern espanyol. Per respondre a la declaració de sobirania del parlament del 2013 va haver de menester gairebé onze mesos; per resoldre la consulta del 9-N, set mesos; i per resoldre el recurs contra l’Estatut, quatre anys. Alguns recursos, com el del PP contra la llei de l’avortament, fa cinc anys que esperen sentència.

Una via cap a la suspensió
La sentència accelera la via perquè el TC faci ús de les noves atribucions que li permeten de multar o suspendre càrrecs públics. Amb la reforma ara són a les mans del TC –i no del govern espanyol– els terminis en què pot actuar, o no, si detecta un incompliment. D’acord amb el mecanisme que estableix la llei, abans de suspendre o multar algú el TC ha d’advertir la persona o institució que podria incomplir una resolució. D’aquesta manera li dóna la possibilitat de rectificar.

Pròxims als arguments de l’estat
Els magistrats han refusat, doncs, les al·legacions del Parlament de Catalunya, segons el qual la resolució és una ‘simple instrucció indicativa per la qual es manifesta més una aspiració o desig que una disposició vinculant (per al govern)’. Segons el parlament, la declaració no té efectes jurídics, car no obliga formalment el govern a complir-la, i se circumscriu únicament al debat polític. També indica que les resolucions no tenen força legal per a anul·lar l’aplicació del principi de legalitat i no es pot pressuposar que l’executiu incomplirà la llei tot i que una moció l’insti a fer-ho.

La sentència redactada per Ollero referma els arguments del recurs del govern espanyol, en què denunciava que en la declaració del Parlament de Catalunya s’incomplien set articles de la constitució i tres de l’estatut. Segons el text del recurs, la declaració independentista havia estat un menyspreu absolut a l’estat de dret i era radicalment inconstitucional. El text deia que la declaració atacava la sobirania espanyola i, per tant, també l’estat de dret i els seus poders.