22.06.2017 - 11:07
|
Actualització: 22.06.2017 - 12:46
El Tribunal Constitucional (TC) ha fet pública aquest dijous una sentència que dóna la raó al PDeCAT i anul·la els acords de la mesa del senat –controlada pel PP- que li van negar la possibilitat de constituir un grup parlamentari a la cambra alta espanyol aquesta legislatura. Els magistrats sentencien que s’han ‘vulnerat’ els drets dels senadors del PDeCAT a exercir les seves funcions representatives i obliguen a la mesa a ‘restablir’ el seu dret de constituir el grup parlamentari.
El portaveu del PDeCAT al Senat, Josep Lluís Cleries, ha assegurat que la negativa de la mesa a donar grup als seus senadors responia a una ‘persecució política’ pel paper de la seva formació respecte al procés independentista. Segons Cleries, la sentència és ‘una bufetada’ a la mesa del senat, que ha actuat com a ‘executiva del PP’. La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal ha assegurat que ‘ha quedat clar’ que ‘en democràcia els ciutadans tenen dret a votar a qui vulguin i cap partit –en referència al PP- té dret a silenciar ningú’.
La sentència del Tribunal Constitucional ha estat aprovada per unanimitat i declara ‘ha estat vulnerat’ el dret dels senadors del PDeCAT a ‘exercir les funcions representatives’ en relació ‘amb el dret dels ciutadans a participar en afers públics a través dels seus representats’. La sentencia del TC assegura que els senadors que van demanar la constitució del grup ‘complien tots els requisits reglamentaris’. Per aquest motiu declara nuls els dos acords que la mesa va adoptar l’1 i el 4 d’agost del 2016 on va denegar la petició i l’obliga l’òrgan de govern del senat a restablir el seu dret a constituir el grup.
A més, la sentència recorda que la mateixa mesa va permetre que el PNB formés el seu grup utilitzant la fórmula de ‘préstec’ de senadors que plantejava el PDeCAT, i en canvi va denegar aquest últim ‘prescindint de la declaració dels propis senadors’.
11 mesos sense grup
El PDeCAT podrà constituir-se ara com a grup parlamentari al senat, una possibilitat que la mesa de la cambra alta espanyola els va negar a l’inici de la legislatura -amb quatre vots en contra del PP i l’abstenció del PSOE- adduint raons ‘tècniques’.
A l’inici de la legislatura els quatre senadors del PDeCAT van demanar constituir-se com a grup parlamentari, fet que comportaria no només més ingressos per a la formació, sinó també més visibilitat, presència a totes les comissions i un torn regular d’intervencions a les sessions de control.
La condició que estableix el reglament és que un grup disposi d’almenys 10 senadors que no tenen perquè ser del mateix partit. Per fer-ho possible, els quatre senadors del PDeCAT van assolir un acord amb Bildu, Coalición Canaria i la Agrupació Socialista Gomera, que cedirien els senadors necessaris. Un cop constituït el grup, aquests senadors poden tornar després als seus respectius grups.
La mesa del senat, controlada pel PP, va tancar aquesta porta en una votació on els quatre representants del PP a aquest òrgan van votar en contra del grup parlamentari, i on el PSOE es va abstenir. Per contra, va permetre que el PNB –també amb només quatre senadors- constituís grup propi amb un ‘prèstec’ de sis senadors del propi PP.
La decisió deixava per primera vegada els hereus de l’antiga Convergència sense grup propi al senat des de la restitució de la democràcia. El PDeCAT va presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) contra aquella decisió adduint que la seva formació complia les condicions per poder disposar de grup.
